Sóc molt limitada pel que a gustos literaris fa. Normalment llegeixo novel·la de ficció i d'aquí no em moc. Sóc conscient que em perdo un munt de textos interessant però la mandra pot més que jo i em costa molt embrancar-me amb altres gèneres,però ahir em vaig decidir.
Vam anar al Saló del còmic ,no hi havia estat mai i va ser tota una nova experiència. No només això ,sinó que no sóc lectora de còmics ni llibres il·lustrats. En Martí, i mira que fa més d'una dècada que vivim junts, encara es sorprèn de tant en tant ;i no acabava d'entendre com podia ser que mai hagués llegit cap còmic. Mai, mai ... potser no és la paraula , però si que és un mai de forma assídua. Per època podia haver llegit El cavall fort¸en Micky , el TBO ... però no, els recordo vagament. Recordo l'Ot el Buixot ( que era bastant surrealista) també alguna aventura de Tintín o de l'Astèrix. En Micky i el TBO també els recordo, fins i tot una cursilada que llegien les meves amigues que es deia Esther ( disculpes avançades per si hi ha algun/a fan). De més gran tampoc no he estat assídua ni a la Mafalda, ni a la Maitena ni de El Jueves. ( no en dic més perquè només conec aquests). No hi ha cap raó , però la qüestió és que sóc una perfecte analfabeta pel que fa a aquest tipus de literatura. Així doncs, ja em veieu ahir passejant de parada en parada sense saber on mirar ni què comprar. Va ser tota una nova experiència i em vaig firar. Vaig comprar Persèpolis a veure què, potser trobo una nova afició. També van caure un recull del déu de El Jueves i un Asterix per en Martí que fa temps que buscavem.
En això m'assemblo força a tu, tot i que el TBO sí que el llegia així com la Mafalda, que en sóc una fan encara ara, però mai he llegit un Astèrix ni un Tin Tin, cosa que sempre ha sorprès molt a molta gent que em coneix, però és que mai m'han dit res, la veritat.
ResponEliminaA veure si t'agrada i m'hi enganxes... :-)
Quan jo tenia 12 o 13 anys el meu pare, per raó de feina, coneixia gent que treballava als tallers on s'imprimien El Capitán Trueno i El Jabato i cada vegada que sortia (crec que era mensual) ens el portava... però era genial!! Sense tapes!! :-)
ResponEliminaEns portava les fulles enoooormes encara per tallar... Tal com sortien de les màquines!!
Al meu germà i a mi ens encantava tallar-ho, posar els plecs en ordre i muntar la revista (sense grapar ni sense tapes, és clar, que s'imprimien a part) i els devoravem!! El Capitán Trueno, Goliath, Crispín, Sigrid... i El Jabato, Taurus, Fideo de Mileto i Clàudia (el mateix sistema ambdós: L'heroi, el fort, el feble i la nuvia) ;-))
Ah!! I jo també llegia les històries d'Esther, que sortien a una revista que es deia Lily :-D però ja no n'era tan fan... amb el Trueno i el Jabato mon germà i jo ens havíem arribat a barallar a veure qui els llegia primer (mon germà i jo només ens portem tretze mesos... varem pujar quasi com a bessons)
A casa hi ha tots els Tintins d'en Josep Lluís i jo tinc un munt d'Astèrix...
A part d'això... res més :-)
Espero que t'agradi!!
Vau baixar a Barcelona! Per anar a una fira!
ResponEliminaEm fas una mica de por amb això dels còmics, com et vicis igual que amb les grangetes del feisbuc, ja et podem dir adeu del blog.
Jo llegia i encara els llegeixo el Mortadelo i ric mooooolt, El jueves ha anat a temporades, el Tin Tin i l'Asterix estan molt mitificats i queda bé dir que els has llegit, com el Cavall Fort, donen caché, és com dir que has llegit l'Ulises de Joyce i ara recordo un capítol de Plats Bruts sobre això. Les històries de l'Ester havia llegit alguna perque les nenes de la meva classe les seguien i ho vaig intentar, però no m'agradava gens, ho trobava nyonyo.
