Lectures 2014

Arriben els últims dies de l'any i tocaria fer el resum dels llibres llegits durant aquest any.  Des del 2008 que faig aquest exercici. Mai abans havia fet una llista de llibres però d'ençà que tinc el  blog i que en faig -feia- les ressenyes era fàcil seguir  la pista . Així doncs des del primer any de blog complet  que hi ha llista de llibres a finals d'any. D'uns anys cap aquí l'activitat en el blog cada vegada és menor i amb ella també la llista de llibres. Sembla que hauria de ser el revès: menys temps destinat al blog, més temps per llegir però no.

Llibre llegits:

 

• 2014   11llibres
• 2013    9 llibres
• 2012  13 llibres
• 2011   21llibres
• 2010  22 llibres
• 2009  24 llibres
• 2008  18 llibres

 Aquest any la meva fam lectora tampoc ha estat alta. No arriba  ni a un llibre per mes. No espero arribar els números de molts dels catosferics més lectors però hagués agradat mantenir-me amb voltant del 20 llibre l'any però no hi ha manera. També és cert que he millorat respecte l'any passat. Només hi ha feta la ressenya de tres del llibres que he llegit aquest any i no crec que  les faci però us deixo la llista per si algú te curiositat.

El que està en vertical segueix en procés de lectura

• Dies de Frontera. Vicenç Pagès Jorda
• Victus. Albert Sanchez Piñol.
• Perduda. Gillian Flynn
• El Joc de Ripper. Isabel Allende
• L'home que perseguia el temps.Diane Setterfield
• El Joc de pistes. Andrea Camilleri
• El somriure d'Angelica. Andrea Camilleri
• L'ombra de la sirena. Camilla Läckberg
• El parèntesis més llarg. Tina Vallès
• La botiga Vintage Astor Place. Stephanie Lehman
• La llibreria dels finals feliços. Katarina Bivald
• La mirada dels àngels. Camilla Läckberg ( començat el dia 27 i tot i que en tinc més de la meitat no asseguro que entri dins de l'any.

  

D'aquesta petita llista hi ha  alguns títols per anar sobre segur com poden ser la Läckberg i en Camilleri. No em canviaran la vida però sempre són lectures entretingudes i solvents.  He descobert  noves autores:  Allende, Tina vallès, Stephanie Lehman , Katarina Bivald i Gillian Flynn.  El de l' Allende no em va agradar , no hi vaig entrar gens ni mica. Però em van sorprendre gratament  La llibreria dels finals feliços i La botiga vintage. Victus  també em va agradar pel to en què està escrit. Dies de Frontera i L'home que perseguia el temps em van entretenir però em van agradar tant com els llibres anteriors dels seus autors ( tots dos m'havien entusiasmat amb la seva primera novel·la)

Bé, bon any i bones lectures!

Bon Nadal

Sortida a la muntanya: el desenllaç

 Últim capítol de la trilogia Sortida a la muntanya.

Capítol 1.
Capítol 2.

El camí segueix baixant ben dret i decidit: herbes i roques molles per totes bandes. Semblava que teníem Ribes a tocar però tal i com passa sovint a muntanya cal fer unes gran voltes per aconseguir un descens segur. Segur? Potser no tant. Amb en Martí sempre portem uns metres de distància que ens permeten portar la Bruna deslligada i anar tranquils que no molesta a ningú. Així doncs és normal que hi hagi moments que ens perdem de vista. Aquesta vegada però triga molt... envio la Bruna a veure què passa i no torna. Ja hem veus girant cua i cap a  munt. El veig ajupit en una postura una mica estranya i apreto corre.Sento un crit.

-NO! tranquil·la , se m'ha descordat la bota.

I seguim el descens cap a Ribes, cada vegada més costerut .  Per segona vegada en Martí em queda molt lluny i la Bruna corre d'un a altre. Aquestes botes que es descorden tant se les haurà de fer mirar. 

-Martí!

Sense resposta

-Martí?!

La Bruna que em ve a buscar. Torno pujada amunt i em trobo aquest panorama.

Aquesta vegada no són les botes. Una pedra extremadament llisa, una relliscada i un gir estrany del genoll fan que em pregunti si tindrem cobertura i com podem podrem tornar. En Martí diu que em vaig quedar blanca de cop quan el vaig veure a terra. Després de l'ensurt inicial en Martí diu que es veu amb cor de continuar, que potser només serà una estrebada, però millor seguir ara en calent que esperar una estona. Coix i com pot continua el descens fins a Ribes, encara una hora  de camí ben bona. 

Arribem a Ribes i ens cal arribar el tren, en Martí segueix amb dolor i el cotxe està a l'estació de Planoles. Ens indiquem malament l'estació i després d'una bona caminada ens adonem que ens han enviat a l'estació del cremallera. Girem cua i cap a buscar la RENFE. Arribem que  el tren fa poc que ha sortit i el proper encara trigarà 3 hores a passar. Decidim tornar fins a Ribes a dinar. i fer temps. El genoll es va refredant i no millora. Després d'un dinar reconfortant agafem el tren i arribem a Planoles. Un cop al cotxe tornem a Ribes a buscar una farmàcia per fer els primers auxilis. La carretera de Toses es massa per mi, fins i tot els ciclistes corren més que jo en baixada. Amb l' anti-inflamatori i  una cremeta tornem a Toses.

El genoll no va bé i la nit no és la més tranquil·la que hem tingut. A les 4 de la matinada no podem dormir i acabem fent un resopo o un esmorzar molt d'hora amb cafè descafeïnat i coca. L'endemà al matí el genoll segueix malament i recollim els trastos i anem cap el metge.  Cada vegada l'hi fa més mal, està inflat i la cosa no pinta bé. El metge ens diu que serà el menisc, que ens cal una ressonància per confirmar-ho i una visita al traumatòleg.

La ressonància triga uns dies a estar a punt i quan el traumatòleg el visita esperem que només es tracti d'un pinçament del menisc i que no estigui trencat.Els dies que han passat esperant els resultats en Martí ha millorat. La inflamació és menor i ja no l'hi fa tant mal... així doncs esperem bones noticies. El trauma fa seure en Martí a la camilla, l'hi comença a regirar la cama en postures impossibles i conclou:

-El problema no és el menisc. El menisc està bé!

-Què!?- contestem els dos al uníson no sabent si el que ens deia eren bones o males noticies.

-Tens una distensió  de lligament creuat intern.

 Apa, lesió de futbolista! En Martí segueix portant-se bé i el genoll de mica en mica es va recuperant... però trigarem un temps llarg a poder tornar a la muntanyeta i fer una nova ressenya.

Calendari d'advent

 El proper capítol de la sèrie Sortida a la muntanya haurà d'esperar un parell de dies. Si voleu podeu aprofitar per veure els capítols anteriors.

Aquest any encara ens hem decidit més tard que mai però finalment el calendari d'advent torna.

Qui s'hi anima?

Us podeu apuntar al blog de l' Assumpta, aquí mateix o al propi calendari . Si voleu saber com funciona només cal que aneu a la pestanya Col·laboreu.

Sortida a la muntanya: Excursionistes de pa sucat amb oli

Continuació de Sortida a la muntanya: Kamacus

Aclariment del post anterior:

 Els Kamacus som nosaltres. 

Aclariment a aquest post:

XeXu, ens hem apropiat del teu nom però nosaltres sí que som de pa sucat amb oli.

Des de l’estació de l’estació de trens de  Planoles a l’inici de la ruta hi ha una pujadeta,tot escales i cap a munt. No està massa clar el punt de partida però trobem la font de la Serra que ens indica el principi del camí. 

 

La primera part fins a travessar la carretera de la collada transcorre entre camps i herbes molles per la pluja del dia abans Hi ha boires altes  entre les muntanyes però fa sol i s’hi està bé. Travessada la carretera seguim la pista ascendent que porta fins al poble de Ventolà. Tot molt suau, fàcil i tranquil.

 

 

Sortint del poble trobem el corriol que ens portarà fins a les mines de  Can Paloca.  Aquí el camí  ja no és tant clar i hem de parar atenció a les marques grogues que ens indiquen la ruta; ja que si te les saltes  pots posar-te en un fangar. En el nostre cas, literalment. El camí semblava que girava cap a la dreta i allà hi havia una gran bassa. La Bruna hi va entrar i era tot fang i bastant profunda , mig pam com a mínim. Si ets a mig camí i et trobes un obstacle així, mires de sortejar-lo com pots perquè tornar enrere es fa molt feixuc. La bassa ocupava tot el camí i més, i al voltant tot eren arbres i esbarzers. Així doncs ja ens veus fent equilibris... 

Després d’una bona estona, sabates xopes i  esgarrinxades , arribem a l’altra banda apunt per continuar. Encara no hem fet 30 metres veiem que el camí es va tancant al voltant nostre fins que ens és impossible avançar.  Alguna cosa no hem fet bé! Ja ens veus doncs tornant enrere , repetint la bassa i a buscar on ens hem equivocat.  No ens costa massa trobar de nou el camí ,si no contem la mitja hora perduda .

