Iskander. Alícia Gili i Sílvia Romero

Amb un punt de partida una mica especial, es conegueren a traves de relats en català, aquestes dues autories escriuen un llibre de fantasia a quatre mans. Iskander o un viatge a la màgia dels llibres és un relat fantàstic que ens portarà a univers diferent. Un lloc on els llibres es jutgem per les cobertes i on una classe de castes utilitza la màgia dels seus títols per mantenir l'ordre establert. Aqueta és la història de com s'ha perdut la capacitat d ela lectura i l'escriptura, com després d'un devastació total la societat s'organitza al voltant del poder del llibres però no dels seus continguts. Cap estament d ela societat és capaç de llegir i només alguns són capaços de invocar-ne el poder dels títols-. És una aventura que parteix d'una profecia transmesa de forma oral. Arribarà un dia, que apareixerà un escollit que trobarà el llibre únic i podrà torna a llegir i a escriure. Totes les castes; místics, llibreters, lectors... i fins i tot aquells que viuen fora el poder establerts, agnòstics i informàtics estan interessats en ser partícips del desenllaç.

Una novel·la de caire fantàstic, una història que ens porta a endinsar-nos dins d'un món nou i que ens parla sobre la màgia dels llibres. Crec que és un llibre recomanable si us interessa la novel·la fantàstica. Si aconseguiu passar de les primeres planes es fa interessant i val la pena. Pel meu gust s'excedeixen en la terminologia específica, sobretot en l'ús del temps. De forma molt original han adaptat la terminologia temporal a una de pròpia lligada amb la lectura. Tot i que pot semblar divertit, arriba un punt que cansa i fa feixuga la lectura. En canvi les frases fetes o locucions de cadascuna de les castes aporta un toc simpàtic a la història.

-Els llibreters eren els propietaris o els qui treballaven a les llibreries, llocs on és ben cert que es mercadejava amb llibre,però on aquests encara tenien un valor d cultura i d'identitat. Els llibreters no només venien llibres per fer negoci i així poder viure, sinó que creien en ells, en les seves històries, i en la idea que la lectura ens pot fer lliures.

(...)

-La diferència rau en el desordre- somrigué el Jordi tit repetint la primera resposta donada pel Mungo- Perquè els llibreters tenien els llibre perfectament catalogats i els coneixien, podien aconsellar sobre ells, metre que els treballadors de magatzems de llibres, com aquests Esfenak de què parlem, els tenien amuntegats i sense gaire ordre.

Més informació sobre les autores a El racó del llibre .