Agrhhhh!

Després de molts dies pràcticament desconnectada per culpa de les grangetes, les cafeteries i les mascotes del facebook em reincorporo a la vida blocaire amb un post que hagués preferit no fer. Retorno al món de blogs amb un post de queixa; inútil, ho sé, però com a mínim em servirà per desfogar-me. Us explico la història; resumida, resumida que sinó m'encenc i a més us avorririeu.

*27 de juliol 2009 . 

15 hores

En Martí surt de treballar i no troba la moto aparcada allà on l'ha deixat. La busca carrer amunt i carrer avall però no apareix.

15.30

Fa la denuncia pertinent als Mossos d'Esquadra . Li comuniquen que una moto és fàcil de robar i que acostuma a ser difícil recuperar-la. També l'informen que totes les denuncies de robatori estan centralitzades i que si es troba a qualsevol lloc d'Espanya apareix com a vehicle robat.

 

*20 agost 2009

Intentem trucar a un dipòsit proper al lloc del robatori i ens informen que no consultaran si ha entrat en el dipòsit perquè tota la informació està centralitzada i no cal fer-ho. Aparegui on aparegui, en tindrem notícia.

 

*29 de gener 2010

Rebem aquesta carta d'una bona persona

 

No cal que us digui quin és el meu grau d'indignació amb els cossos policials. Puc entendre que hi hagi robatoris, puc entendre la dificultat de la recuperació, puc entendre moltes coses però NO EM DONA LA GANA d'entendre que la gent no faci la seva feina!

Sóc concient que hem tingut molta sort i que encara queda molta bona gent pel món però en aquests moments estic MOLT enfadada

El símbol perdut. Dan Brown

Ni més ni menys que el que s'esperava d'aquest llibre. És la mateixa formula repetida altre cop (i perquè canviar quan li funciona tant bé?). Aquesta vegada centrat en el tema de la maçoneria i les (males) arts ocultes. Acció trepidant, en un dia passa tota la historia, estudis avançadíssims (qui coneix la ciència noètica?), implicació de la CIA; és a dir, Dan Brown en estat pur. Però ja és el seu cinquè llibre i tot i no ser dels més dolents, ja no impacta com ho varen fer els dos primers, segurament per aquesta repetició de fórmula.

En definitiva, un bon llibre per l'estiu. Fins i tot per ara, si voleu un llibre que serveix per desconnectar i passar una estona entretinguda. Exactament en la línea del que us espereu del llibre.

La decisió de Brandes. Eduard Márquez.

Aquest any sí, aquest any he començat llegint dues bones novel·les que no hagués llegit mai si no hagués estat per la dèria lectora d'alguns blocaires a qui segueixo. Una tempesta va ser recomanació de la Fe, la nostra llibretera de capçalera virtual i aquest llibre d'ara no l'hagués llegit mai si no hagués estat per la insistència i passió pel seu autor de la Su i la Mireia. La veritat és que no vam recomanar exactament aquest llibre, però sí aquest autor i trobant-lo a la Fira del llibre vell, no em vaig poder resistir. Sort que no ho vaig fer perquè m'ha encantat!

No massa bé per on començar perquè l'estructura del llibre és una mica peculiar i no voldria desvetllar més argument del estrictament necessari, tot i que l'argument tampoc és massa important. No ho sé, em costa molt explicar-ho. El llibre és tot u, no està organitzat per capítols sinó que va sorgint, com una mena de pensament espontani. L'argument, si és que el podem anomenar així, són els pensaments d'un home quan sap que li falta poc per morir. No és un llibre trist, ni una biografia sinó tot un conjunt de pensaments, emocions... que ens permeten recordar amb ell. Va deixant- se portar pels records de forma sinuosa, ve i va i ara tornar. Reprèn històries, recorda persones i sensacions. Ens porta de la mà pels seus records i ens guia per la seva vida, com qui mira un paisatge .

