Segon llibre de l'autor de "Espia de Dios", llibre que recordo com, sinó un bon llibre, sí un llibre entretingut i que valia la pena llegir. Però la veritat es que d'aquest segon llibre no puc dir el mateix. La resposta que el propi autor va donar a una crítica dell blog Criticas literarias va ser :
Reseñado por JuanGomezJurado
jueves, 26 de junio de 2008 | 1:10
Antes de nada gracias por la crítica! Coincido contigo en que es tal vez una novela demasiado objetiva, que busca la emoción a través de la acción antes que de la introspección, y esto hay personas que lo disfrutan más y otras menos. Para mi próxima novela, sin embargo, mi objetivo es completamente distinto, como ya veréis. Y no puedo contar más...
Es queixaven de que buscava massa l'acció, molts fronts oberts , realment la novel·la no avança, a part de no tenir quasi argument i poc creible, però reconeixen d'altra banda que ha estat un best-seller aquí i fora. Crec que el llibre han buscat massa convertir-lo en supervendes i el resultat és que tot el crèdit que l'autor tenia per part meva amb el primer llibre l'ha perdut amb el segon. Segur que es vendrà molt, i amb 20 o 25 anys menys segurament aquest llibre m'hauria agradat, però ara la veritat és que l'he trobat tant pla i simple, que és decebedor.
No els he llegit, així que no puc opinar :-)
ResponEliminaPerò m'ha cridat l'atenció una frase que has posat, perquè fa referència a una idea de la que volia parlar en un post que estic preparant i que aquesta nit ja no el posaré perquè sempre se'm fa molt tard, però serà el proper. La frase és:
"llibre que recordo com, sinó un bon llibre, sí un llibre entretingut i que valia la pena llegir".
I la qüestió és que jo (que la veritat és que no sóc cap experta en llibres i que no els "devoro", però vaig fent...) penso que tot llibre que m'agrada, és un bon llibre :-)
I fa temps que em volta un post pel cap sobre això i no sé com plasmar-ho... Si un llibre m'entreté, o em fa pensar, o m'emociona, o m'ajuda a desconectar... és un bon llibre. M'és igual que l'autor sigui conegut o no, que tingui premis o no, que es consideri més popular o més d'elite... no m'importa. Si a mi m'agrada, o sigui, m'ha trasmés alguna cosa, és bo :-)
Ostres, quin rotllo t'he deixat!! :-)
Hola!! torno a ser jo :-)
ResponEliminaÉs que em vaig quedar amb el dubte de sembla que t'estigui renyant a tu per fer aquesta distinció entre "bon llibre" i "llibre que t'ha agradat" i no és així, eh? :-))
No, no, la qüestió és que sóc jo la que no enten com es pot fer aquesta distinció, però, precisament perquè sé que la majoria de gent sí que la fa, doncs jo m'adono que... aaaaah!! que no sé si ho sé explicar :-)
I ara potser encara ho he embolicat més... però bé, que no et quedessis amb la sensació de que criticava la teva forma de veure-ho, eh? això no! :-))
Jo tampoc no conec aquest autor ni els seus llibres.
ResponEliminaJo tampoc no en sé res d'aquest autor. Jo sóc de dir que un llibre m'agrada o no m'agrada...dir si és bo o no...uff...no em veig amb prou criteri ;-)
ResponEliminaAssumpta no tinc temps avui, però aquest cap de setmana et respon. Des que vaig veure el teu comentari que hi he estat pensant i trobo molt interessant la pregunta.
ResponEliminaGràcies :-)
ResponEliminaÉs que jo encara vaig fent altres posts i no sé com fer aquell ditxós que et vaig dir... No sé com enfocar-ho!! :-)
Assumpta, la Mireia ja està responent amb un post al que comentes, ja que el que ella escriu es el que parlem els dos del que opinem dels llibres. I respecte a aquest autor, et dic, igual que us dic a Kweilan i La, que no us perdeu res, sobretot amb aquest llibre-
ResponElimina