Sovint només donem importància a les coses i a les persones quan ja no les tenim. Jo sempre havia pensat - no gaire, tot cal dir-ho- que el dit petit de la mà esquerra no tenia cap ús especial. Si algú em preguntés, cosa estranya, que si el dit petit servia per alguna cosa, possiblement només hagués respost que acompanyava a la resta. Sí, és un més de la colla però és aquell que no molesta però tampoc fa massa res. Ni tan sols té nom: tenim l'índex, l'anular, el cor... però el petit només té això; que és petit. El fet que el dit gros *tampoc tingués nom ja m'hauria de haver fet sospitar que aquest fet no era suficient per desestimar la seva importància, però mireu una és així , poc seriosa en les seves observacions. Ara me n'adono que el dit petit és bàsic per la vida moderna, com m'ho de fer per escriure la A I Q i les majúscules!
*D'acord , deixant de banda el tall al dit, amb el tràfec devia perdre alguna neurona i no recordava que el dit gros té nom. Si ho canvio he d'esborrar mig post, així que... Avui quan vagi a que em mirin els punts aniré a objectes perduts a veure si han trobat la meva pobre neurona.
Ai, mare meva!! Espero que el tall no sigui massa fons i que aviat puguis tornar a fer servir aquest dit petit :-))
ResponEliminaAra bé, si un dia tornes a fer el mateix o, fins i tot, arribes a l'extrem de l'amputació total del dit petit -hahaha parlo en broma, eh? és que jo visualitzo el que dic i és molt bèstia ufff- ja veuràs com aprendràs a escriure igual però donant molt més joc a l'anular :-)
Jo sóc esquerrana i ja fa anys que, per un problema articular, no puc fer servir el dit petit de la mà dreta (o sigui, al contrari que tu) i, sense adonar-me'n, l'anular va anar substituint al petit i ara ja escric amb tota naturalitat amb els cinc dits de l'esquerra i quatre de la dreta (el petit està inservible, pobret)
Ànim!! :-))
Quin mal! Cuida't!
ResponEliminaAixò et passa per menystenir-lo, té un nom i ben bonic, es diu menovell. I el gros no té nom? Ja et daré, és el polze. Aquest era més fàcil, eh? Però tenen altres noms també, i si hi són, serà per alguna cosa. Així que cuida'ls.
ResponEliminaMai m'he sabut el nom dels dits, però si que tots tenen la seua funció. Jo per exemple escric amb tots els dits i si em tallo a algun trobo que em falta.
ResponEliminaAi recupera't! I res de tocar gavinyets durant una temporada!
Terra de llibres
Cuida't!
ResponEliminaMireia, ja heu passat desesmolat tots els ganivets? A mi no fa servei el petit o menovell de la ma d'esquerra per escriure, però ja et vaig dir, quan l'altra setmana vaig tenir l'esquinç, que semblava mentira quantes coses pot arribar a fer, com posar l'intermitent. Ja t'ho vaig dir, vigila amb els ganivets!
ResponEliminaQuin embolic de noms, però jo tampoc sabia lo de Menovell. És bonic!
ResponEliminaais!!! Mireia!!!! el ganivet del pa!!!!!!!!!!!!
ResponEliminasóc molt aprensiva amb els ganivets i els talls!!! mira, una que és figaflor!!
mentre llegia he pensat directament amb la A. jejejejej.
Esperem que sigui lleu i que ben aviat la A torni a ser respladecent!!!
Uff! Jo sovint em faig mal amb els ganivets... ojuuu!
ResponEliminaEspero que et recuperis aviat!
Pel que fa a la utilitat del dit petit... abans que res dir-te que jo mentre escric a l'ordinador no els faig servir per a res els petits! Com que no vaig anar a classes de macanografia mai, sinó que vaig aprendre'n de tant parlar pel messenger d'adolescent, hehe, no els hi vaig donar cap funció! pobrets! Això sí, els dits petits dels peus... aquests si que estan a punt d'extingir-se! Se m'estan girant d'una forma tan estranya que jo crec que els meus fills ja naixeran sense! :P
A veure si un dia faig un post amb els dits petits dels peus... és de por!
Utnoa
Déu meu! Quin mal només de pensar-ho.
ResponEliminaQuan tenia 18 anys em vaig trencar el dit anular, el de l'anell. Quin malé!!
Que et recuperis aviat...i troba la neurona ja..hehe...
Per cert, espero la teva ressenya sobre el libre de Julia Navarro, em feia ganes llegir-lo.
ResponEliminaEspero que el dit petit es recuperi aviat i pugui tornar a funcionar com sempre!
ResponEliminaEeeei, com va aquest ditet? :-))
ResponEliminaPrimer de tot, gràcies a tots per l’interès pel meu dit. Va fent la seva recuperació, la veritat és que no em fa mal i els punts segurament me’ls trauran dimarts i després haurà quedat tot en un post i una cicatriu per explicar aventuretes... millor mirar l’angle positiu.
ResponEliminaAssumpta: El problema no rau tant en què no puc utilitzar el dit, com en que no em deixa utilitzar l’anular bé. Resumint, em fa nosa, m’hi entrebanco cada vegada que el dit anular vol anar cap al seu territori. Tot és pràctica , suposo.
Kweilan: No, la veritat és que mal només l’anestèsia dels punts i res més. M’he portat bé i he tingut el dit quietet.
XeXu: La veritat és que no coneixia el nom. No el menys tindré més. El tema polze ... la neurona!
Bajoqueta: Jo, tot i que no escric correctament sí que els utilitzo tots l’he trobat molt a faltar.
Fe: ho he fet.
Joana: ja vigilo, ja! Si més no ara.
Marta: jo tampoc ho sabia.
Rits: així val més que no et faci una foto del dit desembolicat. D’aquí quatre dies la A tornarà a la normalitat.
Utnoa: Esperaré el teu post sobre els dits petits del peus, que segur que algun nm també deuen tenir.
Tonina: vaig buscar la neurona perduda però res de res. Confio acabar el llibre aquest cap de setmana.
Màgia: cada vegada va millor.
Jo sí que vull foto del dit desembolicat!! :-))
ResponEliminaAhrg! La part del detall sobre com t'has ferit el dit de la podies haver estalviat; angúnia que em fan els ganivets! :(
ResponEliminaEspero que aconsegueixis oblidar el moment; a mi m'hauria creat un trauma! (és broma... una mica)
Ains, se m'ha encongit el dit quan he llegit "ganivet del pa"! Millora't!
ResponEliminaAssumpta: si la vols te l'envio per correu, però millor que no la pengi que molta gent li fa angúnia veure ferides.
ResponEliminaFerran:no he sigut massa explicita explicant el com, tampoc calia. Més que res l'emprenyada per no fer les coses amb més calma.
La: cada dia està millor
Hehehe de fet pretenia ser una mica sàdica :-)
ResponEliminaNo em fan angúnia però tampoc especial il·lusió, ho admeto ;-)