Lectures 2012

Aquest any ha estat un any nefast per la lectura. Feia anys que no llegia tant i tant poc. Un llibre al mes, poca cosa. A més tampoc he fet el petit diari de lectura que vaig començar fa dos anys i que em va agradar. Ha estat un any complicat i m’ha costat concentrar-me en la lectura, no ha estat falta de temps sinó de ganes. Confio que l’any vinent vagi diferent i pugui millorar una mica.

Els dos primers llibre de l’any van estar relectures “d’encàrrec” . El primer va ser rellegit a corre-cuita per poder participar en la celebració de l’any Dickens que va proposar l’Assumpta. Es tracta d’una edició infantil de La pequeña Dorrit i no em va acabar de convèncer massa. El segon també va ser una relectura proposada al club de lectura que va impulsar la Bajoqueta. No acostumo a rellegir llibres però La dama de blanc em va tornar a agradar. Wilkie Collins va ser un pioner en aquest tipus de novel·la on hi ha un assassinat per descobrir. A més també era amic de Dickens, si això ajuda per acabar de celebrar-ne el bicentenari.

Tot i les poques lectures l’any m’ha permès trobar autors que possiblement acabin a la meva llista d’habituals o si més no hi haurà certa continuïtat en les seves lectures. Espero amb candeletes la tercera entrega de Patrick Rothfuss. Tampoc no faré un lleig a Petros Màkaris o John Verdon. També he descobert escriptors  de casa que no coneixia i que he trobat prou entretinguts. M’ha agradat especialment en Rafel Nadal, no m’esperava que els seu Quan érem feliços m’enganxes tant. També he descobert a Pau Vidal ,Coia Valls i Toni Hill que tenen opció de repetir. Feia segles que no llegia res de Maria Mercè Roca i vaig trobar que es mantenia molt en la seva línia. Dels meus habituals només nomès hi ha una Dona Leon. De tota la colla, que són poquets, només suspenc al Sebastià Alzamora. El seu Crims de sang no em van atrapar, no hi vaig entrar ni amb calçador, se’m va fer llarg i em va deixar desconcertada. Una llàstima, té bones crítiques que no puc compartir.


Algunes sorpreses:

• només he llegit un sol llibre en castellà. Si be és cert que procuro comprar tots els llibres que puc en català sovint es fa difícil i això no acostuma a passar.
• He llegit molt pocs autors dels meus habituals. No hi ha cap Camilleri -cosa que em sorprèn moltíssim - ni cap dels meus altres autors de capçalera. Els autors debutants són majoria absoluta.
• He rellegit 2 llibres cosa que no acostumo a fer. Tot i que ambdós eren per seguir alguna iniciativa catosferica, trenca els meus esquemes habituals de lectura

Bé,no m’enrotllo més i us deixo amb la meva llisteta de llibres del 2012.

• 1. La pequeña Dorrit. Charles Dickens
• 2. La dama de blanc. Wilkie Collins
• 3. Bones intencions. Maria Mercè Roca
• 4. El nom del vent. Patrick Rothfuss
• 5. El temor d'un home savi
• 6. Carn de Canó. Donna Leon
• 7. Crim de sang. Sebastià Alzamora
• 8. Quan érem feliços. Rafel Nadal
• 9. Amb l’aigua fins al coll. Petros Màrkaris
• 10. L’estiu de les joguines mortes. Toni Hill
• 11. El mercader. Coia Valls
• 12. Sé el que estàs pensant. John Verdon
• 13. Fronts oberts. Pau Vidal

Espero que passeu una bona nit de cap d'any i que enceteu el 2013 amb molta alegria! Ens llegim l'any vinent.

ja tinc les galetes apunt pel dinar de demà

Bon dia

BON NADAL!!! Que em repeteixo?

Mar o marc?

Rústica o tapa tova ?

Fa unes setmanes en un rampell vaig escriure  un post que es deia  Casualitats o com el meu germà acaba en una banyera a la biblioteca . Una resposta d’en XeXu a aquest post va fer que tornéssim engegar el projecte de compilar els llibres que tenim a casa. No seria ben bé catalogar ,perquè segueixen estan desordenats per les prestatgeries però sí saber quins tenim, quins ha llegit cadascú de nosaltres i quins hem deixat.  

La pàgina web que ens va recomanar era Anobii, jo ja m’hi havia donat d’alta feia temps però no em va acabar de convèncer. Aquesta vegada però, hi vam trobar un al·licient. La pagina està vinculada a una aplicació per telèfon que et permet escanejar el codi de  barres i si el llibre està  a la  seva base de dades ja t’apareix directament a la teva prestatgeria sense haver d’entrar res de res.  Ens vam animar ràpid i de seguida vam començar a entrar els llibres que teníem per casa. Com era d’esperar, molts llibres en català no hi són i cal que els entris a mà. Aquí és on comença la feinada ( que anem fent amb paciència, també dels librarians d’ aNobii ) i el problema. En el moment de crear la fitxa del llibre una de les dades que et demana és  el tipus de format. Tinc un problema, segur que es tonto i fàcil de resoldre, però jo no sé massa bé quina diferència hi ha entre rústica i tapa tova. El DIEC dóna la següent definició de rústica, però  amb això només fa que confirmar que no sé veure-hi la diferència.

 

2 2  [AF] en rústica loc. adv. Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica.

 

Si la tapa tova no és paper i cartolina, quin altre tipus pot ser ? La veritat és que el tema em té una mica mosca i la millor manera de solucionar els dubtes acostuma ser al blog, fins i tot per les coses més rares. Així doncs, confio en els vostres coneixements perquè jo no en tinc ni idea.

