Que s'han pensat! Però que s'han cregut?! Dir-me que no a mi, la millor soprano de tots els temps. Jo que he cantat a l'Opera de Paris,a la Fenice , jo que he rebut les millors crítiques i els millors elogis. Dir-me que no a mi, a Mi! Que sóc de caràcter difícil? Jo, de caràcter difícil.! Que dotze dotzenes de roses vermelles i una ampolla de Don Perignon els dies d'assaigs és excessiu? Però qui es pensen que sóc?!!
-Roland, porta'm a l'Hotel! I sense sotracs, que se'm desfà el pentinat!
Sí! té cara de superba...
ResponEliminabreu però concís!
m'ha agradat.
jejeje, molt divertit!!
ResponEliminacertament, hi ha un cert deix d'altivesa... tot i així, és allò que la fa atractiva, o si més no, interessant!
ResponEliminafelicitats, bon relat! :)
Hehehe molt divertit! Ras i curt...
ResponEliminaBé, dotze de dotze i cada dia si que poder són masses no?
ResponEliminaPerò es que les dives ja ho tenen aquestes coses, Roland més a poc a poc, t'he dit!
M'agrada.
Ja ho he dit jo en algun altre lloc que aquesta dona té un posat molt tibat, i que sembla una mica creguda. Molt ben vist, una bona proposta!
ResponEliminaMolt divertit! Crec que tots plegats us supereu cada relat conjunt. Estic al·lucinada per tot s els que he llegit.
ResponEliminaRealment el teu és una molt bona interpretació del quadre. Amb aquesta cara de dur un rei al cos que fa...
Ah! I no sé què diuen els homes, però jo no la trobo pas atractivs com diu la Clarissa. El quadre és bonic, però ella... ves!
Curt, concís, clar i original. La veritat que, queda clar amb aquesta mirada un toc d'orgull que, en el fons, el podriem buscar fins i tot dins nostre. És una dona desconeguda, guapa, elegant, amb mirada "per sobre les espatlles" i altiva, però no deixa de ser humana... Sigui com sigui, al meu parèr és un bon relat! M'ha agradat molt!
ResponEliminasí que té cara de diva, ara que ho dius...
ResponEliminaDivertit, però no sé pas, jo li trobo una retirada a la Montse del Solso dient amb la cantinella: de primero: macarrons, amanida, arrós a la cubana i empedrat de cigrons. Quina cara ha de posar la pobra dona?
ResponEliminacom pot ser desconeguda i ser la millor soprano de tots els temps? Aquesta dona no te avia. I només la coneixen a la seva casa ;P
ResponEliminaPetons
he,he,he... Molt divertit, i ben trobat això de fer-la diva, li va al pel.
ResponEliminaEt felicito, genial!
Retalles el relat com si les tissores seguisin les línees marcades i no et deixes l'striptis final: ...que se'm desfà el pentinat./ Sintetitzat i acolorit./ M'agradat.Per mí perfecte.L'avi Anton.
ResponEliminaVés, jo hagués dit que aquesta noia fa més aviat pinta de contralt.... xDDDD
ResponEliminaM'ha agradat, pobra, mira que no donar-li el seu Xampany... xDDD
I tant que té bon caràcter... i ara voldria un Ferrero Rocher, oi?
ResponEliminaEncara que pugui semblar exagerat, jo el trobo molt creïble. Molt bé.
jajajaj molt bonic gracies pel relat. Mira que si cau del carruatge i s'embruta de fang encara riure mes
ResponEliminaA mi també m'ha semblat molt divertit! Una cantant d'òper amb els fums pujats!
ResponEliminaDotze dontzenes de roses, sí, que són moltes!!
Molt bé, breu, prò molt bo! :)
Caram! Ara que me la miro altra cop, si que té un punt de diva. El relat és creïble i m'arrenca somriures. Salut!!
ResponElimina