Avui el Bona nit i tapa't fa 10 anys i en XeXu ho volia celebrar d'una manera especial. Sempre ho fa, però 10 anys són per celebrar " a lo grande". Va fer una crida als seus lectors, que en som uns quants, on ens demanava que l'hi expliquéssim com vam començar amb això dels blogs. Tot i la inactivitat blogaire que em persegueix vaig pensar que calia respondre i em vaig afegir entusiasta al reguitzell de gent que ja havia dit que sí. Us seré sincera, també vaig pensar, que ja tenia la feina feta, que em sonava haver fet un post on ja ho explicava i que seria un pim-pam ( total demanava 150-200 paraules). Després d'un quants intents infructuosos de trobar el post, quan per fi el vaig localitzar , vaig veure que tampoc era exactament el que demanava i vaig haver de posar-me a escriure per complir amb el promès. Les quatre ratlles resultants van ser aquestes:
No són res de l'altre dijous, ni divertides, ni eloqüents però són la simple i pura realitat. Que l' Un altre invent, és això un blog de proves que ha sobreviscut més del previst. Quan veig el difícil que és mantenir un blog obert amb certa activitat, encara trobo més al·lucinant els 10 anys del Bona nit, amb posts regulars i sense defallir, però no només això sinó que sempre, sempre té un comentari per tothom, tant en resposta als que l'hi deixem al blog com també als nostres blogs. Fins i tot, és capaç de fer que escrigui un post, amb el que em costa últimament!
XeXu, com que sé que tard o d'hora acabaràs passant per aquí, aprofitem per felicitar-te de nou!
Ooooooh! Moltes gràcies! M'encanta el post dedicat, quin regal! Doncs sí, aquí seguim! Sento arribar tard, com sempre faig, quan torno d'un viatge començo a mirar el feedly des de baix de tot, els posts des del moment que vaig marxar i fins l'actualitat, per no deixar-me'n cap (ja saps, això que dius de tenir sempre un comentari...), i intento no deixar-me'n cap. Amb el comentari pots veure per on vaig, amb dos dies de retard, però ja em posaré al dia! Mica en mica. Gràcies novament, ha estat una molt bona alegria per aquest dijous en el que torno a la feina!
ResponEliminaAviso que amb coses com aquesta esteu fent pujar l’ego d’en Xexu encara més del què té, esteu creant un monstre. En canvi algú es va recordar de mi quan Pons’s Blog va fer 10 anys? No, no, ningú...
ResponElimina