No, no sóc jo!
Però el títol us ha fet venir pensant... ai pobre! Doncs sí, ai pobre però no per mi. Tinc a la Joana, una companya de feina 3D i de la Catosfera, avorrida com una ostra a casa. Per setmana santa va tenir un accident esquiant i està castigada sense sortir. Com que estava que no sabia què fer i la fotografia és un dels seus hobbies l’hi vaig demanar que fes una crònica fotogràfica diària del que anava fent. I va i em fa cas. Per tant, després de que algú em faci cas d’aquesta manera no puc fer més que fer-l’hi una mica de propaganda, no?
Ves amb compte amb el que proposes, doncs, a veure si ara tots et seguirem cegament amb les propostes, que ja tenim molta feina! Que es millori la Joana.
ResponEliminaBuffff ... jo vaig passar per un trencament dels del genoll i l'avorriment va ser dels de tiro.
ResponEliminaQue prengui paciència i ... ànims!con
Sóc l'al·ludida. Mireia, o et faig cas a tu o treballo més i aleshores em poso massa nerviosa i m'agafa mal de panxa de no poder treballar. Xexu, que estic de baixa i puc fer-li cas a la Mireia. Oscar, és el lateral intern del genoll esquerre. És molt, però que molt avorrit i ara que ja fa bó i em perdo un munt de sortides de floretes.
ResponEliminaJa l'he saludat :)
ResponEliminagràcies Mireia:)
Vaig a veure!! :-)
ResponEliminaNo coneixia el blog, però hi he trobat imatges molt boniques. Gràcies per la proposta!
ResponEliminaben fet! quan estàs avorrit a casa sense poder moure't no se t'acudeix mai què fer!
ResponEliminamolts ànims a la Joana!
Gràcies a tots per passar a veure la Joana
ResponElimina