Ui, no, no, Joana... jo no sé si "quedarà bé" dir que has llegit els Tintins o els Asteris, però al meu marit (que té 47 anys) els hi regalava el seu padrí des de petit per sants, aniversaris o reis... Quan un és petit no en sap de modes o de "quedar bé"... sap que li agradaven tant que era el seu regal preferit i que, a mida que anava creixent se'n seguia comprant... Els primers que va tenir -i que ara són a casa- ronden els 40 anys.
ResponEliminaEls Asterix els vaig descobrir jo quan van operar el meu germà (el quasi-bessó) d'apendicitis, essent un nen encara (10 o 12 anys) i una tieta que el va anar a veure a l'hospital n'hi va portar un. No els coneixíem fins llavors. El fet és que ell va començar a llegir i el va deixar al cap de poques fulles perquè li feia riure tant que li tibaven els punts de la ferida. Així que el vaig agafar jo i em va encantar (ell el va llegir quan va estar bé, clar jajaja) També, a partir de llavors, varem començar a comprar-ne sovint ;-)
A mi també em passa alguna cosa semblant. Habitualment llegeixo novel•la històrica o assaigs o monografies sobre temes relacionats amb història, antropologia o etnologia.
ResponEliminaAra, de tant en tant, m’agafo algun Asterix o algun Mortadelo i els gaudeixo com si tornés a tenir 10 anys.
*Sànset*
Ostres Persepolis em va encantar...la peli i el llibre...espero que la disfrutis!!!
ResponEliminaAssumpta, no m'he explicat bé. No volia dir que estiguin malament ni que siguin dolents, gens ni mica, està clar que els nens no saben de quedar bé, però de gran, sembla, que dir que has llegit segons que de petit dona un prestigi intelectual en segons quins ambients, no és el mateix haver llegit en Tin Tin que les aventures de l'Ester, per això deia que era com dir que has llegit l'Ulyses d'en Joyce, que l'han llegit quatre i tothom s'apunta al carro, salvant les distancies que l'Ulyses no hi ha qui pugui llegir-lo si no vas fumat o alguna cosa més bèstia!
ResponEliminaJo tampoc havia llegit (per plaer) altra cosa que ficció fins que un dia va caure a les meves mans un llibre del dibuixant Juanjo Sáez ("Viviendo del cuento") que és tota una delícia.
ResponEliminaA mi també em costa obrir-me a altres coses que no siguin novel·les, però em costa molt més les autobiografies o els llibres sobre algun fet històric real que no pas els còmics. Sempre està bé ampliar horitzons, ja ens diràs què t'ha semblat la nova adquisició!
ResponEliminaDons no se si quedarà bé o malament, però el que si sé es que me'n vaig fer un tip de llegir comics de petit, i un dia parlant, la meva germana deia que una de les coses que més recordava de mi de petit era estar on teniem tota la llenya , aillat de la resta del mon, llegint "mickis". I també recordo que el primer Asterix que vaig llegir va ser el de "Astèrix gladiador", i a partir d'aquí han vingut tots, i com l'Assumpta El capitán Trueno, i després Mafalda, i manga, i més Mortadelo i Superlopez,...
ResponEliminaI sencillament els llegeixo perque els disfruto, i puc llegir tres vegades un mateix comic i cada vegada trobar nous detalls, o simplement passar-m'ho bé una estoneta, mai cara a la galeria sinó una cosa personal i intransferible, però que us recomano als no lectors de comics
Mireia, pseudoliteratura, jajajaja!!!
ResponEliminaMartí, els Mortadelo també els llegeixo, a la sala d'espera del podòleg llegia l'altra dia un i m'havia d'aguantar el riure, en lloc de mirar el lecturas
JoanaMireia, pseudoliteratura, jajajaja!!! ????
ResponEliminaNo entenc res!
El jueves és de lo milloret que hi ha per enganxar-te als còmics. Veig que en Martí i jo coincidim. A mi m'agrada moltr el Jesusito de mi vida i el dios mio, també.
ResponEliminaOstres, jo hi he anat una vegada i em vaig sentir igual. Però recordo els còmics que llegia de petita i de gran sóc fan del Jueves.
