Rússia i els russos

Com em passa sovint quan tinc ganes d'explicar alguna cosa i tinc ganes de fer-ho bé, acabo per endarrerir-ho tant que no ho faig. Aquesta vegada sí que m'he explicat, pràcticament tant com un llibre sense fulls. Doncs res, que tenia ganes d'explicar-vos el viatge de les vacances a Rússia però com que no sé com posar-m'hi no havia fet cap post. Així doncs he optat per explicar-ho tal com raja, sense ordre ni concert.és a dir que possiblement entendreu ben poca cosa i haureu de demanar que n'aclareixi un munt, no us talleu i pregunteu tot el que vulgueu. Tampoc se si serà un post únic o ho faré per episodis, jo ara començo i vaig tirant; a veure a on arribo.

Doncs res, que aquest any passat, després de 3 anys sense coincidir ni una punyetera setmana de vacances amb en Martí ho vam aconseguir. Podríem fer una setmana junts i era qüestió de no deixar passar l'oportunitat i buscar un lloc per marxar de viatge. El temps era el que era; una setmana ,bé 8 dies si ajuntàvem el cap de setmana anterior, i havíem de buscar alguna cosa que s'adaptés a les nostres necessitats. No podia ser un viatge gaire llarg però tampoc calia quedar-se al costat de casa. En Martí feia molt temps que tenia ganes d'anar a Rússia i jo sempre feia el ronso perquè això del fred a mi no em va, però després de veure les imatges del metro de Moscou a un correu d'Internet i de comprovar que la temperatura era suportable, ens vam decidir. Amb una setmana no pots fer miracles i la qüestió era buscar la manera més fàcil i eficient de veure el màxim de coses possibles i aquesta era un viatge organitzat. Nosaltres som més d'anar per lliure i poder triar on anem i quanta estona dediquen a cada cosa però si volíem visitar Sant Petersburg i Moscou amb una setmaneta la opció d'anar com un ramat de bens era la millor.

Doncs sort que se'ns va ocórrer anar per agència perquè els russos són molt russos i per entrar al país i moure't per allà la cosa no és tant fàcil si vas sol. Resulta que per tal de poder demanar el visat ( a Madrid, res d'anar al consolat a Barcelona), has d'emplenar un munt de papers. Primer les dades típiques( nom adreça, numero de passaport...) però també volíem saber on treballàvem;l'adreça i el telèfon i una persona de contacte ,si havies estat al país abans, si hi coneixies algú, quin dia entraries i quin en sortiries, hotels on t'allotjaries i el pagament a l'avançada de l'hotel... res, tot una història. A més que vam trigar quasi dos mesos a aconseguir el visat. Això sí,una vegada el tens el passaport és la mar de mono, amb lletres on am prou feines pots entendre el teu nom però mono sí que ho és. Perquè l' idioma és un dels problemes bàsics al país; no només no entens el que diuen sinó que tampoc pots llegir el que escriuen.

Sortir de Barcelona el primer dissabte d'agost ja va ser una petita odissea, vol charter a les 10 el matí amb una companyia russa; cap problema! Fins que a mi a quarts de set se m'acudeix mirar com està el vol. I el vol no hi és! No tenim vol! L'identificador del nostre vol no pareix ni pel dret ni pel revés. Ja em veus a mi em plena crisi histèrica treien el llistat d'altres possibilitats per arribar a Sant Petersburg en cas que haguessin anul·lat al nostre vol, trucant a la família perquè vingués de seguida a buscar-nos per portar-nos a l'aeroport i arribant 3 hores abans de la sortida , no fos cas! Al final falsa alarma, teníem vol però no ben bé el nostre. Sembla ser que van ajuntar dos vols i l'identificador era de l'altre. Tot i així vam tenir sort perquè el vol que sortia darrera el nostre cap a Sant Petersburg va marxar amb 24 hores d'endarreriment!!!

Després d'arribar abans d'hora ,acabes sortint amb retard, poquet una horeta, però amb retard. L'avió rus d'última tecnologia: no-tele, no auriculars, seients on claves els genolls al passatger del davant , alhora que pràcticament et toques al cap (i jo només faig metre seixanta-cinc. Res un Tupolev- o com es digui – d'última generació. Però ja ho sabem tots, que quan marxes de vacances qualsevol cosa et va bé i vam aguantar les 5 hores de vol sense perdre la compostura o quasi. Perquè quan t'explota la crema de llet i,et surt disparada a gran velocitat i taques al senyor del costat és difícil.

Els primers problemes ja comencen quan arribes a l'aeroport on has d'omplir els papers d'immigració i no saps ni per on agafar-los. El ciríl·lic és il·legible, per ells no però per mi sí. Sort de la traducció en anglès. Però tot i així hi ha coses que no entens i descobreixes que no tens patronímic. Això sí, 5 dies després d'haver-lo buscat com un boig per poder acabar d'omplir els formularis. Una vegada papers apunt, passaport en mà a passar els controls. Russos seriosos i d'uniforme que miren els papers de dalt a baix i a tu també ( tens un mirall al darrera perquè et puguin veure de tots els perfils) i finalment t'admeten i ja estàs a territori rus i ja només et queda començar les vacances , bé i trobar la guia que amb un cartellet molt amablement t'espera a l'arribada!

Uppss! Em sembla que serà per capítols perquè porto una pàgina immensa i encara no hem arribat