Sant Jordi! Com passa molts dels blocaires que corren per la catosfera, Sant Jordi és festa de guardar. Un dels dies assenyalats en vermell al nostre calendari. Ahir, dissabte, solet i tot el dia per endavant;així que xino-xano cap a Barcelona. Dieu-me estranya però no havia estat mai cap Sant Jordi a Barcelona fent el badoc per la Rambla. No sé si mai hi tornarem, molta gent, molt de soroll i moltes dificultats per tafanejar però una vegada a la vida cal anar-hi, com els musulmans a la Meca. Val la pena fer l'esforç i fer una volta per veure com es viu i com es respira un dia com aquest al rovell de l'ou; Passeig de Gràcia i la Rambla plenes a vessar, la marabunta al carrer Ferran i el pas de la cruïlla Rambla/Pelai/ Plaça Catalunya una bogeria.
 |
| un tastet del que vam veure |
Vam arribar a quarts d' onze i marxaven a quarts de cinc sense ni dinar. Carregats de llibres i roses, i amb el convenciment que qualsevol turista que es trobi el dia de Sant Jordi a Catalunya, però especialment a Barcelona, no diu entendre res de res!
 |
| els nostres llibres |
Com que he estat desconnectat tot el cap de setmana, he comentat ben pocs posts sobre la diada, però com que aquí proposeu un joc, no hi falto. A més, m'ha agradat la comparació de Barcelona-Sant Jordi amb la Meca pels musulmans. Sí, cal anar-hi almenys un cop, però no és un dia per comprar llibres, per aquells malalts que ja en comprem tot l'any.
ResponEliminaPerò veig que vosaltres us heu firat de valent! Va, provo sort.
Mireia: Solana, Camilleri, Stevenson i el del Pa.
Martí: Auel Locke i Murakami.
Per cert, aquest de Murakami és la meva lectura actual, el que m'emporto de viatge. A mi em va caure 'La violència justa' d'Andreu Martín, demanat prèviament, però no per això em va fer menys il·lusió.
El tema jocs els portes bé: 100% d'encerts. Estàs fet un crac. Espero la teva ressenya de l' Andreu Martin. Acostumo a llegir-lo quan escriu a quatre mans i amb aquest no m'he acabat de decidir.
EliminaJo també em vaig a acostar a Barcelona per Sant Jordi, potser ens vam creuar i tot, t’imagines?
ResponEliminaSegur que ens vam creuar Pons. no ens vam reconèixer?! ;)
EliminaDoncs per mi va ser ben diferent a la resta d'anys. Vaig marxar de Barcelona per passar-lo a Vilafranca. A la tarda vam tornar, i ens va enganxar la pluja.
ResponEliminaSigui on sigui, Sant Jordi és preciós!
No m'atreveixo a dir, de qui és qui. Segur que el Xexu, s'hi ha acostat!
Tens raó, rits sigui on sigui és un dia especial. També tens raó amb en XeXu , ha encertat de ple.
EliminaAix, aquesta pseudoliteratura que comprem! M'inclino també per l'opinió del Xexu. Així que vau venir al meu poble i no em vau dir res!!!! No vaig baixar al centre, em vaig quedar a Gràcia, també hi havia molt "ambientillu". Ja vaig passar per Laie dimecres a la tarda i començava la bogeria, Sant Jordi en dissabte? no baixo al centre. Això que cal anar a Barcelona un cop a la vida per Sant Jordi, home, sí que fa goig el meu poble aquest dia! Un any, uns turistes a passeig de gràcia amb rosselló, em van preguntar quin dia era, si era festa i que es cel·labrava
ResponEliminaQuina pseudoliteratura?! Vam venir al teu poble una mica improvisat i no et vam dir res... són mala gent :). No m'estranya que els turistes al·lucinin.
Elimina