La biblioteca dels llibres rebutjats. David Foenkinos

Després de molt de temps, torno a ressenyar un llibre al blog. No és el primer llegit aquest 2017 , però sí el primer començat. Per tant, donarem per bo que és el primer llibre de l'any.

Com sempre, qualsevol llibre que al títol tinguin algunes de les paraules màgiques: llibres, lector, biblioteca.... acaba cridant-me l'atenció i aquest no podia ser l'excepció.  Així doncs, després de llegir la contraportada  vaig decidir que era un llibre per mi i no em vaig equivocar de molt.   Un matí al solet del balcó  i mig llibre al sac.

En un poble bretó  un bibliotecari  barreja de bon jan i enigmàtic crea una secció a la seva biblioteca per aquells llibres rebutjats per les editorials i mai van arribar a ser editats. L´única condició que té per acceptar un original és que  els autors els portin en persona.  Després de la mort del bibliotecari, la seva ajudant  deixa una mica de banda aquesta excentricitat però  potser no tots els manuscrits quedaran tant oblidats. Un d'aquests llibres sortirà a la llum, teixint relacions inesperades i  recerques impossibles.

 

Un llibre entretingut, divertit i amb alguns tocs humorístics. Comença molt fort, promet molt però es va desinflant. Crec  que a partir de la meitat del llibre es precipita, corre massa i vol acabar aviat. Especialment les últimes 50 pàgines se m'han fet curtes. Però no aquell fer-se curt bo, que no vols que s'acabi sinó el dolent... com quan expliques un conte a un nen i s'allarga massa i  acabes ràpid perquè tens pressa, es nota  que vols enllestir i que no hi poses l'atenció que caldria.  Era la meva primera novel·la de l'autor que llegeixo, no el coneixia  però  tot i   aquest final crec que possiblement l'hi doni una segona oportunitat.