Tot i que en Martí ja va fer la seva ressenya del llibre, jo també faré la meva aportació. No divergeixo massa d'ell: un llibre llegible però res de l'altre dijous.
Tal i c
om també va passar amb El quart Reich, el final arriba ràpid ,abrupte deixant-te la sensació d'un acabament precipitat. El protagonista és el mateix, Leo Vidal, i en aquesta ocasió tampoc és amo dels seus actes. La trama es desenvolupa sense que hi pugui prendre gaires decisions. Els fets es van succeint de forma ràpida, tothom pren decisions menys ell i es deixa portar per un seguit de situacions que no acaba de comprendre.En resum, llibre per passar l'estona; entretingut, ràpid i de fàcil lectura. Un bon llibre per llegir ala platja prenent el solet.
Ara seré la primera a deixar el meu comentari, si el teu blog em deixa. Però; Mireia, no és això el que volem amb aquest tipus de llibre?. Jo els llegeixo per passar l'estona, aquest no l'he llegit, però ja és això imagino, hi ha d'altres que si he llegit i amb aquest objectiu.
ResponEliminaJo m'he llegit l'anterior i està força bé. Semblen força similars, oi?
ResponEliminaJoana: ja saps quin tipus de llibres acostumo a llegir..
ResponEliminamiquel: Benvingut al blog. Sí, tens raó els dos són força similars. Si vols tens el link amb el post del Quart reich.