Capvespre

Feia un cel preciós dissabte passat a Girona, no us sembla?

Llibres

Fa uns quants dies que vaig llegint aquí i allí notícies sobre e-book . Jo que sóc una boja de les noves tecnologies, que no sé viure sense mòbil, que si em quedo sense ordinador o sense Internet no sé comprar cafè. Que em poso neguitosa si marxo fora de casa i estic dos dies sense consultar el correu. Jo, que si tingués calés em compraria iphone i la blackberry i una palm nova i que els Mac m'agraden perquè són "monos" i que vull canviar el meu ipod shuffle per un de nano tot i que no el faig servir massa, vaig sobrada de capacitat i no utilitzaré la funció d'imatge per res. Jo, que sóc una addicta a tots els "aparatejos" que surten nous només perquè són nous... doncs jo , no vull renunciar als llibre en paper.

Ja sé que quan tinguem un e-book, podré portar tota la meva biblioteca a sobre, no hauré de patir per qui i quan deixo els llibres, no em destrossaré l'esquena passejant les 1000 pàgines d'uns Pilars de la terra, salvaré un munt d'arbres i quan tingui la vista cansada podré seguir llegint només ampliant la lletra. Tot això ho sé, però no en tinc prou.

No vull prendre l'encís d'anar a una llibreria i haver de girar el cap d'esquerra a dreta per llegir els títols de la prestatgeria. No vull deixar de tornar-me boja buscant un títol de misteri a la espai reservat a policíac. No vull deixar de girar els llibres buscant la contraportada per saber de què van. Tinc ganes de tornar a casa carregada amb una bossa plena i ensenyar-los un a un. De pensar que n'he comprat massa i que no em queda espai on posar-los.

Qui està disposat a deixar de sentir el crec-crec de la coberta d'un llibre nou a l 'obrir-se per primera vegada o olor a paper que feia poc encara estava en blanc. Qui podrà renunciar al tacte aspre del llibre vell, amb aquella olor tant especial que no sé explicar. Qui vol no poder inventar-se històries quan trobes dedicatòries o ex-libris en els llibres que ja no són de primera mà... Jo no vull renunciar a cap d'aquestes coses. Vull sentir els meus llibres: l'olor, el tacte, el pes, la forma. Vull poder desar-los a la prestatgeria amb recança quan no tinc ganes d'abandonar la història ni els personatges que m'han captivat. Vull poder resseguir-los el llom amb els dits els dies que estic malenconiosa i recordar els móns que em van fer conèixer. Vull sentir-los i no només llegir-los.

El xinès. Henning Mankell

Com que tots voltem més o menys els mateixos blogs, i acabem de parlar-ne al blog de la Kweilan, http://kweilan.blogspot.com/, i s'explica molt millor que jo, només diré que te bastant part de raó. No és un llibre de detectius com podries esperar per l'autor. Un Mankell que possiblement ja hagi acabat amb el seu detectiu estrella Wallander i per això ja ha provat d'introduir-nos a la seva filla, però no és el mateix. Tampoc és el que esperes per tal icom es ven el llibre, parlant d'un assassinat múltiple i una jutgessa "que emprèn la persecució de l'assassí, en solitari i al marge de la policia", tal i com resa la contraportada del llibre

Es dedica més aviat a explicar les misèries de la Xina del segle XIX, de l'esclavisme de l'època i dels interessos al món actual, passant per sobre dels valors fonamentals, I així posa personatges antagònics que mostren la seva visió i on l'autor pren clarament partit per aprofitar per fer denúncia social de l'imperialisme i aspectes més concrets de la seva Suècia.

El llibre estic d'acord que es entretingut fins a mig llibre, després perd, però crec que acaba recuperant.