Ribes al fons, al fons de la vall

Anem jugant a cuit i a amagar amb Ribes que es va veient a estones molt al fons de la vall. El camí no  hi ha maneres que  emprengui la baixada, fins que s’hi decideix i hi  ho fa amb ganes.  El pas s’ha convertit en un camí de cabres; tot rocs, pedres molles , arbres i matolls. La Bruna corre contenta amunt i avall com una desquiciada. Ella és quatre per quatre però nosaltres no,  trobem a faltar el pals que ens hem deixat al cotxe. No hi pensem mai  i algun  dia els trobarem a faltar. Serà avui?

Continuarà....

Sortida a la muntanya: kamacus!

Fins l'últim moment no vam saber si hi aniríem o no . El temps era insegur i fins a mitja setmana no  va semblar  que aguantaria. Anar a muntanyeta si plou no té tanta gràcia. Finalment vam decidir pujar al Ripollès, vam enviar un Whatsapp a la nostra casa rural de capçalera i el divendres després de la feina: roba, alguna cosa per sopar, la Bruna i cap a munt s'ha dit.

Vistes des del llit a Ca la Martra

Divendres mentre pujàvem plovia i vam arribar a lloc tardet i cansats. El temps just per sopar i anar a dormir d'hora. Quan tens gos, abans d'anar dormir toca el ritual de treure'l. Normalment fa mandra però allà dalt menys. No cal lligar-la , ni fer una caminada per trobar un espai amb herbes i sorra. Tot el que necessites és la bossa  per recollir les caques de l'animalot  i la càmera. Sí , la càmera ! Sinó has de tornar enrere a corre-cuita per poder fer una foto a una preciosa salamandra.

Una salamandra prenent la fresca

Dissabte matí. El dia s'aixeca amb boirines i fresc però amb prou bon temps fer una caminadeta. Ruta decidida! Cotxe fins a l'estació de Planoles i caminada fins a Ribes de Freser. Tornada amb tren fins Planoles altre cop.  Els d'Itinerannia diuen que seran unes 3 horetes i un camí fàcil. A dinar a Ribes i a la tarda ja veurem.

Comencem la caminada a l'estació de Planoles amb moltes ganes d'aire pur i fotos de tardor però cal comptar sempre amb l'inesperat.


Continuarà...

Els panellets 8.0

Com cada any una nova entrada de panellets.

Super postal d'aniversari

Aquesta és la segona postal d'aniversari d'en Martí. Aquesta sí el dia que tocava.

Postals bessones

En Martí la seva germana fan anys en pocs dies de diferència i sempre ho celebrem plegats. Per tant, dues postals quasi bessones amb els seus corresponents sobres.

Maten per encàrrec?

Ahir van tocar manualitats

Normalment faig les postals de felicitació casolanes i ahir no va ser una excepció. Uns amics han tingut una nena  i vaig fer la postal perquè poguéssim signar tota la colla. També hi vaig fer un sobre una bossa ( que no vaig recordar de fotografiar a conjunt).

Sóc lenta fent aquestes coses perquè sovint no tinc una idea de com vull que sigui fins que no m'hi poso . No sóc especialment manetes i faig el que puc ( idees en tinc, però l'execució  no és el meu fort) . Tot i així, m'hi entretinc i passo una bona estona.  No hi penso sovint i moltes vegades no en faig fotos. 

Estava decidint si penjava el post o no i l' últim post de l' Assumpta m'ha fet " envejeta" i m'he decidit a penjar-les.

V

Sortida familiar, amb molta alegria i ganes de compartir. Tots pendents de les 17:14.Arriba el moment , i el mosaic és a punt, els crits d'independència cada vegada més forts i els Segadors que no et poden deixar indiferent.  El whattsapp permet compartir amb els que  no han pogut venir els moments intensos i  la televisió al mòbil et fa veure  que sí, que la senyera es veu perfectament:. Ho hem aconseguit. No em pensava que fos possible;  no que omplíssim Diagonal i Gran via , això sí ,sinó organitzar tota la gent que erem perquè la imatge fos clara.

Espectacular, emocionant, emotiu, una festa i un clam: 

volen votar,  volem decidir, volem ser independents!

Bona diada! Ens veiem a la V

Ara fa un any

Tripadvisor

Aquesta  és la resposta dels Senyors de Tripadvisor quan fas una ressenya en català. N'hi he fet unes quantes sobre les nostres últimes vacances . Totes  en català i  totes bones menys aquesta. A la resta m'han contestat que ja les penjaran i a aquesta la resposta ha estat:

Dear TripAdvisor Member,

Thank you for taking the time to write a review of City Sightseeing Naples on TripAdvisor.

