dimarts, 24 de setembre del 2013

Inferno. Dan Brown

Anem a ser objectius. Aquest senyor té una fórmula que li funciona, on combina que haurem de salvar el món, sempre amb un ritme frenètic, perseguits i a contrarellotge, ara ja sempre amb en Robert Langdon de personatge, acompanyat d’alguna noia que és la más mejor del mundo mundial, en unes ambientacions espectaculars que ens descriu amb tot luxe de detalls.

Això és aquest llibre, si és el que es busca, ho té.

Però sigui perquè ja es el sisè llibre de l’autor amb la mateixa estructura, i diria que aquest llibre encara s’exageren més aquestes característiques, fa que no pugui recomanar-lo. El trobo desmesuradament fora de mida en els personatges, escapades, tot massa peliculero i sobreactuat.

Essent subjectius: Per mi, el seu lloc és a l’inferno.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Relats Conjunts. La ruta 66

Fa segles , per ser exactes més d' un any, des del Gronxador que no en feia cap. Així doncs, no m'ho tingueu en compte estic desentrenada de blog i de relats.

No puc més, estic rendida, completament morta, acabada, caput! De vegades tinc idees brillants amb resultats impensables. Quan ho preparava semblava tot tant fàcil, era genial, senzill, dificultat zero i ara puc morir en l’intent. Ho havia previst tot, no calia cap preparació especial, tenia l’equip apunt... tot senzill de trobar, res de grans desplegaments .No, aquesta vegada no, aquesta vegada tot era un passeig i mira’m ara. Aquí ,amb el cos baldat sense saber si sobreviure. Aquesta vegada ho prometo, ho juro si aconsegueixo arribar ho deixo per sempre, no val la pena. M’he decdedicar a altres activitats que no requereixin tants esforços i a més ni tant sols em paguen ,ho faig per gust. Per gust, però en què estava pensant?! Ho ben asseguro si no em moro en l’intent deixo la fotografia ( bé, o potser només he de pensar en posar benzina al cotxe).

Una nova proposta de Relats Conjunts

dimarts, 17 de setembre del 2013

Societat negra. Andreu Martín

Crec que la podríem definit com un exemple de novel·la negra catalana. M’explico, és un llibre que comença amb un assassinat a Barcelona, una novel.la negra ambientada a Catalunya, però el que el defineix com a catalana és l’estil, molt diferent dels autors nòrdics o americans. Té un tempo més tranquil però implacable, ens va endinsant mica a mica a la historia des del punt de vista dos personatges.

En Diego Cañas, inspector en cap del Cos Nacional de Policía, un “veterano”, que a més de la investigació ens aportarà una visió de les policies al nostre país .En Liang, confident d’en Cañas, i que coneix a la Pei Lang, filla d’un dels homes més poderosos de les triades xineses a Barcelona que oficialment no existeixen. Tindrem altres protagonistes que aniran aportant altres subtrames que es van acoblant a la historia donant lloc a una trama i personatges ben aconseguits, una descripció dels ambients que ens portarà al lloc, un detall dels assassinats prou explícit i una narració absorbent.

En definitiva, un llibre prou recomanable, i a més, de casa, ara que estem en plena efervescència de l’onze de setembre.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Cadena de blogs per l'independència .Han passat 20 anys

Chester, juliol del 1992 durant una estada per aprendre anglès

Han passat 20 anys i la frase FREEDOM FOR CATALONIA que escrivien aleshores a la motxilla continua vigent. El que fa alguns anys era només un somni impossible d’adolescència ara és una realitat que es va forjant dia a dia. Quan dir que eres independentista era opció radical i poc compresa, quan el catalanisme que intentava un encaix amb Espanya era la possibilitat més viable , quan pensar en una Catalunya independent era un somni inimaginable, ja portava l’estelada com a pin. 20 anys després el sentiment no ha canviat, el somni continua més viu que mai. Ara però és un somni compartit, compartit de milers de persones que no tenen por de sortir al carrer i dir que pensen i senten. Persones que tenen l’estelada penjada al balcó tot l’any, persones que quan van de viatge fan pedagogia intentant explicar que és Catalunya i qui som els catalans, persones que enllacen el seu jo vitual fent una cadena, persones que s’uneixen amb objectiu comú, però també persones que fa un temps no havien ni pensat anar a una manifestació o signar un manifest, persones que fins fa poc no veien la necessitat de cridar per la nostra llibertat. Totes aquestes persones serem les que el dia 11 ens unirem, ens donarem la mà i ens permetrem somiar , un somni que cada vegada té menys de somni i més de realitat.