Sense títol. Andrea Camilleri.

Em sap greu dir-ho però no m’ha agradat. S’ha m’ha fet llarg, feixuc i sense ritme. M’encanta Camilleri quan escriu les històries de Montalbano però amb aquest llibre no ha aconseguit enganxar-me.

Sud italià, principis del SXX. Enfrontaments continus entre comunistes i feixistes. Una colla de feixistes decideixen apallissar un comunista, amb la mala sort que un d'ells acaba mort pel tret d’un dels seus companys. L’acusació recau sobre la víctima. La novel·la fa una recorregut des del moment dels fets fins al final del judici. Utilitza recursos com retalls de diaris, declaracions policials, guions cinematogràfics... per anar explicant la història. Suposo que són aquest recursos literaris el que m’ha cansat.

No dic ni que sigui un mal llibre, ni que estigui mal escrit; però a mi no m’ha agradat. M’hauré de conformar amb els llibres del comissari Montalbano.

Imatge:Andrea Camilleri visto da Giuseppe Veneziano in un disegno originale (da Stilos, 02.10.2001)