Pàgines

▼

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Una altra proposta de Relats Conjunts

Ara feia molts mesos que no m'afegia a un Relats Conjunts i quan vaig veure la imatge vaig pensar que seguiria igual, però ahir al vespre conduint em va venir una idea i aquí ho teniu.




En un moment de lucidesa va pensar que els seus records es fonien i s'esquinçaven. Es sentia tant petita ... Una llàgrima gran i salada va rodolar-li galta avall i va somriure. La Clara ja no podia recordar ni el nom de la  cruel malalatia que rebregava els seus records

14 comentaris:

  1. Sergi17 d’octubre del 2009, a les 13:55

    Ostres, que dur, però molt impactant! M'ha agradat molt l'efecte que causa, et felicito!

    ResponElimina
  2. Jordi Casanovas17 d’octubre del 2009, a les 15:02

    que dur Mireia! però m'ha agradat. Un bon relat.

    ResponElimina
  3. kweilan17 d’octubre del 2009, a les 15:27

    Curt però intens. Molt bo!

    ResponElimina
  4. Tonina17 d’octubre del 2009, a les 16:16

    M'encanta. Curt però precís...

    ResponElimina
  5. Elfreelang17 d’octubre del 2009, a les 17:21

    Com un llampec els teus mots! ben escrit!

    ResponElimina
  6. Alepsi17 d’octubre del 2009, a les 18:04

    Joder, MIreia! M'encanta! Adoro els relats així, curts, concisos i copsadors...

    ResponElimina
  7. Assumpta18 d’octubre del 2009, a les 1:28

    Ostres!! Molt bo!! Dius moltíssim en poques paraules.
    Clar, dur... i trist, però molt ben escrit.

    ResponElimina
  8. rebaixes19 d’octubre del 2009, a les 1:16

    Si el que escrius pogués fer-se o succeir en la realitat... renoi, renoi...Curt i selecte.Anton.

    ResponElimina
  9. Anònim19 d’octubre del 2009, a les 20:50

    Veure com es fonen els records; fer un reset...
    Bona idea...

    ResponElimina
  10. Anònim19 d’octubre del 2009, a les 23:29

    curt però contundent, com un cop, sorpresiu, sense esperar-s'ho... felicitats

    ResponElimina
  11. Pd4020 d’octubre del 2009, a les 1:17

    Ha de ser molt dur adonar-se'n. Bon relat!

    ResponElimina
  12. Nymnia21 d’octubre del 2009, a les 0:51

    Uala! Ostres, quina idea... però és que tal qual l'he llegit, i he mirat el quadre, se m'han remogut moltes coses a dins! És trist, eral, impactant, intens... En serio, jo també et felicito molt!

    ResponElimina
  13. Tonina21 d’octubre del 2009, a les 17:59

    M'haas tocat la fibra. Preciós relat. Curt i expressiu al 100%.
    Salutacions

    ResponElimina
  14. Mireia25 d’octubre del 2009, a les 13:20

    Gràcies a tots i a totes per passar

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions