Sovint només donem importància a les coses i a les persones quan ja no les tenim. Jo sempre havia pensat - no gaire, tot cal dir-ho- que el dit petit de la mà esquerra no tenia cap ús especial. Si algú em preguntés, cosa estranya, que si el dit petit servia per alguna cosa, possiblement només hagués respost que acompanyava a la resta. Sí, és un més de la colla però és aquell que no molesta però tampoc fa massa res. Ni tan sols té nom: tenim l'índex, l'anular, el cor... però el petit només té això; que és petit. El fet que el dit gros *tampoc tingués nom ja m'hauria de haver fet sospitar que aquest fet no era suficient per desestimar la seva importància, però mireu una és així , poc seriosa en les seves observacions. Ara me n'adono que el dit petit és bàsic per la vida moderna, com m'ho de fer per escriure la A I Q i les majúscules!
Recomanació: si voleu descobrir en la vostra pròpia carn –mai més ben dit- l' importància del dit petit vigileu com utilitzeu els ganivets del pa: són perillosos!
*D'acord , deixant de banda el tall al dit, amb el tràfec devia perdre alguna neurona i no recordava que el dit gros té nom. Si ho canvio he d'esborrar mig post, així que... Avui quan vagi a que em mirin els punts aniré a objectes perduts a veure si han trobat la meva pobre neurona.
