Finalment som divendres, tinc unes ganes boges que arribin les tres de la tarda i comenci el cap de setmana. La setmana ha estat dura. Bé ,com les últimes darrerament. Necessito els dies de festa per recuperar. Arribo a l'aparcament de l'oficina una mica abans de l'hora de començar. Perfecte! Carrego el cotxe amb allò que necessito i quan arribi la Y. ja podrem marxar, penso. Encara no hi ha moviment i jo vaig d'aquí cap allà. Tinc la bossa i el portàtil al seient de l'acompanyant. Millor que tanqui el cotxe i només deixi el maleter obert perquè no hi ha ningú i la porta del garatge dona directament al carrer. Arriba la Y. Recollim quatre coses més i ja podem marxar.Arriba un altre cotxe i el meu fa una mica de nosa per passar. Un segon, dic, i tanco la porta del maleter.
NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!
Claus, bossa, mòbils, diners, portàtil.... tot dins al cotxe i les claus al maleter. Tot el matí de mala bava ( ho sento Y), emprenyada amb mi mateixa per tenir tant poca cura. I el pobre Martí que ja el veus anant a buscar la clau de recanvi a casa i conduint els 60 Km que ens separen de Barcelona! Avui ja m'ha passat l'emprenyada però ahir estava ....
Home... tampoc veig que sigui tan raru explicar això al blog ;-))
ResponEliminaPer això els tenim, no? Són com una prolongació de nosaltres :-)
Ho veig una cosa força normal. Ens costa fer relacions d'idees, i encara que ho haguem passat, ens canvia la situació i tenim el reflex de fer el més lògic. Tu ho vas fer, amb la mala sort de tenir tot a dintre. Mira, ja no et passarà més perquè t'hi fixaràs. Fins d'aquí un temps, hehehe.
ResponEliminaBuf... relax.
ResponEliminaA mi també em va passar un cop, Mireia, i mooolt lluny de casa. Un manyà em va haver de forçar la porta, eren els temps de les "vaques grosses" i el bon senyor em ca cobrar 130 Euros per 5 minuts de feina!!!
ResponEliminaEsperava aquesta entrada al bloc jaja. Jo em pensava q se't havia tancat el cotxe automàticament al tancar el maletero no pq haguessis tancat les quatre portes abans!bé tan se val ara ja ha passat. I repeteixo!NO SIGUIS TAN DURA AMB TU!coses pitjors m'han passat a mi!
ResponEliminaAixò sí que és una mala passada, Mreia, però ja ha passat!
ResponEliminaPetons!
Al menys ja ha passat!
ResponEliminacoses més rares al blog? dona, que despistes d'aquests ens han passat a tots!!!
ResponEliminafan molta ràbia, t'esguerren el dia, però ara ja no hi pensis. Segur que no et tornarà a passar!
espero que el cap de setmana hagis descansat tot el que necessitàves!
Això no és una cosa rara d'explicar al blog. Passa a les millors famílies!!!
ResponEliminaAssumpta Una mica sí que ho són, no puc evitar fer post d’aquests i cada vegada em passa més sovint
ResponEliminaXeXuTant de bo tinguis raó i no em passi més. No acostumen a passar-me aquestes coses, i quan passen m’enfado molt amb mi mateixa per despistada!
Fe jo vull!
Mireiavist així encara he tingut mooolta sort! Sóc conscient que va ser una tonteria però mira, m’ho vaig agafar fatal
Yvonne o Y al post. Nena, em sap greu perquè et vaig donar el matí, és que mira que sóc pesada quan m’ho proposo
Rita, Kweilantot com això!
ritsdescansat no prou, mai n’hi ha prou. Però d’humor ja ha tornat
Joanaperò no calia que fos a la meva, no?