Ho sento, sé que he estat desapareguda des de finals d'agost ( els post dels llibres han salvat una mica la inactivitat) però la primera quinzena de setembre a la feina és mortal. Acabo de contestar els comentaris dels últims tres post, amb retard però ho he fet. Demà miraré de fer una entrada. Se m'acumula la feina! Acabo de fer una volta, rapideta, pels vostres blogs. Heu fet molta feina amb un parell de setmanes. La llista de post pendents és inacabable , a més a Relats conjunts ens han posat deures. Miraré de posar-me al dia i provaré que els post no vagin al paradís dels post perduts.
la imatge no té res a veure amb elpost, ni tant sols és de setembre, però tant poc text feia angunia tot sol i com que per poc temps que hi hagi, la Bruna sí que passeja... |
"tant poc text feia angunia tot sol" hahaha què bo!! ;-)))
ResponEliminaSón dies d'anar de pressa i arribar a pocs llocs. Benvinguda!
ResponEliminaA la tele quan han d'omplir un buit posaven minuts musicals, i tu ens poses fotos de la Bruna. Ja que tens poc temps, gràcies per passar per les meves cases.
ResponEliminaMolta feina! JA. A tot li dius feina, anar a passejar en cotxe per Catalunya.
ResponEliminaAssumpta: una mica d’angúnia sí, no?
ResponEliminaKweilan: gràcies. La setmana vinent ja serà més tranquil•leta, espero
XeXu: és que ne tinc un munt! la deveu tenir més avorrida. Pel carrer a mi no em reconeixeríeu però ala Bruna sí, segur.
Joana: ja t’ho diré quan dilluns et queixis!!!