La nevada del Cucut. Blanca Busquets

Em feia una mica de por, massa recomanat pel meu gust, però era infundada. 48 hores, i llibre enllestit.  Una bona novel·la, ben escrita, de lectura plàcida. No te’n saps avenir i ja ets a mig llibre. La història és interessant, els personatges contundents i l’entorn fa venir ganes de canviar d’aires. No coneixia l’autora, ni tant sols n’havia sentit a parlar abans d’aquesta novel·la; però és molt possible que no sigui l’última vegada que ens trobem.

La Tònia i la Lali tenen més coses en comú del que sembla a primer cop d’ull. Dues dones del seu temps,  quasi un segle les separa,ens van explicant pinzellades de la seva vida. Ambdues els hi agraden els llibres i escriure i cap de les dues ha tingut una vida fàcil. És un llibre ple de vida quotidiana, però també d’emocions , passions i alguns misteris. Val la pena llegir-lo.

El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera

Cinquena  entrega de les aventures de l’Àngel Esquius. Com sempre, m’ha agradat i m’he divertit llegint-la. No acabo d’entendre com es pot escriure una novel·la a quatre mans, però Andreu Martín i Jaume Ribera hi tenen les mans trencades. Per aquells qui busqueu una “saga” de novel·la de lladres i serenos en català, aquesta és una bona opció. Els llibres de l’Esquius, són llibres per passar l’estona; poc profunds, de fàcil lectura i entretinguts . Tot i ser de lladres i serenos  no són novel·la negra; són llibres amb un petit misteri i amb molta ironia .Àngel Esquius detectiu, vidu , pare de dos fills i treballador valorat per el seu cap sempre fa allò que menys esperes; és tot un personatge. Bona persona , quasi sempre. Home madur, quan no es comporta com un adolescent. Observador i professional, sempre que no es deixa emportar per les emocions. Bon pare, excepte quan interfereix sense remei en la vida privada dels seus fills. En resum un paio, entretingut. Comparat amb la fauna que l’acompanya a la feina és tot una llumenera; professional, treballador i bon jan. 

El com del crim  és un llibre amb un cas una mica estrany. Com es pot defensar a un  home acusat d’assassinar brutalment la seva veïna quan ell  es justifica dient que dos homes vestits de submarinistes el van segrestar al portal de casa? Aquesta és la feina que l’hi ha tocat aquesta vegada a l’Esquius, cal trobar les pistes perquè la coartada del seu client s’aguanti, i això sembla impossible. Tampoc no ajuda gaire que  passi una crisi personal  perquè la parella és jove, intel·ligent i bonica. D’acord, que la filla l’hi presenti el pare del seu xicot i que.... bé no us explico res més que sinó no la llegireu.

Assassins sense rostre. Henning Mankell

Molt bé!, quan pensava que ja no llegiria més llibres d'en Wallander/Mankell s'ha fet aquesta edició en català d'un llibre anterior, si no vaig errat el seu primer llibre o així ho diu la Wikipedia, i llegir-lo ha estat un encert.

Comença amb un assassinat brutal a una casa d'un petit poble de Suecia on els sospitosos semblen ser estrangers, motiu pel que es barrejarà la investigació del cas amb sentiments i actituds xenòfobes. Tindrem el millor Wallander detectiu versus un Wallender familiar absolutament desastrós; acabat de divorciar, amb una filla que no veu i un pare amb demències senils. Però tranquils, que no és un autor que es recreï ni amb els assassinats ni amb els temes particulars, simplement passen , amb el que no talla el ritme del llibre, de lectura agradable. Un llibre molt recomanable per acabar de passar l'estiu.

La vall de Boí. Dia 1

Primer de tot, gràcies a tots els que ens heu felicitat per l'aniversari i els que aneu passant per aquí tot i la nostra poca activitat blocaire . No contestaré els post anterior... tots heu anat mirant les fotos i esperant em decidís a escrire el /els post/post de vacances i avui tampoc no ho acabaré de fer.. però m'i vaig acostant. Gràcies pels comentaris!
 
