Escolta la cançó del vent /Pinball 1973, d’Haruki Marakami
Són les dues primeres histories escrites per
Murakami i ja apunta maneres; els ambients, personatges o histories mostren l’essència del que seran les línies bàsiques
dels seus posteriors llibres.
A més
el llibre inclou un pròleg on l’autor ens explica que el va portar a
escriure i com ho va fer.
Odiseo. El retorno, de Valerio Massimo Manfredi
Després de Odiseo, el juramento que s’acaba amb el final de la guerra de
Troia, ara tenim el retorn cap a Itaca, però un viatge de 10 anys on trobarem
ciclops, sirenes, Circe, Calipso... per arribar a una Itaca on tothom busca
aprofitar la suposada mort del rei per prendre el seu lloc.
Posats a triar, em quedo amb el primer llibre.
Amb aquest podem conèixer tots aquests
personatges celebres arran de la història de Odisseu, però el llibre no queda
tant reeixit com l’anterior.
Experimento letal, de John Locke
Continuació de Gent letal on vàrem conèixer en Donovan Creed, agent de
Seguretat Nacional i assassí a tems
parcial. Un llibre en la línia del primer, un llibre que busca fer-nos passar
una estona entretinguda. Ja no ens sorprendrà, ja coneixem amb qui ens les
tenim, però un personatge com aquest sempre tindrà alguna carta amagada que ens
sorprendrà.
El tallafoc, de Henning Mankell
Llibre de la serie Wallander, per situar-nos cronològicament
es el vuitè de tretze.
En pocs dies tenim un mort davant d’un caixer automàtic,
dues adolescents que assalten el conductor d’un taxi, una apagada general a
gran part d’Escània; tenen alguna cosa que ho lliga? Si voleu la resposta la
trobareu a aquest llibre, que tot i tenir estones millors i altres on decau una
mica està en la bona línia dels llibres d’aquest autor.
L’elefant desapareix, d’Haruki Murakami
Llibre que conté disset contes força primerencs de l’autor, i n’hi ha de
tots colors i gustos, de manera que n’hi haurà que ens agradaran més o no tant, però en tot cas al ser contes
curts aquells que no t’atrapin tant passen ràpid i els que si et deixen un bon
regust.
Personalment, m’ha agradat, i com que he
tardat un cert temps a fer el post, ara he de dir que algun dels que no em va
enganxar tant al seu moment, ara els recordo amb més carinyo que quan els llegia.
La mort d’Ulisses, de Petros Màrkaris
Llibre diferent d’en Màrkaris; són set relats
diferents on bàsicament veurem problemes relacionats amb la immigració o
xenofobia. Així, a partir de muntar
histories que passin més lleugeres també es busca reflexionar sobre la immigració
i les situacions que han de patir per aquestes persones
Algun relat millor que altres però deixem el
llibre com a correcte.
Els caçadors de mamuts, de Jean M. Auel
Tercer llibre de la saga Els fills de la terra,
on seguim creuant la historia d’Ayla com a protagonista, que acompanyada per
Jondalar arriben a la terra dels mamutoi
(els caçadors de mamuts) on s’instal·len. A partir d’aquí, hi ha la
historia de Ayla i d’altra banda se’ns detalla com era l’estructura, costums,
tècniques d’aquesta societat
Però si amb el segon llibre ja creia que es
feia llarg, amb aquest encara més; se
m’ha fet molt i molt llarg.
