Em va costar decidir-me. Feia temps que l’anava veient ressenyat a diferents blogs i finalment la recomanació entusiasta d’en Xexu em va fer acabar de decidir. No coneixia l’autor, ni tan sols l’havia sentit anomenar abans. Ja ho tenen això els blogs, et permeten conèixer llibres que possiblement no hauries escollit mai .
Jordi Recasens , fotògraf, marit d’una dona que no suporta, pare d’una filla a punt de mal casar-se porta una vida trista i poc interessant al garatge de casa seva. Durant el dia de casament de la seva filla ens descobrirà el seu present, però sobretot el seu passat. En Biel, una amic d’infància, ens portarà als fets ocorreguts a l’any 1977. Ens traslladarà la Figueres de la transició, a la manera de viure i veure el món d’uns adolescents i a la creació del joc de Whist. Aquell joc que va canviar les seves vides per sempre. De la mà d’en Jordi retornarem al present i coneixerem la Halley, una amiga de la seva filla que el portarà a fets i emocions oblidades.Diferents personatges, de d’avui i d’ahir, van prenent la paraula per explicar-nos una història, fresca, ràpida, plena de sentit de l’ humor i de referències musicals , cinematogràfiques i culturals. Els salts en el temps constants, les veus que parlen de manera pròpia fan que el llibre passi ràpid . Crec que ha estat un encert llegir-lo.
Jibarització: En Fi
no ho he pogut evitar ;)
Bé, tampoc no em sembla una crítica entusiasta, però m'alegro de que t'hagi agradat. Em sembla que a tots ens fa el mateix efecte i ens crida l'atenció les mateixes coses. Segueixo pensant que és un gran llibre, i ja en tinc un altre de l'autor a la lleixa de pendents, però penso que és tota una altra cosa.
ResponEliminaA mi també em va agradar força.
ResponEliminaAra tinc una llista molt llarga, però ja l'he vist molts cops... i ja me'n feu venir ganes.
ResponEliminaJo també m'alegro que t'hagi agradat, a mi no em va acabar de convèncer... Per això sempre està bé contrastar opinions. Ens llegim!
ResponEliminadarrerament me'l trobo molt quan entro a les llibreries, suposo que és perquè ha sortit l'edició de butxaca. Però de moment, crec que em resisteixo, malgrat el que diu molta gent. No sé, no m'atrau.
ResponEliminaTot i així m'alegra que t'hagi agradat, eh!!!
A mi em va agradar molt, tot i que la veritat és que em va agradar sobretot la frescor que desprèn al principi. Després, potser la sorpresa va deixar de fer efecte i el vaig acabar amb menys entusiasme del que l'havia començat. De tota manera, el recomano.
ResponEliminaHa passat a la pila dels eterns pendents, qui sap quin dia li arribarà el torn...
ResponEliminaXeXu: home, no et queixis que és culpa teva que llegís el llibre. Ja ens faràs la ressenya d'aquest altre i quan l’hagis fet i en facis una crítica entusiasta postes també el llegiré.
ResponEliminaKweilan: coincidim , doncs.
Carme: entre tots t’acabarem convencent i tu que llegeixes tant... dona un raconet sí que l’hi pots trobar.
Màgia: Tot plegat és qüestió de gustos, estats d’ànims o moments.
Rits: doncs si no t’atrau, busquen un altre! Serà que no hi ha llibres al món per ser llegits!
Txell: Tens raó al principi és molt original i et fa dubtar de cap on i de qui explicarà la història . Tot i així el final de tot també em va agradar molt. Em va sorprendre tot plegat.
Fe: ja ens ho faràs saber quan l’hi toqui. Amb tots els que corren per les teves mans deu ser molt difícil decidir-se.
Què és això de la "Jibarització"? Té a veure amb el llibre? :-)
ResponEliminaTé a veure amb el llibre. Segons el mteix llibre consisteix en esciure la primera i última paraula d'un llibre. Ho vaig buscar al DIEC i no existeix, per tant no sé si és una paraula inventada o no
ResponEliminaHe trobat això:
ResponEliminahttp://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1736
O sigui, empetitir... suposo que fas un llibre tan petit, tan petit que el limites a la seva primera i darrera paraula... :-)