84, Charing Cross Road

Últimament he anat força atabalada i el poc temps lliure que em quedava l'he dedicat a les grangetes del facebook que no només han robat temps al blog sinó també a la lectura. Ahir al matí, tot just vaig acabar El símbol perdut que no ressenyaré perquè ja ho va fer en Martí fa un temps i no m'allunyo massa de la seva opinió. Avui retorno al blog amb un llibre que sí que m'ha agradat. Ahir a la tarda vam ser a L'Espolsada ( la real , no la virtual) celebrant el 3er aniversari de la llibreria i vam aprofitar per recollir un llibre que teníem encarregat ( i quatre més que van venir al darrera). Va ser la primera vegada que ens desvirtualitzvem i vam tenir la sort de, només conèixer a la Fe, sinó que també hi vam trobar la SU del Llegeixes o què?! . Em va fer gràcia conèixer-les .

El llibre que ocupa la ressenya d'avui és el que tenia encarregat i que feia temps que tenia ganes de llegir. Aquest matí després de servir el menjar virtual, collir les collites virtuals i passar per la fruiteria, fleca i carnisseria de veritat ,m'he preparat un bon te de canyella ( m'ha semblat adient al llibre) i m'he escarxofat al sofà. Quan m'he aixecat al cap de dos hores ha estat per donar el llibre per finalitzat. És un llibre de poques pàgines i ja em pensava que aniria molt ràpid però no tant com per no utilitzar el punt que havia posat entre la coberta i la primera plana.

84, Charing Cross Road és un recull de correspondència entre la Helen , escriptora novaiorquesa amant dels llibres de segona mà , i un empleat d'una llibreria de vell londinenca. Durant vint anys la correspondència crea un vincle especial entre dos amants del paper escrit. És una història petita, com les que he descobert que m'agraden, on tot i no passar masses coses acabes estimant els personatges. 100 pàgines rapidíssimes de llegir que parlen de molts llibres que no conec ,però sí que en reconec les sensacions: l'olor del paper, una enquadernació agradable, uns fulls esgrogueïts.... Puc imaginar-me la llibreria i puc sentir-ne les olors i els sorolls. Una excel·lent manera de passar un bona estona.

Us deixo amb un parell de fragments que m'han agradat especialment.

"M'encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges, m'agrada la sensació de companyonia en girar les pàgines que algú altre ha girat, i llegir passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m'hi fixi"

"Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'ls empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que tiro un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no els tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS !"

 

Relats Conjunts. Nit estelada

Les galtes vermelles , el barret enfonsat fins les orelles , el polar cordat fins a dalt i la mà enguantada a la butxaca. L'altra mà ,lliure del guant, està dins la teva; a la butxaca del teu polar. El temps és fred , el cel net i ras, ple d'estrelles i la lluna  inmensa. Hi ha  res que s'acosti més a la felicitat?

Una altra proposta de Relats Conjunts

Les dificultats de la pagesia virtual

No em pensava que fer de pagès fos tant sacrificat. Sembla mentida, com una feina que sembla d'allò més bucòlica i natural ,es pot convertir en tant estressant. Viure pendent dels horaris dels animals no té res d'envejar a estar pendent de l'horari d'entrada de l'oficina. Per si no n'hi hagués prou ,les collites també necessiten de la teva atenció constant per tirar endavant aribar  a bon port. Tot plegat semblava molt fàcil abans de posar-m'hi; però ara ,en ple procés, és més complicat del que em pensava: plantes i animals no fan festa en cap de setmana i has de seguir treballant mentre la resta de la població es pren els seus dies lliures.

Una cosa que m'ha sorprès positivament és el pes tant rellevant del treball en equip; la cooperació es bàsica per tirar endavant. Ens cal l'ajuda de tothom per aconseguir qualsevol nou projecte i els diners sempre fan curt i sense la bona voluntat d'altres pagesos , no sé pas on estariem.

Tot plegat em porta tanta feina que em treu hores de son i de blog, però tot és qüestió de temps i tornaré a ser la d'abans. Bé, aquí us deixo una imatge àrea de les meves propietats , virtuals.