El secret de Picasso. Francesc Miralles

En poques dies feina feta. Quasi no em caldria fer la ressenya i remetre-us a les anteriors. Llibre distret, per passar l'estona, de lectura fàcil . El tema interessant de principi poc desenvolupat després. Et posa la mel a la boca i després et deixa a mitges. Tracta els temes , en aquest cas un quadre que Picasso va pintar a Horta, de forma superficial i  els finals acostumen a ser precipitats. Tot i aquestes crítiques , alguna cosa deuen tenir els llibres de Francesc Miralles  perquè repeteixo cada vegada. Potser són una bona mena de fer una lectura amena, ràpida i sense pretensions.

  

Aquesta vegada, Leo Vidal, és contractat per un galerista de Sitges per trobar un quadre que Picasso va pintar en la seva segona estada a Horta de Sant Joan i que ningú no ha arribat a veure abans. Té pocs dies per descobrir-ne alguna informació i si es capaç de recuperar-lo la prima serà substanciosa, suficient per sortir dels entrebancs econòmics en que es troba perpètuament. La vida laboral de Leo és complicada però la personal està en pitjor estat: detenen a la seva filla adolescent  per vandalisme, la seva ex-dona està apunt d'arribar i  abans d' arribar a Horta per iniciar la feina es troba una autoestopista amb els cabells blaus que el portarà  a llocs insospitats.

 

En resum, si  voleu  un llibre entretingut i ràpid però no espereu gran literatura endavant. Si busqueu quelcom més, potser millor deixeu-ho.

Relats conjunts: Juicy salif

 Fa molts mesos que no participava a RC i aquesta imatge m'ha cridat l'atenció. Tot i la capacitat sugeridora de la imatge, no acabo d'estar gaire inspirada ultimament però, tot i així... 

Finalment els esforços de tants anys donen els seus fruits.  Des que vaig sortir de l'Escola de disseny  que esperava el meu moment,  i  ja ha arribat. Ja no hauré des sentir-me a dir que com volia ser dissenyadora sinó tenia imaginació.  Que feia una persona com jo, tant cap quadrada, en un món com aquest. Que mai seria capaç de crear res imaginatiu i funcional alhora.  I ara, els hi passaré la mà per la cara. Els hi  recordaré les seves paraules: una per una!

Veure " la meva creació" aquí, totes ben ordenades, amb fileres perfectes. El seu cos hiperfuncional, les seves extremitats estilitzades.  El disseny genial, tant estilitzat, tant modern, i  la seva capacitat d'encongir les potes perquè el suc caigui  en el lloc just; sense embrutir gens, aprofitant fins l'última gota .En aquest magatzem  em sento millor que mai, els milers de steeljuicer que hi ha preparats per la seva comercialització fan que oblidi que el xip que porten no el vaig crear jo. Qui ho havia de dir que aquella descoberta casual al departament on es guarden els expedients X em donaria aquesta idea. Va ser tota una sort  que hagués quedat per dinar amb l'Anna  i mentre l'esperava fes la xafardera. En aquest tres mesos ningú a trobat a faltar el petit xip que hi havia a la caixa catalogada sota el nom de Replicant. Ha estat tant fàcil fer-ne còpies i incorporar-los al disseny de l'exprimidor.

M'agrada veure'ls per última vegada, quan demà al matí se'ls emportin a les botigues ja tothom els coneixerà i seré mundialment famosa. Els encàrrecs que hem tingut després de guanyar el concurs  han superat tot el que mai havia somiat .  Demà serà un gran dia.

Una altra proposta de Relats Conjunts

Dues maneres de relaxar-se

Trobar espai de tranquilitat i de relax és important. També es important saber-los trobar prop de casa, o si pot ser, a dins mateix. Aquí teniu dos dels nostres espais predilectes. La platja acostuma a ser un lloc on relaxar-se;les onades fem musiqueta, l'olor a salabror i la sorra entre els dits dels peus.... La Bruna s'ho passa genial entrant i sortint de l'aigua i jugant amb les onades. Això sí, no neda ni a la de tres. 

