Cami de Ronda

Plataner gegant que serveix com a referència  en mig de camps 

Bona vista de la costa des de dalt del Puig de Roques d' Ase

Ahir vam fer una caminada per una zona del Baix Empordà que no coneixiem.  Una ruta circular que sortia de l'entrada de Palamós, travessava camps i s'enfilava  amunt per anar a buscar la Cala El Crit i d'allà anant  fent ruta per les diverses cales  fins arribar a la Platja de la Fosca.  Ens vam ajudar d un llibre de l' Alpina i Cosetania que proposa diverses rutes pel Baix Empordà  que ens  va servir de guia.  

Cala del Crit

La caminada en ple mes d'agost és esgotadora, la calor fa estralls però les vistes són espectaculars: l'aigua netíssima i els paratges naturals valen la pena.  Una altra manera de fer " muntanyeta " aran de mar. La veritat és que hi havia moments en que feiem la nostra fila: 4 adults,  2 nens vestits amb sabates de muntanya, camelbak enmig de la sorra a 30º o més.

Ruta 

 Després de tot el passeig vam haver d'ajudar-nos d'un bon dinar ( per això la ruta circular, no apareix com a tal al mapa) per poder arribar fins al  punt de sortida amb certes garanties. 

Sang o amor. Donna Leo

Tal i com em passa amb en Camilleri, la Donna Leon també és una de les autores que s'han anat repetint els últims temps. Són autors en actiu, amb un personatge  principal que em cau simpàtic i amb unes novel·les amb unes trames senzilletes però prou ben escrites  com per què cada llibre m'atrapi. No seran mai Nobels de literatura però sí que són perfectes per passar una estona entretinguda i molt agradable.

En aquest cas,  en nostre amic Brunetti es troba que  amb una vella coneguda la cantant d' opera Flavia Petrelli que té un acosador que l'hi envia roses grogues a cada ciutat on actua... fins ara la cosa no havia passat d'aquí però quan arriba a Venecia  tot plegat va a més.

Homes sense dones. Haruki Murakami

El llibre és un recull de set relats, set històries diferents d’homes diferents i la seva relació amb les dones, del vidu a l’estudiant al separat... set  maneres d’enfocar la vida, les relacions de parella i la cerca de la pròpia identitat.

No cal dir que fer set relats donen l’oportunitat a l’autor de mostrar diferents registres i endinsar-te en móns diferents. Cada història és totalment nova en forma i fons, quan n’acabes una has de parar, pair-la i després podràs començar la seguent.

Un llibre fantàstic, s’ha de llegir, òbviament per qualsevol lector de Murakami.

Els gossos poden tenir síndrome post-vacacional ?

 Tenim la Bruna amb síndrome post-vacacional : trista , apàtica, de mal rotllo. No vol xuxes, només s'anima quan  agafem la corretja  per sortir al carrer. És que després d'una setmana a la muntanya no vol tornar a la quotidianitat. Dissabte quan vam arribar no volia entrar a casa :).

La veritat és que nosaltres tampoc voliem tornar

L'Hotel encantat. Wilkie Collins

 Cada autor té el seu moment.... tot va a èpoques. Coneixes un autor t'agrada i comences a llegir tot el que en trobes, després mica en mica el vas oblidant i ja no hi tornes a pensar mai més. Amb Wilkie Collins em va passar això. Fa molts anys vaig llegir-ne un parell de llibres: La dama de blanc i La pedra lunar. Em van agradar molt i després d'això : res. També ajuda que  els llibres siguin de final del SXIX i que a les llibreries no va apareixent com a novetat. 

Wilkie Collins no és un autor molt conegut però és un imprescindible per tot amant de la novel·la de misteri. El vaig descobrir per casualitat  fa molts anys i  els dos llibres que hi havia d'aquest autor a la biblioteca.  No recordo quan ni un vaig trobar un exemplar de L'hotel encantat i el vaig comprar. Feia molts dies que estava a la pila de pendents i finalment em vaig decidir. Com era d'esperar el llibre em va encantar i en un plis-plas ja va ser llegit. Els personatges de Collins acostumen a ser sempre  gent benestant de Anglaterra victoriana. La trama com és el cas, inclou una part de sobrenatural com era de costum a l'època i també una bona dosi de misteri. En aquest cas potser té més pes el fantàstic . 

