Sóc lenta com un mala cosa; fa més d'una setmana que vaig acabar el llibre i no hi ha maneres de fer el post; potser perquè no sé com enfocar-lo. Si la pregunta és :T'ha agradat el llibre? Doncs sí, m'ha agradat. Però no em pregunteu el perquè. 
És un llibre que no té res d'especial deixant de banda una rata - sí una rata,res de ratolins d'índies monos i suaus-que comença a trobar gust (primer sensorial i després sentimental ) a devorar llibres. Ja ho sé amb això us explico ben poca cosa.
Anem a pams, Firmin és una rata fill de família desestructurada ( mare alcohòlica, pare desconegut, viuen en el primer cau ( de rates) que han trobat...) que per falta d'aliment comença a rosegar el que té més a mà, que en aquest cas són els llibres del soterrani de la llibreria on viuen. Amb el temps ,Firmin descobreix que és capç de llegir, però no de parlar i ens va explicant tota la seva vida i sobretot ens va mostrant el món dels humans des de la perspectiva d'una rata sàvia, però poc viscuda. Humor negre i un retrat d'un barri decadent i dels seus personatges des d'uns ulls una mica especials
És un llibre que no té res d'especial deixant de banda una rata - sí una rata,res de ratolins d'índies monos i suaus-que comença a trobar gust (primer sensorial i després sentimental ) a devorar llibres. Ja ho sé amb això us explico ben poca cosa.Anem a pams, Firmin és una rata fill de família desestructurada ( mare alcohòlica, pare desconegut, viuen en el primer cau ( de rates) que han trobat...) que per falta d'aliment comença a rosegar el que té més a mà, que en aquest cas són els llibres del soterrani de la llibreria on viuen. Amb el temps ,Firmin descobreix que és capç de llegir, però no de parlar i ens va explicant tota la seva vida i sobretot ens va mostrant el món dels humans des de la perspectiva d'una rata sàvia, però poc viscuda. Humor negre i un retrat d'un barri decadent i dels seus personatges des d'uns ulls una mica especials
Té bona pinta... me l'apunto.
ResponEliminaUn homenatge a la literatura de tots els temps. Una metàfora sobre els humans, com ens deixem perdre la vida d'alguns barris per crear-hi espais artificials. I els dibuixos d'en Khran? Genials!
ResponEliminaPer cert felicitats que sortiu al suplement de cultura a paraula de bloc!
Gràcies per la felicitació i per l'informació; no ens n'havíem adonat i ens ha fet il·lusió. Ja sé que "tres dits quadrats " de paper imprès no és res de l'altre món, però sempre fa gràcia veure reproduït el que has escrit en un diari
ResponEliminaÉs veritat que és un llibre que no té res d'especial, però el que enganxa de veritat és que està molt ben escrit.
ResponEliminahola, sóc l'altra Mireia amb qui coincidim sovint al blog del LLEGEIXES O ENRIQUEIXES. Entre tots plegats m'heu despertat la curiositat per aquest llibre i ahir me'l vaig comprar!
ResponEliminafins aviat
xenofílic: tens raó és un llibre ben escrit
ResponEliminaMireia ( l'altre o no, depèn des d'on es miri) : benvinguda ! A m veure que et sembla
No sé que fer, si comprar-lo o no. Amb el principi del teu post no em desperta gaire la curiositat. Però com que encara en tinc molts altres per davant d'aquest, ja veurem, molt probablement el compri.
ResponEliminaA mi va agradar-me però a vegades és un pel depriment. Sort que sempre arriba a temps el seu humor negre.
ResponEliminala meva valoració, malgrat algun però...és positiva.