És una nit freda , quasi gèlida per l'època. El silenci ; total. La lluna grisa, plena, en el seu zenit sobre les muntanyes il·lumina la gran estructura d'acer i vidre que resta freda i impassible als raigs que la travessen . El terra vermell, ferrós reflexa la claror que traspassa els vidre de la cúpula i fa que la terracota prengui color i calor.
Un petit repic:
-prromp,prromp.
Un segon que s'afegeix al primer:
-promp,promp
El vidre comença a tremolar sota la vibració del so.I de cop, cents de tambors a l'únison:
-promp, promp
Uns renills de cavalls i el so de milers de llances picant el terra dur i inert. Els vidres cauen esmicolats en milers de llàgrimes.
L'exèrcit ha despertat
Una altra proposta de Relats Conjunts
està molt bé! i ves tu que hollywood no et prengui la idea... temps al temps
ResponEliminaMireia, és xulíssim. M'ha agradat molt!!
ResponEliminaTal com ho has fet, gairebé em puc imaginar la imatge, impressionant. Felicitats matinera.
ResponEliminaJa tornen els relats conjunts? M'agrada llegir les diferents propostes :). Bon relat!
ResponEliminaMireia, està molt bé el relat. Aquests guerrers són una de les meves debilitats. Quan varen portar-ne al Fòrum va ser una experiència magnífica, poder-los veure al natural. Me’ls has fet imaginar con si estesin vius. Quina passada!!!
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim!!! Clar i directe i a més crec que el podríes continuar. He sentit el teu mini relat com si també fos allà, preparada per la batalla. Felicitats!
ResponEliminaAra m'he quedat amb ganes de més!! Bon relat!!
ResponEliminaJordi: ja se sap, a Hollywood de qualsevol cosa en fan una peli
ResponEliminaKweilan: merci
Xexu: sí, cada vegada sóc més ràpida però no és merit, sinó tot el contrari ,més aviat tot el contrari. Em fa gràcia fer el relat però després m'entra la mandra. Sóc incapaç de pensar un text, escriure'l ,revisar-lo, canviar-lo, buscar la paraula justa... M'encanta veure propostes que han estat treballades però jo en sóc incapaç... si mi miro massa no el publico perquè m'entra la vergonya.
Ma-poc: a veure si t'animés i ens fas un gran relat com el que has fet pels jocs literaris d'en Tibau
Mama: amor de mama, si a tu no t'agradés aniríem malament.
Abril: gràcies abril
Jordi: no sabria com continuar, que uns guerrers intentin dominar el món pot fer una mica de por, segons com t'ho miris.
Buf, si ha despertat hi ha d'haver continuació. No els pots deixar així!! M'ha agradat, sembla real :)
ResponEliminaBrutal! M'ha agradat molt! Visualitzava l'escena, de veritat! un petó!
ResponEliminaAbsolutament "visual"!! :-))
ResponEliminaOstres, he escrit el comentari sense haver llegit els anteriors i ara m'adono que quasi he repetit a Nymnia :-) Bé, no és més que constatar que, certament, "es veu" (i també es pot sentir) el que descrius :-)
ResponElimina