Un cadàver a Charing Cross. Miquel Fañanàs

Aquest post només el faig perquè el blog em serveix per portar un control dels llibres llegits durant l'any . Un dels propòsits d'aquest any era tornar a llegir més i sinó porto el control com ho faré, eh per saber-ho? Ara com ara ,porto el propòsit desproposat. És dir que hauria d'anar pel setè llibre i només vaig pel sisè. Els meus tres llibres al mes no estan funcionant, però que hi farem no sempre se'n tenen ganes!

Torno al llibre. Faig la ressenya perquè toca no perquè tingui res d'interessant a dir. No demano massa a un llibre, els que em llegiu habitualment ja ho sabeu: que em faci passar una bona estona. No necessito ni grans històries, ni gran literatura ,només busco entreteniment . En aquest cas, no ha estat així. No és que el llibre se m'hagi fet ni llarg, ni feixuc ni res de tot això. Només que la història queda com desemparada. És un llibre per un públic adolescent , de la col·lecció Gran Angular de Columna. No n'esperava massa res però m'ha deixat indiferent. La història és pobre, no té gens de profunditat , els personatges queden com orfes. No és que siguin estereotips sinó que falten pàgines. Possiblement la mateixa història amb més paper milloraria. La novel·la és tant curta que es troben a faltar moltes coses i que la història quedi més ben explicada, que s'aprofundeixi amb els fets, que es lliguin millor les trames, que els personatges no sigui tant plans. Res que la lectura em va deixar força insatisfeta. No us he explicat la trama, però el títol ho diu tot: assassinat a una estació de Londres i res sembla el que és.

D'aquest autor n'havia llegit altres novel·les per a joves que m'havien agradat. Confio que només sigui qüestió de mala sort; que jo no tenia el dia per llegir-la o que sigui una excepció entre les seves obres, que tot i que nos era mai un nobel fa un llibres prou acceptables i entretinguts.

Com que no he trobat cap imatge per il·lustrar-vos el llibre us poso una foto d'aquest matí. Es una de les entrades a les Mines de Can Palomeres de Malgrat . Buscaven l'entrada principal des d'on sortien les vagonetes que anàvem a morir al mig del mar.Tot i que no era l'entrada que estàvem buscant , sí que hem fet un bon passeget que la Bruna ha agraït.