Un desengany amorós, un matrimoni  malvist, la desaparició d'un guia a Venècia i una mort prematura  són ingredients que ens aporten misteri. La trama va de Londres a Venècia on els aires del canals faran que  la fantasia es magnifiqui.

En resum, un llibre que tot i els 150 anys que fa que va ser escrit es pot llegir sense por a avorrir-te.

Tor. Tretze cases i tres morts - Carles Porta

El 1997 TV3 encarrega al periodista Carles Porta un reportatge que es va emetre al programa “30 minuts” :“Tor, la muntanya maleïda”, fet arran de la mort de Josep Montané, Sansa, cacic que va ser declarat amo únic de la muntanya de Tor l’any 1995, i  que cinc mesos més tard va ser assassinat. Fins llavors, la muntanya era propietat de la “Sociedad de condueños”, constituïda el 1896 pels veïns de les 13 cases que hi havia a Tor, i on els estatuts exigien, per ser amo, que es visqués tot l’any a Tor.

Per situar-nos, Tor toca a Andorra , entre les estacions d’esquí de Pal i Arinsal. Això fa que hi hagi interessos econòmics molt importants, tant per les perspectives de l’estació d’esquí, que permetria connectar les dues anteriorment citades, com per ser una porta d’entrada del contraban des d’Andorra. Això porta a continues demandes per obtenir la propietat de la muntanya.

Tal i com acaba el reportatge amb la declaració d’un dels advocats del protagonistes;” de vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de televisió  fent un argument dramàtic i recargolat no superaria el que, desgraciadament, a la vida real estan vivint a Tor”

El llibre narra en primera persona l’elaboració del reportatge, explicant les seves reflexions i entrevistes, descrivint els personatges de manera clara, et pots fer una imatge precisa de tots ells. De fet, mirar ara el reportatge a través de TV3 a la carta es d’allò més gratificant, ja que a part de veure el resultat d’aquest treball, veiem les pintes de la gent l’any 95, i creieu-me que Deu n’hi do.

El llibre es interessant, barreja la investigació  amb l’elaboració del reportatge. No per ser una historia real té menys força que qualsevol  d’inventada, ja que allò de que “la realitat supera la ficció” mai ha estat tant real.

Una escletxa de llum. Andrea Camilleri

 Per énessima vegada us presento un llibre de l' Andrea Camilleri amb en Montalbano com a protagonista. Ja no sé si explicar-vos o no la trama i si dir-vos com  faig cada vegada que és un bon llibre, distret, fàcil de llegir i sense complicacions; tot i que  ben escrit i  amb un estudi de la realitat i del món de la italia contemporanea... em repetiria però és així.  Els que no n'hagueu llegit mai res i us agradi la novel·la negra us el recomano. No té res a veure amb els escriptors nòrdics, no hi ha sang i fetge  però hi ha molt de menjar... una  de les moltes debilitats de Montalbano. 

Vaaa, faig cinc cètntims de l'argument perquè no sigui dit. Com passa sovint en Salvo té més d'una cosa per resoldre entre mans: el cas oficial és un robatori de la recaptació del dia a la dona del propietari d'un supermercat i  el seu problema personal és una galerista que ha conegut fa poc... 

El lector del tren de les 6.27h. Jean-Paul Didierlaurent

Guylain Vignolles és un home sense res d'especial però té la pitjor feina del món: alimentar  La Cosa! La Cosa és la la Zestor 500: la destructora de llibres. La feina de Guylan consisteix en  fer dels llibres  que no s'han venut pasta de paper. Aquella horrible màquina no para d'exigir i de demanar més sacrificis . Per fer més soportable la feina en Guylain salva cada dia algunes pàgines soltes que l'endemà llegeix al tren a tots aquells que el vulguin escoltar. La seva vida canvia el dia que descobreix per casualitat que algú s'ha deixat un pendrive. Quan l'obre hi troba un diari  .

Un llibre diferent, només apte per amants dels llibres. Una història surealista  i diferent , amb personatges peculiars però no tant diferents de la realitat més quotidiana. Escrit d'una manera agradable, amb tocs d'humor negre però també amb un punt d'ingenuïtat. Un llibre que no és apte per tothom però que fa passar una bona estona amb una història diferent.