El nostre racó de lectura ,l'hem millorat una mica ultimament, també és un espai per relaxar-se. La butaca, el llibre i un bon cafetonet.... 

L'home que dormia al cotxe. Nil Barral

No sé si m'ha agradat poc o molt.L'he llegit ràpid , m'ho he passat bé, però la història en si no m'ha entusiasmat. Anem a pams, vaig decidir llegir el llibre per dues raons. La primera, em va cridar la voluntat d'anonimat de l'autor i la segona és que serà el primer d'una sèrie i seria un èxit, que sense que serveixi de precedent,  que comenci a llegir un autor per la primera novel·la.

El fet del misteri de l'autor em va despertar la curiositat i vaig decidir comprar el llibre amb la ingènua esperança de descobrir qui és. Jo, que sóc incapaç de reconèixer l'estil d'un autor en concret, que em poses un fragment d'un autor dels meus habituals i si no hi surt el personatge de torn sóc incapaç de reconèixer-ho. Com us podeu imaginar, ni una petita pista de qui és. Si algú ho sap...
El llibre és com una presentació dels personatges. Vas descobrint el les poques pàgines del llibre tots els que crec que formaran part dels habituals. El nostre protagonista és en Nil. Em recorda a un Poirot, pagat de si mateix. Ex- policia  que es dedica a investigar per un companyia d'assegurances comparteix la seva vida amb un ben plantat matemàtic amb molta paciència. Tot i així, cau simpàtic i el seu humor et fa somriure i desitjar no ser-ne l'objectiu. La seva educació fa que - a diferència de Poirot- es reservi prou de compartir les seves opinions. La seva secretària, asmàtica, eficient i em mala bava l'hi és el contrapunt ideal.

Una professora de tall i confecció separada segueix pagant durant anys l'assegurança de vida del seu marit que va marxar de casa i viu en un cotxe. Quan troben a l'home assassinat , la companyia d'assegurances per la que treballa Nil s'olora joc brut  i posa al nostre investigador a càrreg del cas. Serà la vídua i s'estalviaran de pagar-li un picossada?

 La presentació dels personatges l'he trobat agradable, entretinguda i molt àgil. La història de fons ja l'he trobada menys interessant, tractada molt per sobre i  amb un fina precipitat. Tot i això, em fa l'afecte que a la propera novel·la sense la necessitat de les presentacions serà millor.  Nil Barral ? tindrà una segona oportunitat per convencem, i crec que no em decebrà.

Crim en directe. Camilla Läckberg

Ja és el tercer llibre que llegeixo en poc temps d’aquesta autora. Em va costar molt decidir-me però vaig caure-hi i de quatre potes. Crec que serà una de les meves habituals, com ho poden ser en Camilleri o la Donna Leon.  Ara tocarà esperar que surti en edició de butxaca els dos que queden ( el segon, i l’últim).

Aquest cop en Patrick Hedström s’haurà d’afrontar a una parell de crims alhora . Tanumshede, aquesta ciutat que apareixia la mar de tranquil·la a la primera novel·la , s’està convertint en zona perillosa, digna de la Fletcher.  Un accident de cotxe que no és el que sembla i l’assassinat d’unes de les participants d’un reality show faran la vida de Patrick molt complicada. Sort de l’arribada d’una nova oficila de policia que sembla competent , per variar. A casa tampoc té les coses tranquil·les, el seu casament s’acosta i tot està per fer.

Una altra novel·la àgil, fàcil de llegir i entretinguda.

Trencament de lligaments o què fa una fotògrafa amateur quan no es pot moure de casa

No, no sóc jo!

Però el títol us ha fet venir pensant... ai pobre! Doncs sí, ai pobre però no per mi. Tinc a la Joana, una companya de feina 3D i de la Catosfera, avorrida com una ostra a casa. Per setmana santa va tenir  un accident esquiant i està castigada sense sortir.  Com que estava que no sabia què fer i la fotografia és un dels seus hobbies l’hi vaig demanar que fes una crònica fotogràfica diària del que anava fent. I va i em fa cas. Per tant, després de que algú em faci cas d’aquesta manera no puc fer més que fer-l’hi una mica de propaganda, no?

El que veig