És el tercer llibre de l’Eduard Márquez que llegeixo. Els dos primers em van encantar. Aquest també m’ha agradat però segueix la mateixa tònica que els dos anteriors. Algú torna a alguna banda i recorda fets del seu passat. En pocs dies, poques hores... revisem tota una vida. Acostuma a haver-hi algun fet truculent i una història d’amor. Ben escrit , sí; entretingut, també però la utilització del mateix sistema narratiu , la mateixa manera de fer, el mateix to... fa que ja no sigui tant interessant com abans. El que fa L’Eduard Márquez no és exclusiu d’aquest autor. La majoria d’escriptors que llegeixo utilitzen un patronatge similar en totes i cadascuna de les seves novel·les i no passa res. Tot i aquesta estructura semblant cada novel·la té allò que la fa especial i aquesta també ho té. La seva reflexió sobre la memòria ei els records la trobo interessant. Quatre pinzellades sobre l’argument: Lars i Sela havien estat parella fa temps . Ella ha mort i Lars , que encara conserva una clau de casa seva, hi retorna una nit d’amagat. En el seu pis hi retrobarà la seva presència encara aturada en el temps. El despertador preparat, els plats a la pica, el llibre a mig llegir... també i trobarà l’explicació a la seva ruptura i mitjançant els seus records coneixerà a la que havia estat la seva parella durant un temps.
En resum, és un llibre recomanable pels que conegueu l’Eduard Márquez i molt recomanable pels que no.
A mi aquest em va agradar moltíssim, era el segon que llegia d'ell i feia mooolt de temps que havia llegit El silenci dels arbres.
ResponEliminaVeure que el llegies m'ha fet venir ganes de llegir-ne més i aquesta tarda m'he comprat L'últim dia abans de demà per endur-me'l aquests dies. I si, ara m'has fet caure que per la contra sembla una mica l'estil... (estava entre aquest i La nevada del cucut que va recomenar la Fanal blau). Ja t'explicaré!
Home, el títol és refrescant.
ResponEliminaJo n'he llegit dos, El silenci dels arbres i L'últim dia abans de demà, i és cert que tenen estils similars, la mateixa forma de narrar les històries, la mateixa treballada austeritat... Tot i això, no em faria res tornar-los a llegir, paladejar-los, i evidentment, a poc a poc aniré llegint tambñe la resta. Pel meu gust, Eduard Màrquez és un dels grans
ResponEliminaA mi em sembla "inevitable" que els llibres d'un mateix autor s'assemblin. Com a "recomanació general" et diria que "és dolent" llegir llibres d'un autor molt seguits (a mi em va passar amb Auster que al final el vaig acabar avorrint).
ResponEliminaTot i així, coincideixo amb el Jesús que Márquez és un dels grans.
Salut i llibres!
SU
No n'he llegit res però a casa tinc 'L'últim dia abans de demà' esperant. M'interessa l'escriptura introspectiva, però en vaig llegir una ressenya i vaig preguntar si era recomanable llegir-lo si no et senties emocionalment estable, i em van dir que millor no. Per això li vaig donant llargues. M'agradaria saber la teva opinió. Crec que el llegiré aviat, però creus que la lectura d'aquest autor pot transtocar gaire?
ResponEliminaMárquez en L'últim dia abans de demà va més enllà, reconeixes la seva veu però aposta per un canvi de format.
ResponEliminaCal llegir-lo.
Aquesta sensació que expliques és la que li va passar a en Josep Lluís amb els llibres de Paul Auster... al principi li encantaven, però al final deia que ja sabia què s'hi trobaria i ja no l'atreien tant...
ResponEliminaPotser sí que molts escriptors tenen un mateix patró i d'allí no es mouen :-)
Ostreeees!! hehehe quina gràcia! He escrit el meu comentari sense haver llegit els anteriors i ara veig que la SU també cita Auster :-))
ResponElimina*rits:Ja m'explicaràs que t'ha semblat l'últim de Márquez. A mi és l´únic que em queda pendent i el llegiré però no sé quan.
ResponEliminaLa nevada del cucut tothom el deia molt bé.
*Joana: bueonooo
*Jesús M.: A mi també m'agrada molt i trobo que té una forma molt especial d'explicar les coses però amb aquest vaig tenir la sensació que tornava a ser el mateix. Tot i que crec que és un llibre més que recomanable
*SU:La veritat és que cada autor té la seva manera d'escriure i acostuma a repetir la fórmula. Passa amb pràcticament tothom.
Tens raó en això del llegir seguit, però aquest no és el cas. Vaig llegir el seu anterior llibre l'agost passat. Ja saps que coincideixo amb tu ,que m'agrada molt ,però mira, la sensació que he tingut ha estat aquesta
*XeXu: Crec que tenen raó, si emocionalment no estàs en un bon moment potser que l’aparquis. És un autor que sempre busca endins i sovint troba...
*Fe: doncs, ja sé que em toca. Tenia clar que el llegiria l’últim però potser deixaré una ica de temps
*Assumpta: Quina coincidència amb l’Auster. Jo abans( molt abans) m’encantava Auster i és cert que ara em fa molta mandra, potser una mica per això que diu en Josep Lluis.