Després de molts dies pràcticament desconnectada per culpa de les grangetes, les cafeteries i les mascotes del facebook em reincorporo a la vida blocaire amb un post que hagués preferit no fer. Retorno al món de blogs amb un post de queixa; inútil, ho sé, però com a mínim em servirà per desfogar-me. Us explico la història; resumida, resumida que sinó m'encenc i a més us avorririeu.
*27 de juliol 2009 .
15 hores
En Martí surt de treballar i no troba la moto aparcada allà on l'ha deixat. La busca carrer amunt i carrer avall però no apareix.
15.30
Fa la denuncia pertinent als Mossos d'Esquadra . Li comuniquen que una moto és fàcil de robar i que acostuma a ser difícil recuperar-la. També l'informen que totes les denuncies de robatori estan centralitzades i que si es troba a qualsevol lloc d'Espanya apareix com a vehicle robat.
*20 agost 2009
Intentem trucar a un dipòsit proper al lloc del robatori i ens informen que no consultaran si ha entrat en el dipòsit perquè tota la informació està centralitzada i no cal fer-ho. Aparegui on aparegui, en tindrem notícia.
*29 de gener 2010
Rebem aquesta carta d'una bona persona
No cal que us digui quin és el meu grau d'indignació amb els cossos policials. Puc entendre que hi hagi robatoris, puc entendre la dificultat de la recuperació, puc entendre moltes coses però NO EM DONA LA GANA d'entendre que la gent no faci la seva feina!
Sóc concient que hem tingut molta sort i que encara queda molta bona gent pel món però en aquests moments estic MOLT enfadada