El camp del terrissaire. Andrea Camilleri.

El meu llibre de Sant Jordi s’ha acabat. Era l’última novel·la de Camilleri i en un setmaneta la feina ha estat feta. 

Montalbano es sent vell, ja fa temps que l’hi passa però ara les seves frustracions s’agreugen quan el seu ajudant i amic, Mimi Aguello, està del tot impossible. El fet de tenir un cas entre mans que no l’hi ve de gust i l’estrany comportament de Mimi fan que Montalbano no estigui en el seu millor moment. Amb l’ajuda de Fazio i Catarella haurà d’esbrinar qui ha mort a un desconegut , l’ha esquarterat i l’ha  mal enterrat a una cretera .  Com no podria ser d’altre manera, un cas no ve mai sol i una dona de bandera es presenta a la comissaria per denunciar la desaparició dels seu marit. Ja tens en Montalbano embolicat en dos casos estranys i intentant descobrir què l’hi passa a en Mimi per estar de tant mal humor. Tot això amanit amb uns quants àpats suculents a ca l’Enzo i els pensaments esbojarrats d’en Montalbano ens aniran portant pels viaranys de la història.

Un cop més una novel·la ràpida i fàcil de llegir, divertida i entretinguda . Amb un punt de mala llet inherent a en Montalbano i amb molt humor. Un altre cas d’en Montalbano.