Rússia i els russos ( Vol. II)

Acabo de penjar i rellegir la primera crònica del nostre viatge per terres russes i ja veig que val més que no ho encari i dia a dia perquè pot ser molt llarg i feixuc per tots. Em sembla que la millor opció és que us expliqui aquelles coses que m'han cridat més l' atenció.

Una de les coses que més ens va sorprendre és el caràcter de la gent. Suposo que com tothom, tenia una idea preconcebuda de com són els habitants d'un lloc en concret i aquesta vegada no era una excepció. Igual que els catalans tenim fama de treballadors, garrepes i avorrits; la imatge que jo tenia dels russos era de mal educats, prepotents i desconfiats. La veritat és que abans de sortir de Barcelona ja vam tenir un clar exemple: un senyor rus moooolt simpàtic se'ns va colar a la cua de facturació; per tot el morro, perquè sí ,i perquè li donava la gana . Ni una justificació, ni una disculpa... va passar pel costat de la nostra fila, feia una bona estona que ens esperàvem, i es va posar davant del mostrador i apa a facturar. Primer pensament, si tots les russos són iguals ,anem ben dats. Però com tot en la vida és relatiu i una vegada al país vam trobar de tot.

Rússia és un país molt gran i per tant les diferències entre els territoris també. Nosaltres només vàrem poder conèixer dues ciutats, però el caràcter dels dos llocs no tenia res a veure. Sant Petersburg era i és una ciutat europea. La ciutat es va crear fa uns 300 anys a imatge de les capitals europees més importants del moment, i per tant quan passeges per els seus carrers, visites els seus parcs i jardins, els edificis i les esglésies sovint tens la sensació que podries ser a Londres o Paris . El caràcter de la gent de Sant Petersburg, també és una mica més europeu però el comunisme ha fet molt mal; i encara hi ha molta desconfiança. La gent és molt callada i no es miren gaire, al metro ningú parla; tothom dorm o llegeix; diuen que és una de les ciutats en què més es llegeix del món. La veritat és que es fa estrany perquè nosaltres anàvem com per casa: xerrant, mirant i sonrient, que tampoc en saben massa. I en una ocasió ens van fer callar al metro. No és que fessin massa merder, només que erem set i comentàvem les coses. Aquest caràcter tant poc obert dels russos també fa difícil fer de turista perquè és complicat demanar indicacions. Per una banda només la gent jove parla alguna cosa que no sigui rus i per l'altre hi ha un interès nul en els turistes. De vegades demanaves alguna indicació i la gent no es parava i començava a caminar més de pressa per no contestar, amb" lo bona gent" que som nosaltres. Semblava que ens tinguessin por. La gent que treballa a l'administració pública ( cobradors de metro, vigilants de museu....) encara és molt pitjor: acostumen a ser senyores d'una certa edat, que han nascut i crescut sota el règim soviètic i no entenen i ni ho volen intentar que el país ha canviat. Per elles qualsevol turista és una molèstia, acostumen a tractar-te amb poca educació i amb menys ganes, cap intent d'ajudar... També és cert que la gent joves està veient les coses diferents, molt saben anglès i el que és més important; estan interessats en conèixer coses noves i per tant no defugen els turistes com si fóssim una plaga. Nosaltres ens vam trobar de tot, gent que no ens volia indicar, que s'enfadava perquè volíem comprar un bitllet de metro i d'altres que estaven disposats a perdre un tren o dos, per donar-nos unes indicacions la mar de concises perquè no ens perdéssim.

També vam tenir molta sort , perquè la nostra guia a sant Petersburg ens va parlar força de les condicions de vida del país i del caràcter de la gent. Això també ens va permetre entendre una mica més aquestes actituds , que en unes altres circumstàncies podrien ser molestes.

A la propera entrega us explicaré com un guàrdia rus ens va posar una multa, com les agències t'estafen si pagues amb la moneda del país i altres curiositats.