ResponEliminaTio gilito-pato donald, micky, ot el bruixot m'encantava el seu humor, cavall fort sobretot "Jep i Fidel" em feia molta gràcia. Les nenes llegien una tal "Supergirl" i els nens eren més de capitan trueno. jaja. També era fan i sóc de carpanta, zipi-zape, mortadelo i filemón i el Botones, jeje.
I quan vaig anar al Saló del còmic vaig flipar amb l'afició que hi ha amb els còmics, no pensava pas que n'hi hagués tanta!!!
Ah, i el Tintín el llegia al dentista!!!
Tot i que estic bastant despenjat hi ha coses molt i molt interessants en el món del còmics(ara en diuen novel·la gràfica)A part dels Tintin, Astèrix n'hi ha un munt per descobrir, de quan en comprava habitualment m'agradava molt Moebius, Segrelles, Hugo Pratt, Milo Manara...
ResponEliminaxò la gràcia potser està que no cal que ens agradi a tots el mateix no?
ResponEliminaA mi si que m'agradaven, tampoc és que els devorés, xò quan queia un a les meves mans m'entreteníen. Sobretot el Tintin i l'Astèrix.
D'Esthher n'hi ha algun a casa els pares!
He sentit "Astèrix" i "Mafalda", els noms de dos dels meus herois, de nen i de... nen gran? Ostres, i Mortadelo, que algú menciona per aquí dalt; i la Rue del Percebe, i... i... i...
ResponEliminaPotser t'enganxaràs a una nova categoria literària; mai és tard, i s'ho ben val, em aquest cas.
Jo llegia còmics de petita, però vaig descobrir els llibres i els vaig anar deixant. Però reconec que hi ha històries il·lustrades molt i molt bones.
ResponEliminaGran còmic Persèpolis, el torbaràs comentat al blog.
ResponEliminaRita: La veritat és que sempre he tingut més tirada pels llibres. Però tot és començar... Quan hagi llegit Persèpolis ja en faré la ressenya. Si et vols animar abans al blog de L’Espolsada Assumpta Quins records més entranyables, no?. L’Esther aquesta no era una mica nyonya? Ja veig qui guanyava les “batalles” pels còmics ( si més no mentre va estar malalt)
ResponEliminaJoana: Sí , vam baixar a Barcelona per anar a una fira! Què?! Nena, no sé que xerres, tot i les grangetes actualitzo el blog més que tu :P ( llengot , va, jeje). Per cert, no m’has aclarit lo de psedoliteratura.
Sànset: Suposo que ens acostumem a un tipus de lectura i ens costa fer el pas per provar quelcom nou.
La: Ja en faré la ressenya.
òscar: Sovint es descobreixen coses noves , una mica per casualitat
Màgia: uhhhhh. Autobiografies.... em sembla que no n’he llegit mai cap. Ja he dit a dalt que sóc bastant limitada pel que fa a gèneres literaris
Martí jo certifico que pots llegir el mateix còmic més d’un cop.
Tonina aquest dies n’he mirat alguna dels Dios mio i són bastant divertides
instints: A mi també em va sorprendre bastant. Sobretot el fet que hi ha via de tot: gent de certa edat, famílies amb nens petits, frikis de lo més friki... Una barreja interessant
Jordi Casanoves vaig dubtar entre comprar-me Persèpolis o Moebius. La resta, ni em sonen. Ja he dit que estic fatal!
rits: Jo no és que no m’agradin, és que no hi tenia tirada. No em cridaven massa l’atenció.
Ferran No t’estranyi ... que a mi em costa poc enganxar-me.
bajoqueta: jo és que no vaig passar per l’etapa dels còmics. Llegia contes i després llibres.
L’EspolsadaSegurament va ser gràcies a la tema ressenya que tries aquest. Tot i no recordar-la em devia quedar el nom
L'Esther sí que era una mica nyonya... però si t'ho mires amb els ulls d'ara, pensa que s'editava els anys 70 ;-) però m'agradava molt com estava dibuixada.
ResponEliminaJo mirava de copiar aquells ulls, els pentinats... mirava de dibuixar-los iguals :-)