És a la part que ell vol fer més denúncia que no és el seu fort, sap escriure llibres de policies, no de denúncia dins d'un llibre de policies. Si vull crítica social agafaré altres autors. Si vull policíaca agafaré els seus llibres, es allò de "Zapatero a tus zapatos". Afortunadament es una part del llibre, i tots els llibres tenen alts i baixos

El príncep de la boira. Carlos Ruiz Zafón

És el primer llibre d'una trilogia escrita per l'autor del best seller L'Ombra del vent. Aquests són uns llibres escrits un bon grapat d'anys abans i destinats a un públic juvenil. Com que a mi m'agraden les novel·les de i per adolescents em vaig animar a comprar-los.

Es tracta d'un llibre on ja es comença a respirar l'ambient que trobarem després en les seves novel·les per adults: trames amb un misteri, sempre fets lligats amb fets passats , gent que és el que sembla i d'altres que no... no explico res més ( Xexu, no t'he explicat res de la trama).

Una novel·la senzilleta però què tot i no ser una gran llibre està prou bé.

Eeeoooeeeeoooeeoooeee ja tenim Internet!

Els senyors de Jazztel han complert; ens van donar una previsió de quan tindríem servei i s'ha complert . Fins ara ha anat tot tal i com ens havíem dit; hem tingut un contracte amb paper, ens ha arribat el Kit wifi que ens havien promès i la connexió al servei ha estat amb la data prevista. Confiem que la cosa segueixi igual; sí és així tindran amb mi una gran publicista. Quan estic enfadada i em sento estafada "despotrico" molt però quan estic contenta també ho dic.

Així doncs el ranking queda així:

Jazztel: contents

Ono: no ho sé. Des que vam contractar el servei deu fer uns 4 anys no havíem tingut cap problema fins ara però aquest ha estat gran i no l'han resolt amb gens ni mica de celeritat. Per altra banda vaig fer la reclamació per la manca de servei i ja ens han tornat els diners.

Telefònica: enfadats. Ens van estafar en el seu moment i encara segueixo enfadada

Orange: Nefast; per no arribar ni a acabar de donar-nos d'alta!!! A més, després d'això estic tant enfadada que els hi traurem els mòbils que fa més de 8 anys que tenim amb la mateixa companyia.

Confio en no haver d'atabalar-vos més amb les meves peripècies amb les companyies de telefon i tornar a poder passar amb regularitat pels vostres blocs, que es troba a faltar no poder llegir aquí i allà

Bones intencions

Tot i que una mica tard perquè el senyor Internet m'ha tallat una mica el rotllo farà un dels post clàssics de cada any. Bé, la qüestió és que no és només un post sinó tota una declaració de principis. Cada any a principis d'any o a principis de curs o com jo; dos cops l'any fos cas ,fem tota una declaració d'intencions i bones voluntats. En aquests moments en què comença una nova etapa sempre estic plena de bons propòsits de forces renovades . Com cada any però els bons propòsits és queden amb això: propòsits i sovint no passen d'aquí. Que faríem però sense ells, sense ganes i les il·lusions , sense les bones intencions... Quantes vegades ens hem proposat anar al gimnàs – i no només pagar-lo - menjar millor o trucar més als amics... però bé que hi farem!


Aquest any m'he fet propòsits molt concrets a veure si funciona:


-Anar al gimnàs a fer el·líptica com a mínim 3 cops per setmana i menjar 7 peces de fruita cada setmana ( aconseguirem un cos 10 o potser 11)

-Llegir 3 llibre al mes ( mens sana in corpore sano)

-Anar a buscar el pa em bossa de roba ( també hem de salvar el món)


Teniu propòsits per aquest any?

Poe

Avui es commemora el bicentenari del naixement de Edgar Alan Poe i ens unim a la proposta del blog Hespèria. Ja ho sé que tenim en compte que acostumem a parlar de llibres no posar un conte queda lleig, però m'he decidit per un fragment de POE de Dagoll Dagom, que em va agradar força

Dimarts i 13, uala!

