Una bona recomanació de la Fe. Un llibre sobre la vida, no cap vida memorable o especial, sinó sobre la vida tal i com és. La Fe tenia tota la raó quan deia que els que estem en plena trentena ens sentiríem molt identificats. M’ho he passat bé llegint-lo, he somrigut molt i l’he acabat no tenint-ne ganes , que és un gran què. No volia deixar ni a l’Èlia, ni a en Bernat, ni tampoc al pare , ni a la tieta. Tinc curiositat per saber-ne més, per conèixer els carrers costeruts del poble i saber com s’arrepleguen les aulives. Amb un llenguatge viu i intens i amb un humor excepcional Marta Rojals ens fa tornar a la infantesa, passar per l’adolescència i aterrar en aquesta vida adulta que sovint ens fa recordar que ja tenim una edat- o dues.
Èlia torna al poble, com cada any, la diada de tots Sants. Té 34 anys, acaba de separar-se i la seva feina penja d’un fil. No és el millor moment de la seva vida. Sembla mentida com els costums del poble dels que fa anys va fugir ara la puguin reconfortar i fer sentir com a casa. A mesura que avancin les pàgines anirem coneixent l’Èlia, però no només a l’Èlia...
Celebro que l'Èlia t'hagi atrapat... :)
ResponEliminaEps, per a les quarentones també ha estat una lectura d'aquelles de traca i mocador!
ResponEliminaDesprés de llegir-lo estic en aquell impàs que no sé pas quin agafar, bufff!
Petons i abraçades!
SU
Me l'he comprat per Sant Jordi. A veure si coincidim!
ResponEliminaFe: em va agradar moltíssim. Gràcies per la teva recomanació
ResponEliminaSU: béee els meus són 20 llargs, no et pensis hehe! Clebro que també t'hagi agradat
Kweilan: espero la teva ressenya
Es un llibre i una finestra. Ho dic quan estic a la meitat del llibre, això si totalment enganxat.
ResponEliminaEs una finestra al pensament i als sentiments de les dones,.....