I com hem arribat fins aquí

Avui el Bona nit i tapa't fa 10 anys i en XeXu ho volia celebrar d'una manera especial. Sempre ho fa, però 10 anys són per celebrar " a lo grande". Va fer una crida als seus lectors, que en som uns quants, on ens demanava que l'hi expliquéssim  com vam començar amb això dels blogs. Tot i la inactivitat blogaire que em persegueix vaig pensar que calia respondre i em vaig afegir entusiasta al reguitzell de gent que ja havia dit que sí. Us seré sincera, també vaig pensar, que ja tenia la feina feta, que em sonava haver fet un post on ja ho explicava i que seria un pim-pam ( total demanava 150-200 paraules). Després d'un quants intents infructuosos de trobar el post, quan per fi el vaig localitzar , vaig veure que tampoc era exactament el que demanava i vaig haver de posar-me a escriure per complir amb el promès. Les quatre ratlles resultants van ser aquestes:

 Un altre invent va ser un blog creat una mica per casualitat. Era agost, amb en Martí no coincidíem  per fer vacances. El temps lliure i la meva afició a fer de tastaolletes van fer la resta . Havia sentit, suposo que a la radio, parlar dels blogs i com que ja tenia un myspace - també començat per curiositat- no em va semblar gens estrany obrir un blog al blogger i veure de què anava.  Era un blog de prova , sinó recordo malament vaig trigar molt a treure un subtítol que ho posava , i la idea és que no tingués continuïtat  fins el dia que trobes un comentari  d’un desconegut i decideixes quedar-te una miqueta més i  mira… encara seguim!

No són res de l'altre dijous, ni divertides, ni eloqüents però són la simple i pura realitat. Que l' Un altre invent, és això un blog de proves  que ha sobreviscut més del previst.  Quan veig  el difícil que és mantenir un blog obert amb certa activitat, encara  trobo més al·lucinant els 10 anys del Bona nit, amb posts regulars i sense defallir, però no només això sinó que  sempre, sempre té un comentari per tothom, tant en resposta als que l'hi deixem al blog com també als nostres blogs.  Fins i tot, és capaç de  fer que escrigui un post, amb el que em costa últimament!

XeXu, com que sé que  tard o d'hora acabaràs passant per aquí, aprofitem per  felicitar-te de nou!

La biblioteca dels llibres rebutjats. David Foenkinos

Després de molt de temps, torno a ressenyar un llibre al blog. No és el primer llegit aquest 2017 , però sí el primer començat. Per tant, donarem per bo que és el primer llibre de l'any.

Com sempre, qualsevol llibre que al títol tinguin algunes de les paraules màgiques: llibres, lector, biblioteca.... acaba cridant-me l'atenció i aquest no podia ser l'excepció.  Així doncs, després de llegir la contraportada  vaig decidir que era un llibre per mi i no em vaig equivocar de molt.   Un matí al solet del balcó  i mig llibre al sac.

En un poble bretó  un bibliotecari  barreja de bon jan i enigmàtic crea una secció a la seva biblioteca per aquells llibres rebutjats per les editorials i mai van arribar a ser editats. L´única condició que té per acceptar un original és que  els autors els portin en persona.  Després de la mort del bibliotecari, la seva ajudant  deixa una mica de banda aquesta excentricitat però  potser no tots els manuscrits quedaran tant oblidats. Un d'aquests llibres sortirà a la llum, teixint relacions inesperades i  recerques impossibles.

 

Un llibre entretingut, divertit i amb alguns tocs humorístics. Comença molt fort, promet molt però es va desinflant. Crec  que a partir de la meitat del llibre es precipita, corre massa i vol acabar aviat. Especialment les últimes 50 pàgines se m'han fet curtes. Però no aquell fer-se curt bo, que no vols que s'acabi sinó el dolent... com quan expliques un conte a un nen i s'allarga massa i  acabes ràpid perquè tens pressa, es nota  que vols enllestir i que no hi poses l'atenció que caldria.  Era la meva primera novel·la de l'autor que llegeixo, no el coneixia  però  tot i   aquest final crec que possiblement l'hi doni una segona oportunitat.