Katzenbach,
mundialment famós pel seu llibre “el psicoanalista”, amb el que es va consagrar
com a autor de thrillers psicològics, ens presenta un altre llibre, potser no
memorable, però sí recomanable.
En
aquest tindrem a tres dones, tres pèl-roges, sense relació entre elles – una metgessa
d’uns 50 anys, una mestra de 30 i una estudiant de 17 - però que seran
les víctimes per les que l’assassí serà estudiat i recordat durant dècades.
Igual que a “El psicoanalista”, comencem amb una carta.
Un dia bonic i clar , la Caputxeta Vermella va decidir portar un
cistell de viandes delicioses a la seva àvia, que vivia a l’altra banda d’un
bosc fos i espès…
Segur que vas sentir per primer cop aquest conte fa molts anys, quan
eres una nena petita. Però molt probablement et van explicar la versió descafeïnada,
en què l’àvia s’amaga a l’armari el llenyataire de la destral esmolada salva la
Caputxeta Vermella i evita que el Llop Ferotge se la mengi per sopar. En
aquesta versió tot acaba bé. Però aquest no era el final del conte de debò. A l’original
hi ha un desenllaç molt diferent i molt més fosc que ha estat objecte d’interpretacions
diverses per art de professors i psicòlegs des de fa molt anys.
És molt important que ho recordis durant les properes setmanes.
Tu no em coneixes, però jo et conec a tu.
Sou tres. He decidit anomenar-vos així:
Pèl-roja U.
Pèl-roja Dos.
Pèl-roja Tres.
Sé que totes tres esteu perdudes al bosc.
I com la nena del conte, se us ha triat perquè moriu.
Cadascuna d’elles rep
una carta amb aquesta explicació i augmenta la pressió del Llop Ferotge sobre les
tres caputxetes pèl-roges, cadascuna
triada per ser especial, cadascuna ben diferent de les altres. Veurem les seves
pors i les reaccions, igual que coneixerem el seu assassí, que té l’objectiu de
cometre uns assassinats que siguin recordats i estudiats durant dècades.
El que deia, a
partir d’aquí es construeix un thriller ben entretingut.