2010

Cada inici d'any l'encetem ple d'il·lusions i esperança. 

Perquè aquest any no fem el mateix cada vegada que encetem un nou  dia?

Bon Any!!!

Llibres 2009

L'any passat vaig fer una valoració dels llibres llegits durant el 2008 classificats per categories . Aquest any faré el mateix. Com cada any no aconseguieixo llegir tot el que vull i caic en les lectures que ja sé que m'agradaran. Tot i així aqust any he provat algunes coses noves. Com que encara queden 4 dies per acabar l'any, potser encara sóc a temps d'afegir-n'hi algun.

 
****

Els homes que no estimaven les dones. Stieg Larsson

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Mary Ann Shaffer.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Stieg Larsson

La reina al palau dels corrents d'aire. Stieg Larsson

El fred modifica la trajectòria dels peixos. Pierre Szalowki.


***

El libro de los muertos. Patricia Cornwell

El príncep de la boira. Carlos Ruiz Zafón.

Els secrets de la Reina. X. R. Trigo

El Palau de la mitjanit. Carlos Ruiz Zafón.

Una lectora poc corrent. Alan Bennett.

Iskander. Alícia Gili i Sílvia Romero

Un lloro per al vicari i altres històries Gerald Durrell.

Joan Salvador gavina. Richard Bach.

T de trampa. Sue Grafton

L'altra cara de la veritat. Donna Leon.

El nas de Mussolini. Lluís-Anton Baulenes

La Mirora mata les dimarts. Josep Torrent.

Mort i Judici. Donna Leon.

L'últim home que parlava català. Carles Casajuana.

Foguerada d'agost. Andrea Camilleri.

Les ales de l'esfinx. Andrea Camilleri


**

Privilegiat. Mathew Tree.

El crit del peresós. Sam Savage


 *

Un cadàver a Charing Cross. Miquel Fañanàs.


Si voleu veure'n les ressenyes només cal que aneu a l'etiquetes de ressenyes i a més dels meus també us sortiran els d'en Martí.

Bon cagatió!!!

El crit del peresós. Sam Savage

Del mateix autor que Firmin ,però no tant original. Andrew Wittaker és l'editor d'una revista literària més que modesta. La seva situació personal i professional està a la corda fluixa: la seva exdona només vol diners, la revista s'ensorra a marxes forçades i els seus ingressos són irrisoris. Es fa la il·lusió que muntant un Festival Literari del que fan època redreçarà la seva vida i la seva carrera però la realitat s'entesta seguir el seu curs .Coneixerem tot aquest seguit de "desgràcies" mitjançant la correspondència que manté . Ens haurem de conformar amb una part de la història perquè només tenim les cartes que ell envia però no les respostes que rep. Així doncs, veurem el món des de la perspectiva d'una editor i autor egocèntric abandonat per la seva dona, perseguit pels creditors i perseguidor de llogaters i de crítics de diaris.

El llibre, tot i no enganxar, té passatges molt divertits. Savage planteja les situacions amb una ironia i una mala bava que sovint et fan somriure, tot i el panorama trist que presenta. Si ja heu llegit Firmin, ho podeu intentar però sinó no us recomano que comenceu per aquest. Si en voleu saber més, la Fe de l'Espolsada en parlava la setmana passada. També podeu trobar una ressenya molt completa  Distopies.

Bratislava Christmas market

 Aquest m'ha estat especialment díficil perquè sabia quin sentiment volia posar sobre el paper i no sabia com. Segueixo igual que abans però volia participar a l'últim RC de l'any, així que no m'ho tingueu en compte.

 Bratislava Christmas market

Qualsevol que l'hagués vista de lluny hauria pensat que era una nena meravellada per les paradetes del mercat. Tot i la temperatura gèlida, caminava a poc a poc , amb passes petites, pausades...La seva mirada ho veia tot i les seva oïda ho sentia tot .Però si paraves una miqueta més d'atenció veies que tot i la seva alçada de nena d'un 7 anys, tenia quelcom diferent. No calia ser un gran observador per veure que cap adult l'acompanyava i que tot i així caminava tranquil·la , sense presses, atenta a tot. A mesura que les seves passes avançaven tot anava canviant. Cada Bones Festes pronunciat amb sinceritat, cada abraçada afectuosa a un conegut, cada persona que sense adonar-se'n taral·larejava una nadala, cada petit gest de complicitat d'una parella l'anaven inundant d'un sentiment de benestar. Tot ella s'anava omplint de mica en mica de quelcom d'inexplicable. Cadascun d'aquests gestos amables era com si encegués una petita flameta a l'interior. Aquestes flames però no romanien massa temps dins seu perquè cada vegada que escoltava una felicitació forçada, cada vegada que sentia un gruny d'un vianant molest, cada vegada que veia una mirada furtiva se n'hi apagava una. També és cert que algunes d'aquestes flametes no s'apagaven sinó que saltaven a l'espatlla d'aquell qui estava trist, o d'aquell qui es sentia sol i li xiuxiuejava quelcom reconfortant a l'oïda. Vaig estar uns llargs minuts observant-la fins que passant davant meu va marxar mercat enllà ...Quan les nostres mirades es van creuar vaig entendre el significat de l'esperit del Nadal.

