divendres, 22 d’agost de 2008

La pilona

Avui semblaré la Joana i faré la ressenya de l'excursió del dissabte el matí ( d'això fa més de tres setmanes però recupero el post on l'havia deixat abans d'anar de viatge per terres russes). Per no faltar a la veritat , excursió, excursió amb motxilla, botes i aigua no va ser; més aviat va ser un matí de turisteo. El dissabte passat al matí vam anar a la Pilona. I què és la Pilona? Doncs com el seu nom indica això una pila, un munt de ferros i formigó al mig del mar. Dit així no només sona poc interessant sinó que més aviat fa angunia i t'entra el síndrome de la consciència ecologista.

La Pilona era l'ultima base del cable aeri que unia el Turó de Can Palomeres amb la costa. Al Turó hi havia una mina de ferro i el sistema de càrrega i descarrega de material era mitjançant un aeri de més d'un quilòmetre de llarg que unia el turo amb aquesta plataforma situada mar endins. Els vaixells ,que per la seva envergadura no es podien acostar a la platja, utilitzaven aquest sistema per carregar. Aquestes mines pertanyien a una societat francesa i hi treballaven bàsicament gent vinguda de Múrcia. Va funcionar des de finals del segle dinou fins a principis del vint. Actualment l'aeri no hi és i els únics vestigis que queden d'aquesta industria són la Pilona i la mina, convertida en una de les colònies de ratpenats més grans d'Europa.

Feia molt de temps que hi volíem anar i mai no trobàvem el moment. Com puc ser una malgratenca d'adopció sense haver anat mai a la Pilona, així que la cosa ja no podia esperar més i vam decidir que d'aquest estiu no passava. Era dissabte, ens despertem d'hora sense despertador i perquè no aprofitar el matí. Fa sol, però no en excés i no fa vent, això ens assegura una mar plana. Així doncs després de fer les tasques ineludibles, treure la Bruna i esmorzar,ja ens veus vestits de turistes i cap a la platja s'ha dit. Els sistemes per arribar fins a la Pilona són diversos: nedant, amb canoa o amb patinet. Optem per anar-hi amb patinet. El noi que els lloga ve de Pineda amb tren segons ens informa el senyor de les tumbones. I si ve amb tren això vol dir que a les 10 no arriba ni per equivocació. Comencem amb retard, però qui té pressa? És dissabte.

Lloguem el patinet, ens decidim per el més lleig, però també el menys pesat;tampoc en farem gaire res del tobogan. El posem a l'aigua amb penes i treballs i enlaire.. Ens ho agafem amb calma, no sabem quan durarà la passejada però sí que serà una estoneta i hem de tornar. La veritat és que hem escollit un dia perfecte, la mar està superplana i es veu el fons. Adjuntem fotos per si algú no s'ho creu. Ens anem acostant xino-xano sense pressa, parant-nos a fer fotos, del fons, de la pilona des de llunys de Malgrat des de l'aigua. Hem d'esperar que passi el vaixell que surt de la platja i port a la gent cap a les cales i les platges properes. Quan estem apunt d'arribar ala pilona veiem que hi ha un banc de peixos a sota. Jo ja no tenia clar posar-me a l'aigua però després d'això no per equivocació. Ja ho sé sóc una poruga però mira em fa angunia. Em decideixo a pujar des del patinet estant, portar sabates per anar per l'aigua a sigut una bona idea. Amb molt de compte pujo per la part més baixa i ja està; ja sóc a dalt, sobre un pegot de formigó: ja sóc Malgratenca d'adopció!!! Torno al patinet i em Martí també hi puja. Ell. Com a malgratenc de naixement ja hi havia estat abans. Compartim la nostra "illa" només amb dos submarinistes que estan pescant al voltant. Un d' ells ens demana si el volem tornar, que només tenen una boia i que no poden tornar separats nedat: cap problema!

El noi puja i ens tornem a posar a pedalar. Durant el camí de tornada xerrem. Durant la conversa van sortint coses de la història de Malgrat. E Martí li explica què és i perquè servia la Pilona i el noi ens pregunta si coneixem on està un vaixell enfonsat. En Martí li explica la història del vaixell que durant la Guerra Civil es va enfonsar prop de la Pilona, després de ser torpedinejat per un submarí. El deixem a prop d'allà on té les coses a la sorra i nosaltres anem cap a tornar al patinet. A mig camí trobem el banc de sorra ( aquella que nosaltres recollim cada vegada que hi ha llevantada i la resta de platges es queden sense sorra) i en Martí salta de la barca per mira la fondària del lloc . No arriba ni a dos mestres i mig. Jo salto però pujo ràpid, ràpid. Em fa angunia tirar-me a l'aigua tant mar endins.

Tornem el patinet , fent un gelat al xiringuito de la platja i tornem a casa. És una sortida divertida, pots fer fotos xules si enganxes un bon dia i és una manera de no passar el matí estirat a la sorra sense fer res. A més si pugeu a la Pilona us convertiu en malgratencs d'adopció.!

2 comentaris:

  1. M'expliques això de malgratencs d'adopció?, potser aconseguiràs fer una nova moda, o t'ha pagat alguna cosa el senyor dels patinets?. Si vas anar a la pilona va ser per curiositat i perquè fins i tot el teu pare hi havia anat!. A més ni tant sols poses cap foto de com funcionava, només t'interesses per la part lúdica, res d'història. Per tu la pilona no es mes que una pedra enmig el mar!. I et consideres malgratenca?

    ResponElimina
  2. Uala! quin canvi de look... m'agrada, i a sobre a deixat de ser un blog de proves. Ja veuràs tu a partir d'ara ;)

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions