Els signes de puntuació tenen el seu intringulis ( apa! aquesta serviria com a paraula encantada), no és fàcil utilitzar-los i sovint dubtem del seu ús correcte. Les normes de puntuació són un misteri per mi. Acostumo a puntuar més per intuïció que no pas per coneixement. Aquesta no és una estratègia aliena al meu tarannà, també ho faig amb l'ortografia o els pronoms febles. Tot i això reconec que les normés ortogràfiques són relativament fàcils d'aplicar ;sempre i quan estiguis disposat a fer un petit esforç. Són clares, concises i com tot ,tenen excepcions que pots memoritzar. Però les normes de puntuació són d'un altre món. Mentre que l'ortografia és quelcom intrínsec del propi llenguatge, esta relacionat amb la paraula; les normes de puntuació ho estan amb el context i suposo que rau aquí el quid de la seva dificultat.
Aquest era l'inici d'un post per explicar que no utilitzo gairebé mai el punt i apart. Que sovint he de tornar enrere en el text per posar-los i que faig el canvi de paràgraf, així a la brava ... però em sembla que es quedarà en això; en un inici. Ja ho he comentat altres vegades però sóc molt mandrosa en això d'escriure. Tinc tots els defectes que us pugeu imaginar i això fa que obri la pantalla del word i escrigui els posts d'una tirada. Torno enrere , canvio alguna cosa, reviso la ortografia... però mai trigo més de mitja horeta ( i sóc molt generosa) a escriure un post. Si el començo i no l'acabo, cal que el torni a començar perquè no en sé seguir el fil. I això és que ha passat amb el text de dalt. Divendres vaig començar a escriure, va arribar el sopar ( pizza) i el vaig guardar, ara però sóc incapaç de reprendre'l . Això em passa sovint, tinc una idea però no sóc constant. Em passa tant en els meus posts com amb les propostes que corren pels blogs i que trobo interessants, per exemple ; he fet tard a enviar un conte pels 365 de la Bajoqueta. Vaig fer un post fa quasi un any sobre això i ja no hi sóc a temps... doncs, res no hi puc fer més. Si algun altre dia m'inspiro miraré d'explicar l'intringulis dels punt i apart.
PS. La foto estranya és culpa de l'Assumpta ;))
Les sabates són una passada! Sense arribar als extrems de la Imelda Marcos, són una de les meves passions que no puc pagar...
ResponEliminaEls punts i apart jo els poso a les relacions; sempre són menys agressius que els punts i seguit. Ara, que com un punt i final quan és necessari, no hi ha res!
Si tu no saps com puntuar, alehores, jo, ja ni t'explico, punt, coma, punt i coma, punt i apart, dos punts.
ResponEliminaEi quines sabates noves més xules! ara si les veig no me les compraré, jejeje.
Jo trobo molt difícil de vegades puntuar correctament perquè a part de les normes també hi ha alguna cosa subjectiva al posar-los. Les sabates, xulíssimes!
ResponEliminaShhh... entre tu i jo... parla amb la Bajoqueta. No t'asseguro res, però pot ser que pugui colar un dels teus contes en alguns dies que van quedar vacants. Penso que ja estan plens, i això que et dic és totalment il·legal, però parla amb ella, que mai se sap.
ResponEliminaNosaltres fa mig any que ens comentem "a veure quan escrivim el conte". I mira, també hem fet tard!
ResponEliminaArriba un punt –mai millor dit- que els signes de puntuació acaben esdevenint quelcom més estètic que funcional. Som gent curiosa i la intuïció acostuma a anar per davant de la norma.
*Sànset*
Ai, els posts... Què xulo és escriure'ls, però quant de temps (em) prenen! T'envejo aquesta capacitat de posar-t'hi i liquidar en mitja hora, Mireia; de debò, eh? En el meu cas, normalment en tinc quatre o cinc "en conserva", que se suposa que acabaré més endavant; al final, l'actualitat els acaba deixant sempre allà, del tot congelats, mentre altres els passen al davant.
ResponEliminaSabates estiuenques? Ja el teniu aquí? (l'estiu, vull dir)
Jo amb el que tinc problemes és amb el punt i coma i ho he resolt no posant-ne mai... :P
ResponEliminaLes sabates divertidíssimes! hehehe
Jo em vaig posar les piles quan feia COU. veuràs , Mireia, el profe de català em va amenaçar de SUSPENDRE'M si no emprava bé els punts i les comes, i mira tu si em vaig espavilar!!!
ResponEliminaUaaaaaaaaalaaaa quina xulada de sabates!!! :-DD M'encanten... total i absolutament precioses!! :-)
ResponEliminaAh, jo sóc la reina del punt i a part, així que vigila, eh? :-DD
Entra al meu blog i veuràs que ben separadet tot per paràgrafs... i, després de cada punt i apart, dos espais, clar, que quedi fàcil de llegir.
Si alguna vegada entro a algun blog i hi ha posat un post llarg i no va separat per paràgrafs, a no ser que el tema m'interessi moltíssim, té tots els números perquè passi de llegir-lo... i és que, ja prou cansat per la vista que és llegir de la pantalla perquè, a més, no et facilitin una mica la feina amb separacions ben posades ;-))
I... res... que... són unes sabates GENIALS!! ;-)
sí sí sí, les sabates xulissimes! ens pots dir ón les has comprat...????
ResponEliminaa mi em passa el mateix amb els posts i les idees. Els punts i a parts, signes, o altres encara vaig fent, tot i que ho poso com em sembla, no perquè sàpiga com van. Ah, i les sabates molt xules jeje, ja m'ha fet pensar en l'Assumpta jeje. Petons!
ResponEliminacadascñu té els seus intringulis!! no passa res!
ResponEliminaa mi em passa que em venen els posts quan no els puc escriure i llavors quan em poso davant del word, res, no surt res. (per molt que apunti coses a les llibretes. mai em queda la idea que havia tingut)
un signe fantàstic ; m'encanta! el posaria sempre, i mira que és complicat fer-lo servir!!!
molt xules les sabates!!!
Ai sento dir-te que has arribat tard... ja sabia jo que passaria això... mira que heu tingut temps en un any eh! jajaja.
ResponEliminaLa veritat és que cadascú puntua d'una manera, però l'important és que s'entengui :)
ey!!! de pura casualitat, he trobat les sabates!!!!! decathlon.be!!!!!
ResponEliminamontse