Una altra proposta de Relats Conjunts

Avui, una de por

Fa una estona que dono voltes als Relats Conjunts d'aquests mes i no me n'ensurto. Tinc claríssim quin sentiment vull escriure, el problema és com. Hi he de seguir pensant, quan ho tingui decidit només caldrà agafar teclat i pantalla i pim-pam!

Això m'ha fet pensar en la pel·lícula que vam veure diumenge passat: REC. A mi m'agraden algunes pel·lícules de por, poques, i les d'en Jaume Balegueró eren de les que sí. Darkness i Els sense nom em van encantar. Vaig patir abans, durant i després del visionat del DVD – no n'he vist cap al cine- però m'ho vaig passar bé. Amb REC no m'ha passat el mateix: hi ha sang i fetge , la càmera sembla que tingui el mal de sant vito, em vaig mig marejar al minut 20 ja mirava la caratula a veure quanta estona més durava. No em va agradar gens. Reconec que la idea és bona, el format innovador i com a peli de zombis potser funciona però com a peli de terror psicològic ( que són les que m'agraden) res de res. Jo sóc més de intrigues , de trames més rebuscades, de por del que no es veu... no ho sé. Feina molt de temps que la havíem comprat i la veritat em va decebre. També tinc Fràgils per mirar però ho deixarem per més endavant.

I tot aquest rotllo perquè sé què vull fer amb els RC però estic encallada.

Més que paraules

Avui fa un mes vaig fer un post que es deia Paraules. El vaig escriure a mà perquè el tema hi esqueia, però sobretot perquè em va fer gràcia. Alguns dels ' ajudants d'inventor' habituals també ho van trobar divertit i en van fer un al seu blog,provocant una reacció en cadena inesperada per a mi. El resultat de tot plegat és que  una colla de blocaires heu fet un post a mà i que a mi m'ha fet molta il·lusió recollir-los tots. No sabia ben bé com fer-ho i al final he pensat que quina finalitat tenen uns textos sinó fer un llibre ( encara que sigui digital). Així doncs aquí el teniu. Hi ha els vostres textos en ordre de captura  i tant la portada com la contraportada  són obre de la Carme ( Carme, ho sento, he  manipulat la primera imatge per poder posar-hi el títol i el fons).Si voleu veure els posts en el seu context original aquí hi trobareu tots els links.

Moltes gràcies a tots els que us heu animat a mostrar-nos les vostres cal·ligrafies.

tardor?

Tardor

M'he resistit tant com he pogut a fer aquest post perquè jo volia tardor i no l'he sabut trobar. Aquestes últimes setmanes hem jugat a cuit i amagar i m'ha guanyat. Aquest any, amb càmera de fotos nova, tenia ganes de fotografiar la tardor, de caçar-la i emportar-me-la al fons de pantalla; però no m'ha esta possible. Fa dies que persegueixo postes de sol impossibles tenyides de mil roses i blaus. Fa setmanes que busco els ocres, daurats i vermells de les fulles que tenyeixen les muntanyes d'una calidesa especial. Vaig buscant al caminar les fulles que fan crec-crec a cada pas i les olors de terra humida . Aquest any no hi ha hagut maneres la tardor només sortia a fer-me pam i pipa quan anava en cotxe a treballar.

OHHHHH! Ara m'he picat!

Els primers comentaris que vaig veure em van fer reflexionar en què sí que potser buscava una tardor tant utòpica que no hi hauria maneres de trobar.Teniu raó Assumpta i Xexu. Altres em van donar esperances; merci Ferran i kweilan. Però els últims comentaris ( Ehhh, Joana i Yvonne) m'han fet picar i aquest matí quan he anat a treure la Bruna a quarts de 8 he fet quatre fotos . No és tant fàcil fer fotos amb la Bruna saltant i picant-te el braç o estirant la cadena ,si va lligada. Joana, jo no puc dedicar 25 minuts a colocar unes petxines per fer la foto ;))!
Apa us en deixo unes quantes ( que n'he fet moltes) i si us seguiu queixant us faré la sessió completa i no sobreviureu!