Mirant la revista de Cercle de
lectors, de fet la minirevista que queda en català (això pot servir per fer un
altre post; el fet que la revista de
cosmètica sigui el doble que la de català és curiós), i veig el llibre. És de
l’Umberto Eco, un autor que s’ha fet un nom, i la sinopsis és:
Una
reflexió divertida i brillant sobre el paper actual de la premsa i sobre el
gran tema d’actualitat: la corrupció política i econòmica que ho esquitxa tot.
En Colonna s’ha
passat mitja vida fent de documentalista per a diaris i editorials i no té cap
aspiració especial. Segons la seva exdona, en Colonna és un perdedor nat. Un
dia, però, li fan una curiosa proposta: li ofereixen la subdirecció d’un nou
diari, proper a la gent, que s’ha d’avançar als esdeveniments suposant allò que
passarà. L’equip prové de redaccions diverses, de publicacions petites, que
veuen l’oportunitat de fer periodisme d’investigació. Però la realitat és una
altra i, contra la voluntat dels periodistes, la fantasia serà més important
que el rigor. La màfia, el Vaticà, les intrigues polítiques... seran fruit de
mil i una conjectures
Ajuntes l’autor i
el tema i penses que podem tenir un llibre que ens pot fer passar un bona
estona. Doncs va ser una decepció. Potser és que n’esperava força més, però tot i que hi havia dues trames cap m’ha convençut.
Ni la de com és crea un nou diari que tindrà una determinada visió, , tractarà
uns temes i altres no i ho farà d’una
determinada manera. Res diferent del que passa realment. I una segona trama on vegada
es munta una història sobre que Mussolini no és mort, i de com fuig, com es
crea Gladio (xarxa anticomunista amb lligams amb la OTAN i CIA) i totes les
conspiracions hagudes i per haver a Italia des`de la Segona Guerra Mundial..
Cap de les dues
trames, ni la creació del diari amb la seva visió i interessos ni la històrica que representa que investiga
un dels protagonistes, m’ha enganxat.
