No em pensava que fer de pagès fos tant sacrificat. Sembla mentida, com una feina que sembla d'allò més bucòlica i natural ,es pot convertir en tant estressant. Viure pendent dels horaris dels animals no té res d'envejar a estar pendent de l'horari d'entrada de l'oficina. Per si no n'hi hagués prou ,les collites també necessiten de la teva atenció constant per tirar endavant aribar a bon port. Tot plegat semblava molt fàcil abans de posar-m'hi; però ara ,en ple procés, és més complicat del que em pensava: plantes i animals no fan festa en cap de setmana i has de seguir treballant mentre la resta de la població es pren els seus dies lliures.
Una cosa que m'ha sorprès positivament és el pes tant rellevant del treball en equip; la cooperació es bàsica per tirar endavant. Ens cal l'ajuda de tothom per aconseguir qualsevol nou projecte i els diners sempre fan curt i sense la bona voluntat d'altres pagesos , no sé pas on estariem.
Tot plegat em porta tanta feina que em treu hores de son i de blog, però tot és qüestió de temps i tornaré a ser la d'abans. Bé, aquí us deixo una imatge àrea de les meves propietats , virtuals.
Ostres, sense haver-m'hi posat mai, no tinc cap dubte que la vida a pagès ha de ser infinitament més dura que la dels "oficinistes"!
ResponEliminaPS: La vida a pagès... virtual, no, aquesta no crec que sigui taaan dura com la real :)
Massa gent creu que un pagès viu una vida bucòlica i gaudeix d’un treball relaxat. Els que som de poble coneixem el fotut que és haver de treballar seguint uns horaris i unes dates que marca la terra –o els animals- i els que et marquen les confederacions de regants i els ajuntaments, que de vegades són molt “curiosos”. I no cal que parlem del que li paguen al pagès pel fruit –mai millor dit- del seu esforç. Irrisori.
ResponElimina*Sànset*
Busca un tros de terra i ves a fer de pagès i no aquesta cosa del "feisbuc", hombre! així em podràs donar a tastar els teus tomàquets i mongetes.
ResponEliminaImagina!! A la meva germana se li van podrir unes albergínies i la pobre va tenir un disgust!!
ResponEliminaPerquè ella, a més de pagesa, porta una cafeteria, saps?... Bé, una no... en porta tres o quatre...
Ara bé, m'he mort de riure amb el comentari de la Joana... Vinga, Joana!! Ànim!! tu a per la Mireia i jo a per ma germana!! Han estat abduïdes! Ja no són elles!!
Ferran i Sànset: tot i que el meu post era en conya per tant enganxada com estic a la granjeta del face; teniu tota la raó del món. La situació de la pagesia és més que preocupant.
ResponEliminaJoana i Assumpta: proveu-ho és molt entretingut i a més es treball cooperatiu. Assumpta, jo també tinc una cafeteria i la tinc de mona!
Mireia...primer em pensava que t'havies tornat pagesa de veritat :)
ResponEliminaJejeje ella canvia el terra, les cadires, no sé quants fogons té... Ep! si necessites "veïns" per alguna cosa només m'ho has de dir que ella estaria encantada, t'ho dic de veritat :-DD
ResponEliminaPer cert... on és aquesta imatge aèrea de les teves plantacions? ;-))
ResponEliminaAra sé perquè em vaig esborrar de facebook, hihihi.
ResponEliminaÀnims i que vagin bé les collites i sobretot cuida també dels animalons. Pobrissons.
:)
mmm, em sembla que ja tinc prou feina en fer que els clavells moro que vaig plantar fa una setmana arribin a alguna cosa com per ficar-me en aquesta vida de pagés.
ResponEliminaara he vist la llum, però, i entenc perquè de tant en tant hi ha gent que demana coses de la granja!
A vegades no puc tenir al dia el bloc ni les lectures blocaires, només em faltaria això! Passo, passo... :P
ResponEliminaJo també passo, amb la realitat en tinc de sobres, només em faltaria posar-me a criar porcs i gallines ara!!!hehe..
ResponEliminaQue et diverteixis, noia!!
això d'enganxar-se a depèn quines coses és el que tè... que et treu temps :)... a mi em passa igual (no amb la pagesia virtual, però... :P)
ResponEliminaAi que jo m'ho havia cregut jajaja.
ResponEliminaPerò et puc assegurar que és molt dura la vida de pagès i tenint animals a la vida real :)
Kweilan: pobrets animalons i plantetes si haguéssin de dependre de mi!
ResponEliminaAssumpta: veig que anem tots bojos fent reformes, jo acabo de convertir el meu en un japonés,m'ha quedat de mono!
-assumpta-: amb els virtuals més o menys vaig fent.Jo volia esborrar-me i mira com he acabat!
rits:jo tampoc no entenia la meitat de les coses penjades al face, ara sóc jo qui penja tonteries d'aquestes
Rita: ja ho veus tinc el blog i el llibre abandonat i tot per culpa de face!
Tonina:si de divertir-me em diverteixo; però tinc la resta de coses mig abandonades
Ma-poc:jo és que m'entretinc amb qualsevol cosa
bajoqueta:home de pagès no hi entenc massa però de aixercar-me d'hora a passejar la gossa, una mica ;)