El post d'avui té normes :una és que es tracta d'un post de felicitació i l'altre és que l'he d'escriure i penjar abans de les 3 de la tarda. Potser que m'expliqui.
Ahir a la nit vam tenir sopar. Unes quantes vegades l'any ens trobem amb el companys de facultat d'en Martí, són amics de tota la vida i com a tals tenen les seves normes tàcites ( que alguns no hem signat i hem de complir!!!). Una d'elles és que pels aniversaris s'ha de fer una dedicatòria a la postal . Una vegada el cafè ja és a taula, arriba el moment tràgic, algú treu la fatídica postal i es demana qui te un boli. Aquest és el moment que la postal comença a passar de mà en mà i les frases típiques sonen:
-Comença tu, que jo estic pensant...
-uff no estic gens inspirat/ inspirada
-Tu escriu, que jo signaré el que posis ( les parelles són així, ho compartim tot!)
Ahir la cosa va anar una mica com sempre, la postal va aparèixer i les frases es van succeir però no teníem cap idea i vam optar per posar l'adreça del blog i dir que avui hi trobaria la felicitació. Així doncs:
Felicitats Loli!!!
Seguim sense saber què posar a la postal, i estem pitjor que ahir .Portem una soneta a sobre! Si voleu veure el post del vostre casament el teniu aquí i a veure si deixeu un comentari i veniu a veure'ns més sovint .
I vosaltres, com aneu de normes amb els amics, aquelles coses que repetim sempre, que ens fan mandra però que si no fessin trobaríem a faltar?
Ostres, em sembla que aquestes frases que dius són universals, es diuen cada cop que s'ha d'escriure alguna cosa. Jo no les solc dir massa, perquè tinc rotllo per estona.
ResponEliminaHo trobo una manera molt original de felicitar l'aniversari, així que arribo abans que ella, i puc dir: Felicitats Loli!
Jolín Mireia! Quina manera més universal de felicitar algú i sobretot privada! Amb la vergonya que a mi em fa que la resta llegeixi el que he escrit. Últimament de postals així no gaires, pocs amics em queden i els que queden ja no ho fem!
ResponElimina