 

 

 

ha tornat

Fronts oberts. Pau Vidal

Perquè negar-ho vaig comprar el llibre pel nom del protagonista: Miquel Camiller. Camiller és a Camilleri el que Montalbano és a Montalban.  El primer llibre de Pau Vidal ja em va cridar l’atenció per això i vaig estar temptada més d’una vegada de llegir-lo però no m’hi vaig acabar de decidir.  Aquesta vegada però em vaig tirar de cap a la piscina i no m’ha decebut. Així doncs, possiblement no serà l’últim que llegeixi.  Per fer aquesta ressenya acabo de llegir la solapa amb la informació de l’autor i veig que tradueix novel·la italiana contemporània.  I m’he preguntat  i si... M’he aixeca’t he anat la prestatgeria i sí, és el traductor de Camilleri . Un punt més per ell.

 Miquel Camiller, filòleg que treballa a l’acadèmia del mossos, fa un favor a un company de feina i acaba trobant el cadàver  d’un becari del departament de psicologia de la universitat al País Valencia. Com era d’esperar en aquests casos, la cosa s’acaba embolicant i se troba immers en una investigació que no només no l’hi va ni l’hi bé sinó que se li fa grossa. Així doncs, el nostre “intrèpid” filòleg acaba fent d’investigador sui generis. La història és entretinguda, per passar una estona agradable . Tocs d’humor amb personatges peculiars com una  padrina i una becaria que són ... diguem-n’hi : diferents.

Calendari d'Advent. Algú s'anima?

Algú s'hi apunta?

Solució Homenanatge a en Mac

Assumpta, Carme i Pilar: ben  vista!

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu

ANAGRAMA LLETRAFERIT

QUIN LLIBRE ÉS? 

Sempre que veia com en Mac tenia problemes amb els seus llibres pensava com de distrets són aquests lletraferits i que no hi ha gent més despistada al món. I mireu ara m’ha passat a mi. Diumenge vam fer molta feina de catalogació de llibres i amb tanta feinada un que cau i ha quedat així. 

Mac necessito la teva ajuda, recordo que em va agradar molt i que hi vaig posar moltes estrelles... però res més. Si algú altre li vol donar un cop de mà serà més que benvingut.

Feliç aniversari Mac!!!

Casualitats o com el meu germà acaba en una banyera a la biblioteca

Us semblarà estrany però llegiu fins el final, té més lògica del que sembla.

Dijous quarts de 10 de la nit 

Martí: -Ha trucat en Jaume ( el meu germà ) per preguntar-te  que et sembla un programa.

Mireia: -Un programa? De què?

Martí: No ho sé , un programa.

Divendres . Quarts de 7 de la tarda. ( conversa molt resumida)

Jaume: -Estic buscant un programa per catalògar llibres. En saps algun?

Mireia: - Amb en Martí en van estar buscant i en català no vam trobar res que ens fes el pes. Fins i tot vam intentar crear un document d'Acces.

Jaume: I aquell que tenia la Mama?

Mireia: No aquell no, nosaltres també el teníem i quan vam canviar de sistema operatiu no es podia obrir i vam perdre totes les entrades.

Anem fent intents de mirar plantilles d'Acces i vaig voltant per internet a veure si hi ha alguna cosa que estigui bé.

Jaume: No et preocupis ja seguiré buscant.

Mireia: Si trobés alguna cosa que estigui bé, avisa que a nosaltres també ens interessaria.

Jaume: Fins demà!

Mireia: Fins demà!

Divendres. Mentre penjo el telèfon .

Obro el bloc i veig la paraula Biblioteca al títol d'un post.  Clico  i em trobo això:

Blog de l'Assumpta

Divendres. Un quart de vuit. 

Tinc post!

PS. Que ningú m'expliqui res del post de l' Assumpta que no he passat d'aquestes tres linees. No m'agrada llegir els Relats conjunts abans de fer-l'ho jo i aquest és problable que caigui

Sé el que estàs pensant. John Verdon

Fa temps vareu trobar la ressenya d’aquest llibre , en Martí el va llegir i jo no m’hi acabava de decidir. Finalment ha caigut.  És un llibre entretingudet per passar l’estona. Té tots els ingredients dels llibres que a mi m’agraden: un misteri, un dolent molt dolent i molt intel·ligent, un policia, no tant bo i més intel·ligent encara, històries que venen del passat, traumes i interpretacions... En resum, un llibre que es deixa llegit. També és cert que de bon principi veus per on aniran els trets – però així ets sents més intel·ligent que el poli intel·ligent, imagina’t!- i fa que avancis en la història per saber si anaves ben encaminat. No serà que l’autor potser ja ho volia.

.

Reps una carta  on algú  et diu que pensis un número del 1 al 1000 i que obris el sobre petit que acompanya la carta. Ho fas, obres el sobre i ha encertat el número que estaves pensant. És impossible! A més la carta conté una amenaça i un petit xantatge. Què fas? Recordes que tens un excompany de facultat que és una estrella de la policia de Nova York, tot i que està retirat no s’hi podrà negar. Pels vells temps.  És així com David Gurney es veurà involucrat en un cas diferent i enrevessat tot estar retirat. Com era d’esperar el petit xantatge inicial és convertirà en una cosa més perillosa i alhora més intrigant: Gurney no s’hi podrà resistir tot i l'oposició de la seva dona.

Un llibre lleuger, fàcil i sense pretensions per passar una estona entretinguda.