At this time we do not accept reviews written in the language used in your review submission. Please resubmit your review in one of the following languages:

Arabic
Chinese
Danish
Dutch
English
French
German
Greek
Indonesian
Italian
Japanese
Korean
Norwegian
Polish
Portuguese
Russian
Spanish
Swedish
Thai
Turkish

We look forward to seeing your contributions to our community.

Best regards,
TripAdvisor Support Team

[157]


---original user review-----

Subject: City Sightseeing Naples
Location: Naples, Province of Naples, Campania, Italy, Europe
Title: Fatal relació preu- horari
ID#: 223676109
La pitjor experiència que hem tingut en autobusos d'aquest tipus. Només és útil si vols visitar la ciutat en autobús i no fer cap visita als llocs turístics que et proposa. Les 24 hores ( 22 € per adult) es redueixen a poc més de 7. Els horaris són rídiculs si tens la intenció d'utilitzar-lo com a mitjà de transport per fer visites només són de 9.30 a 16:50 en ple més d'agost! . L'única formula per treure'n profit és si les 8 hores les passes a l'autobus sense baixar, és de nul·la utilitat per qualsevol altre tipus de visita. 

 No sé on hi ha el problema perquè ho entendria si la traducció la fes una persona però fan servir un programa per tant no té més complicació que utilitzar el google translate. No m'ha agradat! El Booking en canvi va penjar una resenya de l' hotel que va fer en Martí sense més complicacions.

Aniversari .Upps,anem tard!

Aquest  matí he recordat que ahir va ser l' aniversari del blog i m'he vist amb l'obligació d'escriure un post. No en tenia masses ganes i ha sortit això: 

Aquest pobre blog cada vegada està més abandonat; és el segon any consecutiu que ens oblidem del seu aniversari .Amb aquest són 7 anys de blog, tot i que els últims han anat a menys encara seguim per aquí.

2007
2008

2009

2010

2011

2012

2013

Gràcies a tots els que encara teniu la paciència d'anar passant per casa... 

En Martí m'ha dit que era un post molt pobre per un setè aniversari i que potser que m'ho curres una mica més, i tenia raó. Em diu fes un rànquing del més vist, el més llegit... alguna cosa així .M''he posat a buscar i he trobat algunes coses curioses.

El post amb més visualitzacions. Fent el repàs he vist que acostumen a ser posts de ressenyes de llibres o  sobre manualitats. Suposo que són els més habituals de buscar a la xarxa i dels que tenen menys comentaris. Però tot i així el post amb més visualització no  m'hagués imaginat mai que fos el que ha sortit...  un post sense cap transcendència i que tampoc té res d'especial. Era aquest. 

Tot i així hi ha altres post amb moltes visualitzacions que m'agradaria destacar perquè em fa especial il·lusió:Un parell són de les paraules encantades. Alguns recordareu que vaig tenir una temporada on  feia de tant en tant algun post sobre frases fetes o paraules  que es van perdent. Doncs algun d'aquests posts són dels més vistos: Esperit de vi i  Fer catúfols. 

El post amb més comentaris per mi és un post molt especial perquè sense esperar-m'ho es va convertit en viral  ( pel que és el blog, entenen-nos ). Alguns de vosaltres potser ho recordareu  es deia Paraules i estava escrit a mà. De tot plegat en van sorgir un munt de posts i finalment el recull virtual de les lletres d'una bona colla de blocaires.

El blog ens ha proporcionat  alguna sorpresa inesperada com les dues  vegades que un dels nostres post va sortir al diari Avui al suplement de Cultura. ( en els enllaços a la pàgina dos del suplement de cultura, la 70 del PDF)

Curiositats: llibres de segon ull

I així va començar tot.

També va ser una sorpresa quan  després de queixar-nos d'uns errors en l'edició d'uns llibres ens vam convidar a  visitar les instal·lacions de Liberduplex per veure com era el procés de fabricació .

També hem documentat vacances, sortides, cuinetes i fins i tot situacions una mica més complicades

Així doncs, hem tingut 7 anyets amb'una mica .El més interessant d'aquest món és el fet de conèixer un munt de gent interessant i que ens aporta un visió de la vida i del món diferent. Moltes gràcies per les vostres visites i especialment pel comentaris.