Eduard Márquez ens explica tota una història, una de petita, de particular ,que val la pena ser llegida. Ho fa mesurant les paraules, però cadascuna es plena de sentit. Bé, ja ho veieu és un llibre que m'ha agradat i no dubtaria a recomanar-lo, tot i que és un llibre diferent.

culpables

I aquest any, què?

Fa dies que hi dono voltes, ja he penjat el post sobre els resultats de les bones intencions de l'any passat i aquest any hauria de pensar quines em proposo que ja som dia 10 i encara no m'hi he posat. Com molt bé em va fer notar l'Assumpta, si les penges al bloc sembla que tinguin més pes i estàs una mica més obligat a complir-les. Només tinc clar que vull fer-ne 3, com l'any passat. I també igual que l'any passat: una destinada ala millora física, una altre a la mental i una a la millora del planeta. També tinc molt clar que han de ser assolibles perquè sinó em desanimo. El que no tinc clar és si repetir les de l'any passar però amb objectius més ambiciosos. No ho sé... Em sembla que el que faré serà fer-ne algunes de dobles. Això sí, ara escric els bon propòsits, els penjo però em dono fins a final de mes per rectificar-los en cas de dubte.

1.Millora física:

Menjar més fruita . En aquesta sóc repetidora, l'any passat no m'hi vaig acostar ni a la de tres. Ho faré per setmanes i caldrà que cada setmana mengi un mínim de 10. Ho aniré marcant al calendari d'en TEO que tinc penjat a la cuina. Això sí, començo dilluns eh?. Com que amb aquesta sóc repetidora, n'afegiré una de millora respecte l'any passat: anar 137 cops al gimnàs .

2. Millora mental:

    El problema és trobar quelcom realista però no fer sempre el mateix. L'any passat vaig posar que volia llegir tres llibre al mes i no va ser possible aquest any seré més realista seran només 30 però com a mínim 2 hauran de ser amb anglès o francès ( potser seran versions reduïdes eh?)

3. Millora del planeta: a casa som bastant recicladors, reutilitzadors i aquestes coses. Així que tocarà: reciclar les capsules de Nespresso .

No m'agraden massa, les que he fet però aquesta vegada ha estat una autoimposició perquè l'any passat va funcionar prou bé.

Una tempesta. Imma Monsó

M'ha agradat. No fa ni mitja hora que l'he acabat i em quedo amb aquesta sensació. Mai abans no havia llegit res de Imma Monsó però em sembla que no serà l'últim llibre que en llegiré. La catosfera té aquestes coses, llegeixes alguns comentaris aquí i allà que t'impulsen a llegir llibres que mai abans no hauries triat i sovint tens agradables sorpreses.

Tota l'acció de la història succeeix en un únic dia. Una escriptora de cert èxit ha d'anar fins a un poble del Pirineu a fer una xerrada sobre el seu últim llibre. Quan es dirigeix cap al castell on ha de tenir lloc la xerrada, una tempesta l'obliga a fer una aturada al voral al costat d'un ambulància. Parla amb els conductors i aquests li expliquen que porten un jove accidentat mort que no té cap identificació només porta el mòbil on han trobat un SMS que diu :

"Deixo el bacallà al forn, per si véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell, a les 6.30".

La certesa de que algú proper a l'accidentat serà a la xerrada fa que la nostra escriptora s'ho prengui tot plegat d'una manera diferent.

He començat aquest post dient que el llibre m'ha agradat i tot i que no l'he deixat reposar , crec que d'aquí uns dies seguirà agradant-me. Es una història ben teixida, que passa sola; ni massa lenta ni massa ràpida: amb el tempo just. Els personatges són suficientment especials com per atreure't però prou humans com per enganxar-te.

Aurora boreal. Asa Larsson

No sé quantes vegades he començat aquesta ressenya i l'he deixada a mig fer, i és que no en puc dir ni bé ni malament d'aquest llibre. Com sempre que llegeixes un autor nou trobes nous personatges, noves ambientacions i si el llibre està ben escrit, com és el cas, compleix amb el que es busca.

Aquí tindrem un assassinat, bàsic en llibres policíacs. El mort és un famós predicador, el principal sospitós és la germana de la víctima, la investigadora és una advocada amiga de la víctima i altres detalls que no ja no es poden explicar. Un bon còctel per fer una novel·la entretinguda, ja que l'autora sap portar el fil de la novel·la i anar fent els flash-backs de la protagonista i fer una historia prou consistent. D'altra banda la investigació és molt simple, no és un crim complicat i això fa que tampoc és difícil seguir la historia.

Però no sé, falta alguna cosa perquè no em va acabar d'enganxar. Si que és un llibre amb tots els ingredients, petitonet o sigui que es llegeix ràpid, però no m'ha convençut. Ja m'està bé haver-lo llegit , però no tinc intenció de seguir la saga d'aquesta autora amb el nou llibre que sortirà ara en breu.

Les ales de l’esfinx. Andrea Camilleri

Tot i fer la ressenya la 2010 és un llibre de l'any passat, el vaig acabar fa més de 10 dies però no acabo de trobar el moment de posar-me a fer la ressenya entre tantes festes i tanta àpats. Les ales de l'esfinx és l'últim llibre d'Andrea Camilleri i el nostre estimat Montalbano.

En aquesta ocasió, el delicte és una assassinat. Una dona jove, despullada i sense cap documentació apareix amb un tret a la cara en un abocador de deixalles. L'única marca distintiva que té és una papallona esfinx tatuada en una espatlla. Amb aquestes poques dades , Salvo haurà de començar la seva investigació. Per si el cas no fos prou complicat, se li afegeix la desaparició d'un home a qui la seva dona creu segrestat i que ells sospiten que s'ha fugat temporalment amb una amant. Per acabar de complicar-ho tot, la Livia i ell passen per una greu crisis i en Montalbano es replanteja la seva manera de viure.

En resum, una novel·la entretinguda, divertida i fàcil de llegir com la resta que ja he comentat al blog. Tot i així si algú s'ha d'iniciar en aquests autor millor per començar per les primeres.

Bones intencions vint- deu

He acabat l'any repetint post sobre lectures i vull començar l'any repetint post sobre bons propòsits, però per tal de fer-ho primer cal que avaluem els resultats aconseguits l'any passat. Com sempre passa , els resultats són més aviat escassos ,però què hi farem. Aquí trobareu els propòsits de l'any 2009.

Els resultats han estat els següents:

Propòsit 1: El desglossarem en dues parts

1. Anar al gimnàs a fer el·líptica com a mínim 3 cops per setmana
   

Podríem dir que ho he fet, tenint en compte que he anat al gimnàs 107 vegades aquest any. Ja ho sé , 3 cops per setmana per 52 setmanes són ( un segon que agafo la calculadora)... 156. Però cal tenir en compte que hi ha setmanes que és impossible anar-hi. Comptem que hi ha unes 10 setmanes l'any que no són completes o que són vacances ( 4 setmanes de vacances, 3 de Nadal, Setmana Santa, La puríssima constitució...), sempre hi ha alguna setmana que no acabes d'estar físicament bé( per comptar una mitjana posem-n'hi 3) i algunes que és laboralment impossible . En total hi ha unes 16 setmanes a l'any que no pots complir amb els tres cops per setmana. Així doncs 52-16= 36 i 36X3=108. Ho podem donar per complert ,oi?;))

1. Menjar 7 peces de fruita cada setmana .
   

Aquí no cal que faci cap càlcul el resultat és pèssim!

Propòsit 2:Llegir 3 llibre al mes

12*3=36 i m'he quedat en 25, res de res...

Propòsit 3:Anar a buscar el pa amb bossa de roba.

En aquest cas no porto el càlcul exacte però crec que en quasi un 90% de les vegades . I ara encara ho faré més que la meva mama ens ha fet un bossa molt xula.

Resumint, un 50% del numero 1, un 75% del número 2 i un 90% del número 3. Podria estar millor però que hi farem. Encara no he pensat les bones intencions per aquest any, per tant quan ho sàpiga faig el post.