Exactament el  post que teniu aquí a sota era el que donava inici a les nostres vacances. La idea era fer un post diari amb les idees fresques i les emocions a flor de pell. Què ha passat? El de sempre: escric el primer dia i s'acaba... No ho aconseguiré mai, em pensava que amb la tonteria de l'Ipad seria més fàcil però res de res... sóc una gandula. A més ,no teniem internet allà on estaven i els llocs on menjàvem tenien Wifi a l'interior però no arribava a fora -les parets aquestes de pedra tant mones que tenen - i amb la Bruna ens tocava menjar al carrer. 
Com que no he fet els deures si que faré alguns posts resum- com algunes ( rits i Joana) ja haureu endevinat per l'imatge de l'estany de Cavallers, hem estat a la Vall de Boí i ens ha anat genial. Ja us anirem explicant ( no massa tampoc, que sóc una pesada que comença i no acaba). No us asseguro quan estaran fets els post , però els faré. Fa uns minuts ja he enviat el Hoffman 8. Aquest any sí que hi haurà album. Miraré si trobo el moment per escriure'ls.

Aquest matí ens hem aixecat a la costa i anirem a dormir en ple Pirineu. Son quarts de vuit del vespre i ja som a la casa de turisme rural (casa durant els propers 5 dies) i hem fet la primera pressa de contacte amb l'entorn. És la primera vegada que ens enduen la Bruna de vacances i veure'm com funciona. Fer turisme amb un gos no és fàcil, ja que en aquest país no hi estem massa acostumats. La Bruna s'ha portat molt bé; no ha molestat al cotxe, s'ha ajegut tranquiŀla per dinar (a una terrassa a Tremp) i ja s'ha fet a la casa.
Per pujar hem decidit pujar travesant el Montsec i hi ha paissatges espectaculars. Sempre que em moc per Catalunya em sorprenc de com en un territori tant petit tenim paissatges tant diferents. No puc evitar de fer-ne el comentari. Ja hem fet una volta per Taüll, fet un cop d'ull a Santa Maria i Sant Climent. Després de passar pel punt d'informació ja tenim mig decidit que farem aquest dies.

Dilluns:romànic
Dimarts: Aigüestortes
Dimecres: més esglésies
Dijous: estanys de cavallers
Divendres: tornada a casona :(

Ara ens toca anar a sopar i buscar un local amb wifi per poder penjar el post.

PS.Fondue de formatges per sopar i conexió wifi de franc. A veure si hi ha sort i puc penjar el post.

sóc un desasatre,

No hi ha manera,a veure si demà... però no em negareu que us deixo imatges relaxants

demà post, potser...

demà més

Fem 4 anyets

primer any

segon any

tercer any

quart any

Gris de campanya. Philip Kerr

Llibre que segueix cronològicament a "Si els morts no ressusciten", llavors ja avisava que no seria l'últim llibre d'aquest autor i aquest protagonista. Aquesta vegada però, la situació és radicalment diferent. Aquest llibre comença quan els americans el troben, l'empresonen i l'interroguen com a criminal de guerra, ja que el seu grau d'inspector a la policia alemanya li donava rang d'oficial de l'exèrcit alemany, si be no va ser mai nazi . Sempre farà allò que creu correcte, una cosa es la guerra i altra les bestieses que es varen fer.

Durant l'interrogatori reviurem moments d'aquest passat; com va veure i viure la guerra , les massacres a una banda i altra, personatges amb qui te relació a diferents moments, com va estar empresonat a camps de concentració russos i com en va sobreviure. Els americans estan interessats en una persona d'aquest passat. També els francesos tenen interès en persones que Gunther pot ajudar capturar.

Així el nostre protagonista ha d'acceptar aquesta tasca, "ningú no treballa per als seus enemics si no és que no pot triar gaire" com diu ell mateix. I a ell l'han empresonat, interrogat i torturat; però algú pensa que en aquesta situació en Bernie Gunther treballarà per a ells sense més?

Llibre interessant, si be abans que aquest recomanaria llegir els anteriors d'aquest protagonista per posar-vos més en situació. Jo només n'he llegit un, però ara ja he comprat la "trilogia berlinesa", un llibre que inclou els tres dels llibres anteriors, i per tant queda clar que no puc sinó recomanar-vos aquests llibres.