Aquest és el tercer any, i si el bloc continua, no serà el darrer que pengem un post sobre panellets. És una tradició que ens agrada i cada any repetim. Tot i que ens fa il·lusió fer i regalar panellets també és cert que fa força mandra posar-s'hi, però un cop fets fa gràcia. La recepta és la mateixa que al 2007, allà us remeto. Som poc puristes i els fem amb moniato, n'hi ha poc perquè no representa ni un 10% del total però ens agrada com queda. Aquest any com cada any en fem per regalar ( més d'un 75% del que fem són per regalar). En total hem fet 75 de pinyons, 52 d'ametlla, 51 de xocolata i 19 de coco. Fem poca varietat, perquè ens limitem als que agraden a tothom, a tothom de casa, volem dir. Aquest any he tingut una mica més de temps i els he pogut embolicar per regal, amb etiquetes amb paper transparent ( cursi , ho sé, però a mi m'agrada!). Hi haurà algú que dirà que això és molt mireia, en Martí ja ha après la frase i també ho diu...
També com cada any us deixo amb el reportatge fotogràfic.
Doncs mira, mirant les fotos, m'ha vingut de gust fer-ne, que no en faig des que era petit a l'escola. Tenen molt bona pinta, eh, però per una vegada, m'ha vingut més de gust fer-ne que clavar queixalada. Estrany en mi.
ResponEliminaSi que tenen molt bona pinta i segur que estan boníssims.
ResponEliminaAixò d'afegir moniato o no suposo que depèn del gust de cadascú, nosaltres no en posem perquè ens agrada que destaqui més el gust de l'ametlla ja que una bona part dels que fem són de massapà sol sense cap afegit.
Us han quedat de pastisseria, Mireia! Aquest any, serà que m'estic fent gran o em fa por perdre tradicions, n'he fet per primera vegada. Diuen que m'han quedat boníssims (potser no gosen dir altra cosa). N'he fet dues varietats més que vosaltres: els de cafè i els de llimona. He disfrutat molt fent-los; hi ha feina, però el resultat és agraït.
ResponEliminaSegur que estaven boníssims!
ResponEliminaOstreeees!! Com millorem la tècnica, eh? jejejeje
ResponEliminaNo, no em refereixo a la tècnica per fer-los, sinó a la presentació jejeje
Aquesta forma de mostrar-los amb les fotos que van avançant, queda súper xula (tot i que he de confessar que he clicat al damunt i les he estat mirant una a una una bona estona)
Ah!! Cursi? M'encanta!! :-))
Les bosses amb els noms i tan ben embolicades us han quedat magnífiques :-)
La meva sogra també hi posava moniato i ou, així que tampoc era poc purista jeje
Jo he de dir que m'agraden tots: amb moniato, sense moniato, amb ou, sense ou... m'és igual!! Els panellets m'encanten i són una tradició ben nostre que hem de conservar!
L'any que ve tornaré a veure el post "Panellets 4.0" ;-))
ooooohhhhhh!!! m'encanta!!! si que es molt mireia,si!! jo en vull provar un!! no te n'ha sobrat cap per mi???
ResponEliminaNo és, perquè sigui de la família, però els "panellets", els han sortit bonissims.
ResponEliminaFelicitats parella, cada any us milloreu.
Una abraçada
XeXu: n'has fet al final?
ResponEliminaMc:L'any vinent ferem la prova sense moniato, a veure què
Pilar:benvinguda al blog. Els de cafè em queden fatal i els de llimona no ho he provat
Kweilan:siiii!
Assumpta: amb els anys alguna cosa s'acaba aprenent. Sóc molt cursi, però m'agraden aquestes coses.
Alba: no has mirat amb atenció l'ultima foto, oi?
Mama: millor que hagin estat bons
aquí tothom fardant de panellets...a l'Assumpta els hi regalen, tu en fas, en McAbeu i la Pilar també però ningú no convida a fer un tastet?
ResponEliminaD'això... nosaltres també n'hem fet...i volíem convidar... peròooo... s'han acabat. Glups!
mmmm, havíen d'estar boníssims!!!!
ResponEliminaa continuar fent-ne cada any!!!!
mmmmmmmmmmmmmmmmm!
ResponEliminaCursi? No! És molt Mireia, ja està tot dit. Encara no els he tastat, però em deleixo per menjar-m'els després de sopar, la meva "mama" et dona les gràcies també. Fa dos anys que no en faig, però a la "mama" no li convé, però també els feiem amb moniato, poquet. El meu germà els ha fet sense moniato aquest any i queden més feixucs, serà que a mi el massapà no m'entusiasme. I pobre de tu que l'any vinent hagis abandonat el blog, no ho crec, amb el que t'agraden aquestes coses, a no ser que hagi sortit una altra història més engrescadora.
ResponElimina... Aquest any, mentre els preparava, vaig pensar en tu...
ResponEliminaJordi: i´no en vas fer cap foto artística?
ResponEliminarits: aquestes coses sempre sorten bones, deu ser la intenció
Fe: síiiii
Joana: no vull ser culpable d'una pujada de sucre a ta mare així que compte!
digue'm ariadna: quina il·lusió, això ja ho té la catosfera que3 fas una cosa i penses amb alg´dels blogs que le agradaria. Segur que van quedar boníssims
Et vaig dir q et deixaria el comentari i aqui el tens nena, sóc dona de paraula. Les fotos ho diuen tot, n'hi ha una que sembla que hagin vingut els reis i és q com sempre dic "això és molt Mireia", no podia ser d'una altra manera venint de tu, sempre tant detallista i tan cuidat...i encara té més mèrit fer-me el paquetet sabent q no els suporto!el meu pare s'ha fotut les botes que dona gust, que sàpigues q només queda un trist panellet de coco.
ResponEliminaOsti com sempre tenint problemes pq surti el meu nom, Anonim???jolin sóc la Yvonne!!!
ResponEliminaYvonne: t'he dit que et contestaria i ho faig. Nena, feia panallets per tot quisqui feia lleig no portar-te'n tot i saber que no en menjaries. Per`no has tastat ni una miqueta de res del de xocolata?
ResponElimina