Ara només cal que prengueu una mica de coca i a celebrar-ho. Hem pensat en posar-hi uns panellets, que ja són clàssics, però a l'estiu...

 

Mòbil

Hola!

Si encara queda algú de tant en tant passi pel bloc ,tot i el nostre abandonament, necessitem opinions. En Martí  ja fa un temps que és un quisqui i ara ha de canviar de mòbil i  no tenim massa clar quin escollir. Jo no sóc de massa ajuda perquè sóc una enamorada de l' I-phone i no tinc criteri ni coneixement per valorar la resta.

El nostre primer mòbil i era en català!

Us donem quatre idees per si us poden ajudar a saber què necessitem. En Martí fa servir el mòbil bàsicament per trucar, baixar correu i enviar Whattsapp. De música i fotos n'hi té poques però algunes sí que l'hi agrada tenir-les. El que busquem és:

•  Bona capacitat d'emmagatzematge ( mínim 8G). L'actual l'hem de canviar perquè té tant poca memòria que no aguanta ni una actualització del Whattsapp.
• 4G si és possible. Intentem fer  durar el mòbils i és interessant  per més endavant.
• Velocitat del processador i qualitat de la càmera acceptables.

Tampoc demanem tant, oi? Qualsevol opinió serà benvinguda.

Perduda. Gillian Flynn

Fa dies que no faig cap ressenya. En tinc 4 de pendents i miraré d’enllestir-les totes abans d’acabar el llibre que estic llegint.

Perduda. Gillian Flynn 

L’ Amy desapareix el matí del seu cinquè aniversari de noces. Com cada any l’ Amy havia preparat un joc de pistes com a regal pel seu marit Nick. Aquest any però l’ Amy ha desaparegut i hi ha senyals de lluita al menjador de casa. La policia comença la seva cerca i troben la primera pista de l’ Amy. En Nick la segueix i anirem descobrint que res és el que sembla. En Nick, tant encantador comença a ser cada vegada més sospitós i l’ Amy... ui l ‘ Amy! 

Es tracta d’un thriller psicològic on els dos personatges principals i diuen la seva. En Nick i l’ Amy ens expliquen la seva història, com es van conèixer, com van ser parella , com i quan van abandonar Nova York per traslladar-se a la riba del Mississippí. A mesura que passa els dies anirem coneguent millor tots els personatges i les seves motivacions. 

 Un bon llibre, amb una trama ben lligada, girs inesperats i personatges complexos. Es deixa llegir.

Una veritat delicada. John le Carré

Que busquem a un llibre? Que ens entretingui i que ens faci pensar. Amb aquesta premissa podem dir que aquest  és un llibre que reuneix els requisits perquè li donem el vist-i-plau .

En aquest llibre l’autor ens endinsa a la tèrbola lluita global contra el terrorisme global, on s’utilitzen  tant recursos públics i privats, no necessàriament amb els mateixos objectius ni paràmetres. I què passa quan una operació per capturar un important comprador d’armes jihaidista potser no ha sortit tant bé com estava preparada? Què fan les persones que saben o sospiten què ha passat? Com reacciones davant dels esdeveniments? En aquest llibre veurem  la historia de dos personatges en aquesta situació, on mica a mica anirem estirant del fil.

Però sobretot ens deixarà la idea de com funciona aquesta guerra, amb nous mètodes o potser els mateixos de sempre adaptats als nous temps. Reflexions sobre fins a quin punt hi ha línies vermelles que es poden creuar o no, i sobre la relació dels estats i els seus serveis d’intel·ligència  amb organismes de defensa privats, i  sobre la política actual.

Ossos al jardí. Henning Mankell

Penúltim llibre de la Sèrie Wallander, però és un llibre que només s’havia editat a Holanda. I per qualsevol que hagi llegit els seus llibres, tots o algun d’ells, una gran oportunitat.

És un llibre curtet, no tenim un cas complex,  difícil de seguir sinó que tenim un llibre entretingut, on barregem l’intringulis d’un cas ben tramat amb les entranyables virtuts i mals del protagonista. Un llibret que per si sol val la pena llegir, siguis o no siguis seguidor d’en Wallander. De fet, si n’ets seguidor, no és que valgui la pena, sinó que és imprescindible. Perquè a més, el llibre porta un postfaci, unes quantes pàgines on Mankell ens mostra unes reflexions de perquè va crear el personatge i  com ha triat els temes . Ens exposa com ha modelat en Wallander i l’ha canviat al llarg del temps com ens passa per qualsevol de nosaltres i perquè  ja no escriu més llibres seus.

Em repeteixo, cal llegir-lo