Com cada any la nostra amiga la grip ens visita i aquest no és una excepció. Avui ja em trobo una mica millor, però porto des de diumenge vegetant entre el sofà i el llit acabant amb les reserves de Klennex i de cafès amb llet de casa. Aquesta, i la falta d'internet , són les raons per la meva poca activitat bloggera.

Seguint el consell d'en Xexu, deixaré de fer post estripant contra les companyies telefòniques i dedicaré els meus esforços a altres coses més productives. Però els posts anteriors els havia de fer, ho necessitava, volia desfogar-me. Ara com que sé que la cosa anirà per llarg, miraré de fer-ho el més passable possible. Em sap greu perquè cada vegada que em connecto veig el munt de post que m'he perdut i que no tindré temps de llegir. Aquests dies però, m'he adonat d'una cosa; estic enganxada. Ja ho deia fa més d'un any en un post però ara en sóc plenament conscient, en compte d'aprofitar aquest dies per llegir, m'he dedicat a mantenir converses amb els senyors i les senyores de atenció al client. Cada vegada llegeixo menys, en el resum de l'any ja me n'havia adonat .. però cada vegada es pitjor. Amb els dos dies que fa que estic per casa tirada no he obert ni un sol cop el llibre, la febre i el mal de cap no ajudaven, és cert però ni un intent...he viscut bàsicament mirant tele endarrerida gravada, el Disney Chanel. Ja ho sé no tinc edat pel Disney Chanel però era l'única cosa capaç d'entendre. Avui que sembla que vaig tornant a la normalitat m'he decidit a escriure un post.

Com que porta dos paràgrafs i encara no he explicat res, abandono que vaig que encara tinc el cap emboirat. Prometo no fer-me tant pesada amb els meus marrons amb les companyies de telèfon, i de fer tot el munt de post endarrerits: el del meus propòsits pel nou any, una ressenya pendent ( El Princep de la Boira) i penjar unes fotos del Montseny nevat fetes des de la platja de malgrat. No sé quan tornaré tenir un moment de connexió per penjar aquest post; però per si de cas us dic que avui és dimarts i tretze, qui és supersticiós?

La croada per re-entrar al SXXI.

Seguim insistint per aconseguir tenir internet una altra vegada. En aquest moment tenim la linea amb telefònica, l'adsl amb ONO ( o no?) i un contracte no trencat del tot amb Orange.

Jazztel ja ens ha trucat per fer la validació telefònica de l'alta i segons diuen ells amb una setmana i mitja ho hauriem de tenir solucionat. Tampoc oncfio massa que el temps sigui aquests però no podem fer més que esperar .

Encara ens queda aconseguir que els de Orange ens vinguin a buscar el mòdem que no volem i donar-nos de baixa amb ONO, tot plegat és molt complicat. Demà em tonaré a dedicar a trucar a 902 de servei d'atenció al client i aniré fent pujar una facuta de telèfon que en aquest moment no se ben bé a qui hauré d'abonar
Tot plegat, una comèdia dels errors que per mi té poc de comèdia i molt d'error. Que hi farem!

Sense títol

Estic INDIGNADA, EMPRENYADA I DECEBUDA. Mai he cregut que les companyies de telefonia hagin de ser germnetes de de la caritat que em regalin un munt de coses a canvi de res. Estic disposada a pagar un preu just per un servei eficient però la cosa està que fa pena.
Com us deveu imaginar segueixo amb les nostres peripècies per aconseguir tenir internet i cada vegada hi ha més companyies descartades. El resum seria aquest:
1) TELEFÒNICA.
Fa uns anys quan ens vam donar d'alta ens van cobrar l'alta d'un tal sr. Otiyami, que encara esperò que ema tornin
2)ONO
averia a l'ADSL ( 15 dies sense resolució)
3)ORANGE.
Aquí va per llarg. Em truquen per fer-me una oferta; els hi dic que me l'enviin per escrit i que no facin res fins que m'arribi. Doncs ni cas; m'han fet contracte telefònic. Les condicions: 25€ ( inclosa linea telefònica) , router wifi de regal. A més es van comprometre a no deixar-me sense internet. La cosa a acabat amb 15 dies sense conexió, inici de la migració sense contracte, router sense wifi i pagar la linia a telefònica. En resum, el router està a casa espeerant que el recollin


Situacicó final: seguim sense internet i hem fet una alta a jazztel ( es suposa que amb línia, router i 20 megas) ... ja us ho farem saber ,


Però ara com ara estic MOOOLT INDIGNADA!

