divendres, 1 de març del 2013

Joc de Trons. Cançó de gel i foc 1 George R.R. Martin



Em va costar una mica entrar-hi. El constant salt entre els punts de vista i les històries dels diversos personatges fa que no et puguis identificar en cap d’ells, trobar un protagonista que t’acompanyi en el llarg camí, i tant llarg...800 pàgines de res. Però a mesura que avançà la història, que es fa més complexa, que els personatges es troben i es separen i es tornen a trobar, que coneixem d’on venen i intuïm cap on van ,et va atrapant i el ritme de lectura s’accelera. 

Es tracta d’una història clàssica amb cavallers, dames,avantpassats, intrigues, fugides i batalles... tot el que esperem d’una història fantàstica.  El primer llibre d’una saga que es preveu llarga.

4 comentaris:

  1. M'hi he enganxat fa poques setmanes a aquesta saga però m'hi he enganxat de ple. Vaig pel tercer llibre que, segons m'han dit, és dels millors però ni el primer ni el segon m'ha decebut gens.
    Em va fer molta mandra posar-m'hi al pensar que eren tants llibres i tantes pàgines. Quan em vaig decidir a fer-ho, a les primeres pàgines del primer llibre vaig témer que amb tants noms i tantes famílies tot resultaria un embolic però de seguida vaig veure que d'embolic cap ni un, que es llegeix i s'entén molt bé i que, com bé dius, t'atrapa de seguida. Justament aquesta manera d'explicar la història dividint-la en capítols "unipersonals" fa que tinguis ganes de continuar llegint per saber que li passa a aquell personatge que hem deixat penjat per parlar d'un altre. I, parlant de personatges, dir que els trobo molt ben definits cap d'ells és lineal sinó que tenen una personalitat ben marcada (com algú ha dit, els bons fan coses dolentes i els dolents també en fan de bones).
    És nota que m'agrada, no? ;-DD però és que de veritat trobo que té molt de mèrit que una obra de tal magnitud (més de 7000 pàgines diuen) estigui tan ben trenada i explicada, i això que encara no he arribat ni a la meitat. :-))

    ResponElimina
  2. La teva ressenya és la típica que fa qualsevol que ha acabat el primer llibre, jo també hi he passat! I és que les impressions són les mateixes per tothom crec. Això de no identificar-se massa amb ningú passa per com està escrit, però et vas fent els teus personatges preferits, això segur. Passen tantes coses, algunes que no agraden, que al final ja no saps què esperar, i això és la grandesa d'aquest llibre, no és la clàssica història de cavallers, creu-me. No passen coses normals, perquè no hi ha bons del tot, ni dolents del tot. I a més, si continues llegint, veuràs que cada cop passen coses més sorprenents i poc habituals, fantàstiques fins i tot. Et convido a seguir, si aquest t'ha atrapat, no ho podràs deixar.

    I bé, en Mac i jo tenim opinions molt semblants, si dic més coses em repetiré, així que ja saps, a seguir. Jo vaig pel quart, en breu, ressenya a les seves pantalles, hehehe.

    ResponElimina
  3. Jo em vaig quedar en el primer perquè no em va acabar de convèncer, però reconec que per als amants de les novel•les d'aventures fantàstiques i medievals, la saga ja fa el fet. Al cap i a la fi, ha enganxat a molta gent!

    ResponElimina
  4. Doncs si, una gran nissaga, aviam si els següents et van agradant tant. A mi m'encanten, i crec que precisament el que més em va agradar és que cada capítol sigui explicat per un personatge, et va canviant els punts de vista i fa que s'entengui tot des de les diferents posicions. Com dient-nos que no hi ha veritats absolutes, que tothom és bo i dolent i fa les coses perquè les fa.

    Això si, entre llibre i llibre em dono un temps. Després del tercer em vaig saturar (i no sé xq). Ara ja tinc ganes d'agafar el quart.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions