Un final perfecte. John Katzenbach

Katzenbach, mundialment famós pel seu llibre “el psicoanalista”, amb el que es va consagrar com a autor de thrillers psicològics, ens presenta un altre llibre, potser no memorable, però sí recomanable.

En aquest tindrem a tres dones, tres pèl-roges, sense relació entre elles – una metgessa d’uns 50 anys, una mestra de 30 i una estudiant de 17 -  però que seran  les víctimes per les que l’assassí serà estudiat i recordat durant dècades. Igual que a “El psicoanalista”, comencem amb una carta.

Un dia bonic i clar , la Caputxeta Vermella va decidir portar un cistell de viandes delicioses a la seva àvia, que vivia a l’altra banda d’un bosc fos i espès…

Segur que vas sentir per primer cop aquest conte fa molts anys, quan eres una nena petita. Però molt probablement et van explicar la versió descafeïnada, en què l’àvia s’amaga a l’armari el llenyataire de la destral esmolada salva la Caputxeta Vermella i evita que el Llop Ferotge se la mengi per sopar. En aquesta versió tot acaba bé. Però aquest no era el final del conte de debò. A l’original hi ha un desenllaç molt diferent i molt més fosc que ha estat objecte d’interpretacions diverses per art de professors i psicòlegs des de fa molt anys.

És molt important que ho recordis durant les properes setmanes.

Tu no em coneixes, però jo et conec a tu.

Sou tres. He decidit anomenar-vos així:

Pèl-roja U.

Pèl-roja Dos.

Pèl-roja Tres.

Sé que totes tres esteu perdudes al bosc.

I com la nena del conte, se us ha triat perquè moriu.

Cadascuna d’elles rep una carta amb aquesta explicació i  augmenta la pressió del Llop Ferotge sobre les tres  caputxetes pèl-roges, cadascuna triada per ser especial, cadascuna ben diferent de les altres. Veurem les seves pors i les reaccions, igual que coneixerem el seu assassí, que té l’objectiu de cometre uns assassinats que siguin recordats i estudiats durant dècades.

El que deia, a partir d’aquí es construeix un thriller ben entretingut.