Sniff, sniff

Avui dia de Reis i internet no ha tornat... seguim igual que el dia de Sant Esteve, bé amb una petita diferència ; que ens passarem a Orange. Tampoc i confio massa, a veure que tal. Aquests dies hem estat robant internet aquí i allà: a casa els pares, els sogres... però tants dies incomunitats és tercermundista!
Sort de tantes festes i tampoc ho hem notat tant, però jo tenia ganes de voltar tranquil·la de blog en blog i en Martí havia de conectar la seva nova Play3 amb el Wifi, per tant la cosa no ha anat com teniem previst, i demà santornemhi, quines poques ganes... però que hi farem si s'ha de fer, es fa i ja està. A veure si avui neva i acabo les vancnces una mica diferent. Us poso una foto de la sortida del sol d'ahir a Malgrat, que no ha fet massa bons dies i ahir vaig aprofitar mentre treia la

Bruna

El libro de los muertos. Patricia Cornwell

Gràcies al senyor ONO el post va uns quants dies tard, que és l'últim llibre 2008

El libro de los Muertos és un altre dels llibres de la Patricia Cornwell on hi ha de protagonista la forense Kay Scarpetta. Sempre he pensat que aquesta autora feia llibres entretinguts, per passar l'estona, amb trames intrigants i de fàcil lectura. Però aquet últim se m'ha fet llarg. A mesura que s'avança en la saga ( per dir-ho d'alguna manera), elspersonatges es fan més complexos, cada vegada les relacions personals entre els protagonistes habituals són més complexes i es fan més importants per la trama, fins al punt de passar a ser la trama principal i a deixar el cas que investiguen quedi en un segon pla.

Personalment,a quest canvi en la manera de presentar les històries nom'ha agradat. Si el que volgués fós un llibre amb més profunditat no buscaria una novel·la de crims. Fet d'una altra manera no seria necesàriamnet dolent sinó fins i tot podria donar un major realisme i més vivesa al relat, però d'aquí a utilitzar el cas , només com un taló de fons i va un bon tros.

En resum, no és un llibre que recomanaria.

Lectures 2008

Tot i que amb endarreriment us penjo el meu resum de lectures de l'any, cal agrair la tardança als senyors de ONO que m'han deixat sense internet des del dia 26 i encara seguim igual. Doncs res, us penjo el post que tocava per el dia 26.

Com que faig una ressenya cada vegada que llegeixo un llibre, això m’ha permès tenir la llista dels llibres que he llegit aquest any. No ha estat un any on hagi llegit molts llibres però si fem estadístiques tampoc està del tot malament. Us els classifico amb estrelles segons si m’han agradat molt o poc:

Quatre estrelles
L’Elegància de l’eriçó.
Els guardians del llibre
El Conte número tretze
Firmin
Lluna de paper

Tres estrelles
El mestre de l’Inocència
Blau de prússia
La noia dels seus somnis
El setè Camió
Harry Potter
El Juego del angel
Els nens de Sukhavati
Piedras ensangrentadas
La profecia 2013

Dos estrelles

El libro de los Muertos
Una mort a l’aparador
Sense títol
El pont dels jueus

De tots aquells llibres en podeu trobar la ressenya al blog, estan penjats sota les etiquetes de llibres, Mireia, ressenya. Per l’any vinent tinc una llista llarga de pendents que segur que anirà creixent.