Si els morts no ressusciten. Philip Kerr

Si la Mireia va descobrir Fred Vargas i el seu Adamsberg, jo no podia ser menys i he trobat en Philip Kerr i el seu Bernie Gunther.

Del llibre, no sabem on, en teníem noticies com a recomanable, i quan varem fer la visita a la Fe pels seus 3 anys, ens varem emportar alguns llibres de recordatori, i aquest en va ser un.

Tot un encert, una novel·la negra ,fresca, amb un protagonista descarat i cínic, és un supervivent que no té res de sant, però amb un fons de voler fer el que és correcte. Aquest tarannà va provocar la seva sortida de la policia criminal alemanya durant la irrupció d'en Hitler . En va sortir voluntàriament abans de que es veies que no acceptaria la situació imposada pel nou regim. Ara treballa com a seguretat de l'Hotel Adlon, un dels mes exclusius de Berlín, des d'on descobrirà una xarxa de corrupció pels contractes d'adjudicació i construcció de Berlín com a seu olímpica. Fa tots aquests descobriments ajudant una periodista americana amiga de la propietària de l'hotel que vol evitar aquesta nominació demostrant la persecució dels jueus pel nazisme aprofitant els contactes que Bernie encara té a la policia. Però aquests fets portaran a que la Noreen, la periodista , hagi de sortir d'Alemanya i cadascú segueixi camins separats. La vida pot donar moltes voltes i els protagonistes es trobaran vint anys després a la Cuba de Batista, si bé tots han canviat.

Com he dit, un encert que em farà llegir més llibres de l'autor i del protagonista.