Cada gota compte és un eslògan de no sé quin anunci per estalviar aigua, i crec que seria aplicable també a la donació de sang. El diumenge, després de força temps sense fer-ho, vam anar a donar sang. És una cosa que fa mandra, no ve mai de gust i a més no és gens agradable; però s'ha de fer. Ens vam sorprendre molt negativament quan parlant amb la gent que estava treballant ens van dir que esperaven tenir una afluència d'unes 45 person
es. 45 persones en un poble com el nostre d'uns 18.000 habitants no és ni un 3 per mil! És una quantitat ínfima per un bé tant escàs.
Quan veig aquestes estadístiques em quedo sorpresa. Jo sóc la primera que sovint m'arriba la carta i em fa mandra anar-hi i cap any dono les tres vegades que podria; però un 3 per mil. Voleu dir que tots plegats som conscients de la falta que fa?. Perquè si ho fóssim quina excusa posem per no compartir un bé com aquest que salva diàriament moltes vides. Sovint ens excusem en la falta de diners o de temps fer no fer res pels altres:aquesta és una fórmula barata i ràpida d'ajudar. Només et demanen 30 minuts cada 4 mesos i ni mig litre d'un líquid que el teu cos reposa en 24 hores. Potser és qüestió que ens ho pensem.
Tens tota la raó! I ho he intentat uns quants cops, però sempre ha hagut alguna pega, que ja saps que jo d'hospitals tinc experiència. Com ara que en vinc d'un. El primer cop, ja fa més de vint anys, en ingressar el meu pare i haver-li de posar sang ens van convidar a anar a donar i vam anar, però com que a mi m'havien d'operar en poc temps no em van voler treure. Si t'han operat tampoc, i com que sempre estic baixa de pressió quan me la miren no em deixen. Però jo no desisteixo, algun dia, em voldran, sóc com el calimero, nadie me quiere!
ResponEliminaA tots ens fa angunia anar a donar sang. Per aquells que no ho sàpiguen, mes d'una, dues i tres vegades (un cop cada tres o quatre més o menys) no he pogut donar sang perquè no em troben la vena; punxen un cop, dos cops, i si no l'han trobada em donen les gracies i ja està. Perquè hi segueixo anant?. Dimarts ens varem trobar un amic que feia un parell d'anys que no trobava. Te un nen petit que amb un any ha tingut una deformitat del crani que li han hagut de trencar i cosir be. Tenia connectades vuit vies amb sang per l'operació, i va anar tot bé. Això compensa aquesta angunia i molta més, i us convido a provar-ho, no costa res i us trobareu contents amb vosaltres mateixos,
ResponEliminano pateixis, Mireia, ara som en una època en què tothom i tot s'ha de reposicionar
ResponElimina