Records

Quan en Ferran i l'Assumpta es va empescar aquesta idea de posar fotos antigues o no tant ( depenent de l'edat de cadascú) al blog , a mi el primer que em va venir el cap van ser les velles pel·lícules de Super 8 ( una ja té una edat i de vídeo res de res) que corren per casa dels meus pares. Les imatges d'un nap buf que no aixecava dos pams de terra amb els seus texans acampanats i el Daddy Cool de Bonny M com a banda sonora. Em fan molta gràcia aquelles cintes sense pràcticament so i amb una qualitat d'imatge que espanta. Les fotos també són un altre gran record i de tant en tant agafo els àlbums i perdo una estona mirant-les. Quan ja vaig ser més gram ,amb 12 o 13 anys, em dedicava a " tunejar" els àlbums i a afegir-hi trossos de paper fets a mà amb el nom de llocs, anys, comentaris... i això em va durar fins que va aparèixer l'era digital i els àlbums de paper vam passar a ser de Hoffman. També va augmentar exponencialment el nombre de fotos i és impossible ( si més no per mi) portar-ne un control.

La primera no arribava a l'any ja tenia certa fixació amb la lectura. A la segona foto era un any que va nevar. Estic amb ma  mare a la casa de pagès dels meus avis. La tercera és a la meva habitació amb el meu germà , devia tenir uns 6 o 7 anys. I a la darrera ja en devia tenir cap a 10.

Les imatges, igual que el text escrit, et permeten evocar altres èpoques. Et porten records, aquells que tens i els que t'han explicat. Són importants per saber d'on vens i sovint et fan somriure. M'agrada recuperar-les i no només les meves, sinó també les dels altres. Quan els meus pares van fer 25 anys de casats em feia gràcia fer-los un regal especial, però el meu pressupost era el que era i vaig optar per fer-los un llibre ( tot a mà) amb les imatges de la seva vida , des que van néixer fins a aquell moment. Vaig preguntar als avis ,anècdotes, històries i altres fets que fossin rellevants i amb això en vaig fer una mena de diari. Vaig repetir el mateix tant pels 50 anys de casament del meus avis materns ,com per els 35 dels meus sogres. Crec que les imatges, sobretot les de fa uns anys, et retornen sensacions i emocions que vas viure en cert moments i que no sóc l'única que pot passar una tarda amb un albums de fotos a la falda fent comentaris sobre pentinats, roba, records i vivències.