Estiu del 1995. Necessitava un cotxe i aquest em va robar el cor. No és
el que tenia un motor més potent, no és el que tenia més coses, de fet era el
més senzill, no tenia de res ( ni alçavidres elèctrics, ni tancament centralitzat, ni direcció
assistida…) però sabia que era aquest.
18 anys més tard
puc dir que així va ser, hem viscut moltíssim moments junts i mai ha fallat.
Podeu dir que només és una màquina, una aparell per anar d’un lloc a altre,
però aquest cotxe ha traspassat aquests límits i ha anat molt més enllà.
el anys fan que agafem lligams molt forts amb les coses que ens envolten, a casa ens acabem d'acomiadar d'una space que ens ha acompanyat a molts llocs durant quinze anys.
ResponEliminaSí, sembla mentida. Sap greu quan els has de canviar
EliminaSi jo vaig tenir el cotxe només dos anys i em va doldre l'ànima abandonar-lo, ja em puc imaginar que 18 anys compartits no és cap broma, tota una vida! I ara què, li fas un homenatge, però no dius si és que el canvieu, si ha passat a millor vida...
ResponEliminaCalia fer aquest post. Ja en tocarà un altre explicant el desenllaç
Elimina18 anys, un grapat d'històries junts!!!
ResponEliminaLa veritat és que unes quantes!
EliminaUi! Sempre el pots guardar i com tantes coses que guardem! Si tens lloc per guardar-lo no hi ha problema
ResponEliminaSí home que més! Que ocupa una miqueta,eh?
Elimina18 anys es un membre de la familia amb tots els drets! inclús el dret a vot!
ResponEliminaÉs tant menbre de la familia que en Martí fa més temps que coneix al Polo que a mi.:)
Elimina